Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abogado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abogado. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de març del 2021

Interrogatio in iure



"Every wall is a door." 
 Ralph Waldo Emerson


Què passa quan mor un deutor i no sabem segur qui és el seu hereu a qui reclamar el pagament del nostre crèdit? 

Què passa si soc cridat a acceptar una herència com a substitut d'un hereu prèviament designat i no sabem si aquest ha acceptat l'herència i per tant si soc l'hereu?

Es tracta de dos situacions que tenen en comú que una determinada persona ha de prendre una decisió sobre un afer i fer-la pública, i no ho fa guardant silenci. 

Foto: Anthony Intraversato (Unsplash)
Quan algú mort, automàticament, la posició patrimonial que ocupava és substituïda per una altra persona, l'hereu, que passarà a ser el titular dels drets i obligacions (amb alguna limitació de la que no parlarem aquí) del difunt. La Llei estableix qui serà cridat a ser l''hereu: (1) En cas que s'hagués atorgat un testament pel difunt, aquest document ens dirà qui és cridat a ser l'hereu. (2) En cas que no s'hagués atorgat, serà la Llei la que ens dirà qui és cridat a ser l'hereu. 

Malgrat tot, el fet que la Llei o el testament ens indiquin qui és cridat a ser l'hereu, aquesta persona o persones no tenen perquè acceptar l'herència. I el pas del temps sense que el cridat a ser l'hereu accepti l'herència de forma expressa o tàcita, fa créixer el misteri sobre el successor del difunt, essent una situació estranya de la que sovint depenen decisions patrimonials de terceres persones amb interessos. I si hi afegim que el cridat a hereu no té cap termini per a acceptar o repudiar l'herència, és clar que la incertesa i les expectatives poden allargar-se de forma indefinida en el temps.

Per sortir d'aquest atzucac la Llei catalana preveu el mecanisme de la interrogatio in iure que consisteix en demanar al cridat a ser hereu si accepta o repudia l'herència que se li ha deferit. És de sentit comú que la millor forma de tenir resposta a un interrogant és preguntant-ho a qui en sap la resposta. Tanmateix, si anéssim a veure al cridat a una herència i li preguntéssim si és l'hereu o no, la resposta verbal que ens pogués donar no tindria massa efectes jurídics.

Per això, la Llei regula la forma en la que s'ha de preguntar al cridat com hereu si accepta o repudia l'herència. La forma legal prevista és la notarial: ens adreçarem a un notari que requerirà al candidat a hereu per a què li indiqui si accepta o repudia l'herència. El notari s'adreçarà al domicili del cridat per a requerir-lo i aquest disposarà de dos mesos per a donar una resposta. I si bé podria no donar cap resposta en aquests dos mesos, el silenci (que abans del requeriment provocava una incertesa indefinida), fet el requeriment té com a significat la repudiació de l'herència. Per tant, realitzada la interrogatio in iure, i transcorreguts dos mesos, sabrem si el cridat ha acceptat o no l'herència i podrem actuar en conseqüència.



Jaume Pich i Macià
Advocat


dissabte, 20 de febrer del 2021

Les actes de presència notarials

"2. Allò que s'escau, el fet, és l'existència d'estats de coses."
Ludwig Wittgenstein, Tractatus Logico Philosophicus


El món és una successió de fets i sovint es necessita que els fets que passen ens constin d'una manera certa i segura, ja que uns mateixos fets poden tenir molt diferents percepcions. 

En el món del tenis hom pot percebre que Federer ha guanyat el punt perquè ha fet una excel·lent servei mentre que un altre pot percebre que Djokovic ha perdut el mateix punt perquè ha errat en la devolució del servei, i seria molt complex discernir si el punt l'ha guanyat un o l'ha perdut un altre. Si en el món del tenis existís una norma que donés 10 € a qui guanya un punt de servei, segur que hauríem de filar molt prim i hauríem de convèncer el jutge de cadira per a què donés el punt per perdut o guanyat. 

