Interrogatio in iure

"Every wall is a door." 

 Ralph Waldo Emerson

Què passa quan mor un deutor i no sabem segur qui és el seu hereu a qui reclamar el pagament del nostre crèdit? 

Què passa si soc cridat a acceptar una herència com a substitut d'un hereu prèviament designat i no sabem si aquest ha acceptat l'herència i per tant si soc l'hereu?

Es tracta de dos situacions que tenen en comú que una determinada persona ha de prendre una decisió sobre un afer i fer-la pública, i no ho fa guardant silenci. 

Foto: Anthony Intraversato (Unsplash)

Quan algú mort, automàticament, la posició patrimonial que ocupava és substituïda per una altra persona, l'hereu, que passarà a ser el titular dels drets i obligacions (amb alguna limitació de la que no parlarem aquí) del difunt. La Llei estableix qui serà cridat a ser l''hereu: (1) En cas que s'hagués atorgat un testament pel difunt, aquest document ens dirà qui és cridat a ser l'hereu. (2) En cas que no s'hagués atorgat, serà la Llei la que ens dirà qui és cridat a ser