En el món del dret passa el mateix, els advocats lluitem per a fixar els fets, per a fixar una determinada visió dels fets, o per evitar que un altre ens fixi una determinada visió dels fets i en base a aquests fets que s'escauen i conformen el món, un jutge o un àrbitre apliqui la conseqüència jurídica del fet que ens interessa. De fet, els advocats, en els procediments judicials, tenim més discussió sobre quins són els fets, què s'ha escaigut que no pas quin és la interpretació que s'ha de donar al dret aplicable. I es fa precís que l'existència de l'estat de les coses quedi fixada.

La forma que tenim de fer constar els fets (el contingut d'una pàgina web, els fruits que hi ha en un arbre, o la pedra que ens ha posat algú en un camí) és a través d'un acta aixecada per un notari que ens expliqui l'existència d'estats de coses. Un notari no només intervé per donar fe dels contractes sinó que també dona fe dels fets del món real, és a dir, deixa constància del que percep amb els seus sentits. 

Foto: Jaume Pich i Macià

Aquesta mena d'actes de es troben regulades a l'article 198 del Reglament Notarial, el notari rep un requeriment d'una persona amb un interès legítim sobre un determinat fet i el notari comprova el fet i el descriu de paraula o amb fotografies que incorpora al document el fet que necessitem que existeixi de forma concreta i determinada.

Aquesta setmana ens hem trobat amb la necessitat d'aixecar una acta de presència per acreditar que entre dues finques hi havia una tanca que impedia l'accés a una d'elles, i que aquesta tanca perjudicava al nostre client. Era un dia meravellosament emboirat, gris, fred i humit, i hem acompanyat el notari per a què aixequés l'acta de presència corresponent i hi incorporés unes fotografies. Fixat el fet, l'existència de l'estat de les coses, ningú el podrà negar amb facilitat ni alterar, i el dret s'aplicarà amb tota la seva força.

I encara que tal i com va dir el filòsof, "d'allò que no es pot parlar cal guardar-ne silenci", segur que algú s'atrevirà a parlar sobre la inexistència de la tanca que va veure el Notari o el Notari no va veure allò que deia haver vist perquè el dia era emboirat, o que el Notari es va embrutar de fang les sabates quan aixecava l'acta de presència, enlloc de guardar el corresponent silenci.

Jaume Pich i Macià

Advocat

dilluns, 11 de maig del 2020

El tractament fiscal de les indemnitzacions per accidents de trànsit

Després de tenir un accident de trànsit en el que no hem tingut la culpa una companyia asseguradora ens acaba pagant una indemnització. I arriba l'any següent a rebre la indemnització i ens plantegem si hem de declarar en la declaració de l'impost sobre la renda (IRPF) aquesta indemnització.

L'advocat Jaume Pich us ho explica en el següent vídeo:




Accident. Font: Pixabay
Contacteu amb el nostre despatx si necessiteu més assessorament  o veu declarar a l'IRPF de 2015, 2016, 2017 o 2018 com a guany patrimonial els interessos de demora i les costes d'una indemnització per un accident de trànsit. Com hem fet en els casos de maternitat (abans de la sentència del Tribunal Suprem que va declarar que estaven exemptes i va obligar a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària a tornar la diferència amb l'excés tributat), podem tramitar-ne la devolució dels ingressos indeguts que s'hagin realitzat.

diumenge, 26 d’abril del 2020

Estat d'alarma (10): accions judicials.

L'advocat Jaume Pich explica en el videoblog que segueix el què passa amb les accions judicials no iniciades abans de l'estat d'alarma i que amb el tancament dels Jutjats no es poden presentar.

El pas del temps pot perjudicar, fent prescriure o caducar les més variades i diverses accions judicials, i per tant, calia fer una regulació sobre els efectes del temps durant la pandemia de la Covid-19 sobre les accions judicials. Clica el link per més informació.

dilluns, 20 d’abril del 2020

Actualització indemnitzacions accidents de trànsit 2020

La Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor estableix unes taules en les que fixa el barem indemnitzable en cas d'accident i que s'apliquen de forma automàtica.

Aquestes taules es revaloritzen anualment i pel 2020 ens venen fixades per les següents normes:

- Real Decreto Ley 1/2020 de 14 de enero por el que se establece la revalorización y mantenimiento de las pensiones y prestaciones públicas del sistema de Seguridad Social.

- Resolución de 30 de marzo de 2020 de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, por la que se hacen públicas las cuantías de las indemnizaciones actualizadas del sistema para valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación. 

Segons aquestes normes, les indemnitzacions es revaloritzen amb un increment d'un 0,9% sobre els valors de la taula de 2019.

A l'espera que la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones publiqui els imports de totes les taules, ja avancem l'import del barem de les més utilitzades des de 2016:

2020 2019 2018 2017 2016
Dia de perjudici molt greu 104,42 € 103,48 € 100,50 € 100,25 € 100,00 €
Dia de perjudici greu:  78,31 € 77,61 € 75,38 € 75,18 € 75,00 €
Dia de perjudici moderat:  54,30 € 53,81 € 52,26 € 52,13 € 52,00 €
Dia de perjudici bàsic: 31,32 € 31,05 € 30,15 € 30,08 € 30,00 €

Per saber de quina forma cal actualitzar una indemnització l'article 40.1 del Real Decreto Legislativo 8/2004 de 29 d'octubre, estableix que la quantia de les partides serà la vigent a la data de l'accident, però un cop establert l'import per acord extrajudicial o per resolució judicial, és quan cal aplicar l'actualització corresponent.


dilluns, 13 d’abril del 2020

Estat d'alarma (9): impostos primer trimestre 2020

Tot i l'estat d'alarma, els impostos de les empreses i professionals cal liquidar-los a l'Agència Tributària.  Malgrat tot, el pagament es pot ajornar en les següents condicions com t'expliquem en aquest vídeo i t'explicàvem aquí. 






Per Real Decreto-ley 14/2020, de 14 de abril, por el que se extiende el plazo para la presentación e ingreso de determinadas declaraciones y autoliquidaciones tributarias. es va extendre el termini de presentació d'autoliquidacions de 20 d'abril a 20 de maig de 2020 per a autònoms i empreses amb un volum d'operacions inferiors a 600.000 € el 2019. No sembla que hi hagi cap inconvenient en sol·licitar l'ajornament al que ens referim si demorem la presentació de les declaracions al nou termini.

Recorda que pots contactar-nos per a què t'ajudem en qualsevol dubte que tinguis pels nostres canals habituals, i si et vols reunir amb nosaltres podem fer  una videoconferència. Encara que l'"Autoridad Competente" considera que tenim una activitat essencial, per responsabilitat i per a evitar la propagació de la Covid-19, estem treballant des dels nostres domicilis.
Anna Riera / Jaume Pich

divendres, 3 d’abril del 2020

Estat d'alarma (8): desbloquejant consignacions judicials

 
Tal com hem anat informant, com a conseqüència de l'estat d'alarma s'ha suspès tots els senyalaments judicials i se n'han paralitzat tots els terminis que se n'havia iniciat el còmput. A més a més, per tal d'evitar la propagació de la malaltia del COVID-19 els funcionaris judicials, majoritàriament. han deixat d'assistir al seu lloc de treball només anant-hi pels serveis mínims i urgents.
 
Totes les persones que es troben immerses en procediments judicials en els que hi ha un conflicte per diners han tingut les amargues experiències de guanyar un procediment judicial i que el demandat consigni l'import en el compte de consignacions del Jutjat; o bé que s'hagi hagut d'executar un pronunciament i que s'hagi embargat els comptes o el sou de l'altra part per a poder cobrar; i que en ambdós casos es tardin setmanes a percebre aquests imports o s'hagi de complir una burocràcia insòlita, unes esperes desesperants o unes limitacions d'horari per a realizar els cobraments a l'entitat bancària que en té conferida la gestió.
 
Per tal d'agilitzar els cobraments de quantitats consignades en un entorn judicial on s'ha d'acreditar l'urgència per accedir a la tutela judicial efectiva, s'ha hagut de dictar una Instrucció (Instrucció 1/2020 del Secretari General de l'Administració de Justicia) per a agilitzar els cobraments de quantitats consignades i que aquestes no es trobin retingudes fins el final de l'estat d'alarma.
 

Font: Pixabay

Atès que tota normativa, normalment es presta a interpretacions, molts Lletrats de l'Administració de Justicia han interpretat, a la vista del contingut de l'esmentada Instrucció, que només cal realitzar la transferencia de les quantitats consignades en assumptes de dret de família atès que en la part explicativa d'aquesta instrucció es parla precisament de les quantitats consignades en dret de familia com un exemple. Però si anem a la part dispositiva no es fa cap limitació per quantitats consignades en cap ordre jurisdiccional, i per tant, es poden cobrar les quantitats consignades en qualsevol d'ells, sigui l'ordre civil, de familia, social, contenciós administratiu o penal, qualsevol. I és lògic, ja que atesa les dificultats de tresoreria que provoca la gairebé aturada del país per combatre la pandèmia del corona virus COVID-19, aquesta injecció de quantitats a qui s'ha vist perjudicat i sorprès en la bona fe per la morositat o la mala sort de patir un conflicte que arriba als Jutjats per a ser resolt, es fa necessària i imprescindible. Al compte de consignacions judicials, aquest import no hi fa res. A la butxaca dels ciutadans permet fer-ne un ús raonable en les circumstàncies en les que ens trobem.
 
Així, aquesta semana hem aconseguit desbloquejar prop de 66.000 € que s'havien consignat a mitjans del mes de març per a una persona autónoma que havia guanyat un plet civil, que ha hagut de tancar el seu negoci per no estendre la malatia, de baixa mèdica per sospita de patir-la i que no disposa d'ajudes de l'estat per sortir dels problemas de tresoreria perquè teòricament pot continuar obert i en actiu, i que inicialment, no havia de rebre ni un cèntim segons el criteri inicial de molts Lletrats de l'Administració de Justicia de només alliberar les quantitats vinculades a procediments de família. Tot plegat amb només una simple transferencia.
 
Cal interpretar les normes amb sentit comú per en aquestes difícils circumstàncies per tots, no causar perjudicis que poden ser irreparables, i que s'interpreti per tots els Lletrats de l'Administració de Justicia que cal transferir qualsevol quantitat que es trobi consignada al seu legítim titular.
 
Pots contactar amb mi a través del meu correu electrònic.
 
Jaume Pich
Advocat

Estat d'alarma (7): normativa publicada des del 27 de març


La normativa aprovada arrel de la situació creada per a la crisis del Covid-19 a partir del 27 de març de 2020 és la següent:

 

·         Resolució de 25 de març de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Recolzament a l’Empresa, pel que es publica d’Acord del Consell de Ministres de 24 de març de 2020, pel que s’aproven les característiques del primer tram de la línia d’avals de l’ICO per a empreses i autònoms, per a pal·liar els efectes econòmics del Covid-19.

·         Reial Decret-Llei 9/2020, de 27 de març, pel que s’adopten mesures en l’àmbit laboral, per a pal·liar els efectes derivats del Covd-19.

·         Reial Decret 476/2020. De 27 de març, pel que es prorroga l’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març

·         Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, pel que es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliena que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el Covid-19.

·         Ordre SND/307/202, de 30 de març, per la que s’estableixen els criteris interpretatius per a la aplicació del Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, i el model de declaració responsable per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i els treball.

·         Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al Covid-19.

 

Fem resum a continuació, d’algunes de les mesures aprovades en aquesta normativa anterior que poden ser del vostre interès, en les que no hem inclòs les de caràcter més laboral i de seguretat social:

 
 

  
      -          Es prorroga l’estat d’alarma fins les 00:00 hores del dia 12 d’abril.

-          Els avals a empreses i autònoms per part del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital al finançament atorgat en entitats financeres fins a un màxim de 100.000 milions d’euros, aprovats en l’article 29 del RDL 8/2020 i pendent de concreció pel Consell de ministres queden concretats amb les següents condicions bàsiques:

o   Es consideraran pimes les/ establertes segons l’art.2 de l’annex I del Reglament (UE) n.651/2014 de la Comissió.

o   Els Préstecs han de ser posteriors a 17/03/2020.

o   No poden estar en procediment concursal

o   En cas de pimes i autònoms, aval del 80% de les operacions

o   En cas de no pimes el 70% i 60% si son renovacions

o   Import màxim a prestar 1,5 milions per client

o   Termini màxim de 5 anys.

o   L’entitat financera és la que decideix sobre la concessió.

o   Les entitats financeres es comprometen a mantenir, al menys fins el 30/09/2020, el límits de les línies de circulant concedits als clients, i en particular a aquells clients els préstecs dels quals resultin avalats.

 

 

-          S’habilita a la Seguretat Social a atorgar moratòries de 6 mesos, a les empreses i treballadors autònoms, que ho sol·licitin i compleixin els requisits i condicions que s’establiran mitjançant Ordre del Ministre de Inclusió (pendent aquesta Ordre). Afectarà només als mesos meritats en cas de empreses entre els mesos d’abril i juny de 2020 i en cas d’autònoms entre els mesos de maig i juliol de 2020, i sempre que les activitats que es realitzin no s’hagin suspès amb ocasió de l’estat d’alarma declarat pel DR 463/2020. Per tant no s’hi podran acollir les activitats d’oci, esportives, d’Hosteleria i restauració, educatives presencials, locals i establiments minoristes, de forma resumida.

Aquesta moratòria tampoc serà d’aplicació als codis de compte de cotització a la Seguretat social, per a empreses que hagin obtingut exempcions en el pagament de l’aportació empresarial a la seguretat social, per haver-se acollit a l’establert a l’article 24 del RDL 8/2020, de 17 de març, com a conseqüència d’haver presentat procediments de suspensió de contractes o reducció de jornada (ERTOs).

 

-          Les empreses i autònoms podran sol·licitar l’aplaçament en el pagament de la seguretat social, per als pagaments a efectuar en els mesos d’abril a juny 2020, amb l’aplicació d’un interès del 0,5%, enlloc del previst de forma habitual. Això sempre que no tinguessin ja un altre aplaçament en vigor.

No hi ha altres condicions a aquesta possibilitat.

 

-          L’ICEX España Exportación e inversiones, podrà tornar a les empreses que hagin incorregut en despeses no recuperables de quotes pagades per a la participació en fires o altres activitats de promoció de comerç internacional, convocades per a l’entitat i cancel·lades o aplaçades en motiu del Covid-19. També es podran pagar ajudes per part d’aquest organisme per a cobrir altres despeses incorregudes no recuperables.

 

-          Es suspèn, sense necessitat de sol·licitud prèvia, i per a un període de 1 any, el pagament d’interessos i amortització de préstecs concedits per a la Secretaria d’Estat de Turisme, al emparament de diverses Ordres emeses.

 

-          Flexibilització dels contractes de subministrament d’electricitat i gas natural per a empreses i autònoms: metre duri l’estat l’alarma, es podrà suspendre temporalment o modificar els contractes de reconegui, a fi d’adaptar els contractes a les noves pautes de consum, cal entendre que menors, sense cap penalització. Els distribuïdors hauran d’atendre les sol·licituds de canvi de potència o peatge. Un cop finalitzat l’estat l’alarma, en el termini de 3 mesos, el consumidor que hagi sol·licitat la suspensió del seu contracte de subministrament, podrà sol·licitar la seva reactivació. Les reactivacions o noves modificacions, es realitzaran en el termini de 5 dies pel distribuïdor, sense cap cost, sempre que els nous increments siguin fins a la potència que ja es tenia.

 

-          Petites i mitjanes empreses i autònoms podran sol·licitar a les subministradores, mentre duri l’estat d’alarma, la suspensió del pagament de les factures que corresponguin als dies de l’estat d’alarma. Aquests imports es pagaran a parts iguals en els següents 6 mesos.

 

-          Els préstecs o crèdits efectuats per a una Comunitat Autònoma o Entitat local a empreses o autònoms, podran ser objecte de sol·licitud d’aplaçament en el pagament de principal i/o interessos, sempre que s’acreditin períodes de inactivitat o reducció significativa en el volum de les vendes, així com dificultat greu per atendre els pagaments.

 

-          Per a les empreses amb volum d’operacions inferior 6.010.121,04 d’euros durant el 2019, es podrà demanar i concedir un ajornament en el pagament de l’ingrés del deute duaner i tributari, de les declaracions duaneres des del 1 d’abril al 30 de maig, amb determinades condicions i sempre que l’empresa no liquidi conforme a l’article 167.Dos, segon paràgraf, de la Llei 37/1992, de l’IVA. L’ajornament serà de 6 mesos. No meritarà interessos en els 3 primers i de demora (3,75%) en els tres següents.

 

-          S’amplien els terminis per interposar recursos via administrativa. Es computarà els terminis a partir del dia hàbil següent a la finalització de l’estat d’alarma, amb independència dels dies que haguessin pogut transcórrer des de la notificació de l’actuació administrativa.

 

En particular, en l’àmbit tributari, des del 14 de març fins el 30 d’abril del 2020, el termini per a interposar recursos de reposició o reclamacions econòmic-administratives, començaran a computar a partir del 30 d’abril del 2020.

 

També durant aquest termini queden suspesos els terminis de prescripció o caducitat de qualsevol acció o dret contemplats en la normativa tributaria. Per tant, durant aquest termini, tampoc corren les prescripcions tributàries.

 

S’apliquen aquestes previsions a totes les administracions tributàries, tant la AEAT, com l’Agència Tributària de Catalunya o les administracions tributàries d’àmbit local, Diputacions i Ajuntaments.

 

-          Durant el període que duri l’estat d’alarma, i encara que els estatuts de les entitats jurídiques no ho haguessin previst, les juntes o assemblees d’associats o socis, podran celebrar-se per vídeo o per conferència telefònica múltiple, sempre que totes les persones amb dret a assistència disposin dels mitjans necessaris i el Secretari de l’ òrgan de govern els reconegui i així ho expressi a l’acta. L’anterior RDL 8/2020, ho preveia ja pels Consells d’administració, consells rectors, etc, però no havia inclòs les Juntes de socis/accionistes o assemblees d’associats que ara sí es preveu.

Les ampliacions dels terminis per a la formulació de comptes i aprovació de les mateixes, continuen sent els mateixos ja establerts en el RDL 8/2020.

 

 

 

 

 

Altres temes de interès que s’han aprovat en el Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, que poden interessar són:

 

 

-          Procediments de desnonament d’habitatge subjectes a la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’arrendaments urbans. Recordem que es va decretar la suspensió de tots els terminis processals fins la finalització de l’estat d’alarma. En aquest cas, en el moment que s’aixequi l’estat d’alarma els procediments de desnonament iniciats en els que la persona arrendatària acrediti al Jutjat trobar-se en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda com a conseqüència dels efectes de l’expansió del COVID i que li sigui impossible trobar alternativa habitacional, ho podrà comunicar al Lletrat de l’Administració de Justícia i s’iniciarà una suspensió extraordinària del llançament. Si no estigués assenyalat el llançament o no s’hagués celebrat la vista, es suspendrà el senyalament de llançament o vista per un període màxim de sis mesos o fins que es trobin alternatives habitacionals a la part demandada. Com que l’arrendador (en cas de persona física) també es pot trobar en una situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda, també es donarà trasllat als serveis socials als efectes de definir el termini de suspensió extraordinària i per tal de definir les mesures socials a adoptar.

-          En cas de contractes de lloguer d’habitatge habitual sotmesos a la Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans, si es produís la data de fi de contracte o de pròrroga del contracte entre el dia 2 d’abril de 2020 i dos mesos després de la finalització de l’estat d’alarma, podrà aplicar-se prèvia  sol·licitud de l’arrendatari a l’arrendador, una pròrroga extraordinària del contracte de lloguer de fins a un període màxim de 6 mesos en els que seguirà aplicant el contracte amb les mateixes condicions. L’arrendador haurà d’acceptar aquesta pròrroga tot i que les parts podran fixar altres termes o condicions

-          Moratòria del deute de lloguer: de la mateixa manera que amb el deute hipotecari, s’estableix una moratòria per aquelles persones que tinguin subscrit un contracte de lloguer sotmès a la Llei 29/1994 d’arrendaments urbans i que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Si l’arrendador és una empresa o entitat pública d’habitatge o un gran tenidor d’habitatges, podrà sol·licitar fins el dia 2 de maig, un ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda. En cas que no hi hagi acord, en 7 dies laborables, l’arrendador comunicarà al llogater la seva decisió entre les següents alternatives: a) una reducció del 50% de la renda mentre duri l’estat d’alarma i les mensualitats següents mentre duri la relació de vulnerabilitat durant un màxim de quatre mesos; b) una moratòria en el pagament de la renda que afectarà al període de temps que duri l’estat d’alarma decretat pel Govern i les mensualitats següents, prorrogables d’una en una, mentre duri la situació de vulnerabilitat i sense que es puguin superar quatre mesos. La renda en situació de moratòria es fraccionaria durant almenys 3 anys o dins del termini de vigència del contracte o les pròrrogues; tot això sense penalització i sense interessos. En cas que l’arrendatària tingués accés al programa d’ajudes transitòries de finançament s’aixecaria la moratòria.

-          Es defineix la situació de vulnerabilitat econòmica conforme els següents requisits:

o   Que la persona que estigui obligada a pagar el lloguer passi a estar en situació de desocupació, es trobi en un ERTO o hagi reduït la seva jornada amb motiu de cures, en cas de ser empresari, o altres circumstàncies anàlogues que suposin una pèrdua substancial d’ingressos; i sempre i quan el conjunt d’ingressos dels membres de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria es trobin no superin tres vegades l’IPREM (amb uns increments per fills a càrrec, discapacitat, dependència o malalties greus).

o   Que la renda més les despeses i subministraments bàsics, resultin superiors o iguals al 35% dels ingressos nets que rebin el conjunt dels membres de la unitat familiar.

o   No hi haurà situació de vulnerabilitat econòmica als efectes d’obtenir moratòria o ajudes quan la persona arrendatària o qualsevol de les persones que composen la unitat familiar siguin propietaris o usufructuaris d’algun habitatge al 100% i que sent titulars d’aquest habitatge en propietat o usdefruit, puguin acreditar la seva no disponibilitat per causes alienes a la seva voluntat.

-          El llogater haurà d’acreditar la situació de vulnerabilitat al propietari de l’habitatge documentalment.

-          S’estableixen indemnitzacions per danys i perjudicis a abonar pels llogaters a aquells propietaris que s’hagin beneficiat indegudament de la moratòria del deute de lloguer i/o d’ajudes públiques.

-          Moratòria del deute de lloguer: de la mateixa manera que amb el deute hipotecari, s’estableix una moratòria per aquelles persones que tinguin subscrit un contracte de lloguer sotmès a la Llei 29/1994 d’arrendaments urbans i que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Si l’arrendador no és una empresa o entitat pública d’habitatge o un gran tenidor d’habitatges, és a dir, una persona física, podrà sol·licitar fins el dia 2 de maig, un ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda. En 7 dies laborables des de la petició, l’arrendador comunicarà al llogater la seva decisió entre qualsevol alternativa possible.

En cas que la persona física arrendadora no acceptés cap acord sobre l’ajornament, i en qualsevol cas, quan la persona arrendatària es trobi en situació de vulnerabilitat sobrevinguda, aquesta podrà tenir accés a les ajudes transitòries de finançament.

-          En cas que el propietari persona física no accepti l’ajornament o moratòria i no hi hagi acord, s’aprova una linea d’avals per tal de proporcionar cobertura financera per part dels programes que es troben en situació de vulnerabilitat social i econòmica com a conseqüència de l’expansió del COVID-19, línia d’avals a través de l’ICO i d’entitats bancàries, per a que tornin la quantitat que deguin en un termini de fins a 6 ans, prorrogables en 4 anys més. Aquestes ajudes tindran un caràcter finalista i podran cobrir un import màxim de sis mesos de renda. Una Ordre del Ministeri de Transports regularà els detalls d’aquesta línia d’aval.

-          S’emetrà un Nou Programa d’ajuts per a contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social del COVID-19 en els lloguers d’habitatge habitual, per persones que tingui problemes transitoris per atendre el pagament parcial o total del lloguer i es trobin en supòsits de vulnerabilitat econòmica i social sobrevinguda a definir en una Ordre Ministerial.

-          Es defineix (de nou) el concepte de vulnerabilitat econòmica als efectes de la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari i s’aclareixen els documents per acreditar les condicions subjectives per a rebre aquests ajuts.

-          Suspensió del pagament dels contractes de crèdit sense garantia hipotecària. Pel cas que hi hagi persones que no paguen una hipoteca però es troben en lloguer o paguen un préstec o crèdit sense garantia hipotecària i es troben en situació de vulnerabilitat. La redacció d’aquest precepte, no obstant és molt defectuosa i precisarà de modificacions o desenvolupament. En aquests casos també podran demanar una suspensió de les obligacions a l’entitat de crèdit que les concediran automàticament.

-          La moratòria hipotecària que es va establir en el RD Llei 8/2020 per a préstecs o crèdits hipotecaris contrets per l’adquisició de l’habitatge, s’estenen als immobles afectes a activitat econòmica exercida i desenvolupada per empresaris i professionals, o habitatges llogats pel propietari  que hagi deixat de percebre el lloguer des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma o fins a un mes després de la finalització del mateix.

 

-          Els autònoms que tinguin dret a la prestació per a cessament de l’activitat o per haver-se reduït els seus ingressos en un 75%, podran demanar un bo social per al subministra d’energia, sempre que compleixin una sèrie de requisits que els defineixin com a consumidor vulnerable. La condició de consumidor vulnerable no podrà ser per a més de 6 mesos.

 

-          Mentre estigui en vigor l’estat d’alarma, els subministradors d’energia elèctrica, gas natural i aigua, no podran suspendre el subministra als consumidors persones físiques. Amb el decret anterior aquesta no suspensió només afectava a aquells consumidors que tinguin la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusió social. Ara queda ampliat a qualsevol consumidor persona física.

 

-          Tindran dret a un subsidi excepcional per a fi de contracte temporal, les persones treballadores que se’ls hagués extingit un contracte temporal de, al menys, 2 mesos de duració, amb posterioritat a l’entrada en vigor del del RD 463/2020, de 14 de març. El subsidi consistirà en una ajuda del 80% de l’IPREM mensual ( IPREM mensual = 537,84 euros), i per a un mes.

 

-          Els contractes subscrits ja sigui de compravenda de bens o prestació de serveis, o de tracte successiu, que resultin de impossible compliment, el consumidor i usuari tindrà dret a resoldre el contracte durant un termini de 14 dies, sense cap penalització. L’empresari prestador, haurà de retornar les quanties pagades i no meritades. Això també inclou despeses de viatges, avions, etc.

 

-          Podran disposar dels seus plans de pensions, en els pròxims 6 mesos, les persones que acreditin trobar-se en algun dels següents supòsits:

 

·         Situació d’atur com a conseqüència d’un expedient de regulació temporal d’ocupació derivat del Covid-19.

·         Empresari d’establiment que s’hagi hagut de tancar al públic

·         Autònom que hagi cessat en la seva activitat amb motiu del Covid-19.

L’import a disposar no podrà ser superior als ingressos obtinguts si no s’hagués trobat en cap de les situacions anterior. S’haurà d’acreditar.

 

 

Esperem sigui del seu interès, quedant a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte o aclariment. Atès que contínuament es modifiquen normes, s’aproven Ordres ministerials que les desenvolupen, es publiquen criteris d’interpretació pot ser convenient accedir al Codi actualitzat que es publica www.boe.es al següent enllaç https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=355

 
 

Manresa, 2 d’abril del 2020.

 

 

 


Anna Riera / Jaume Pich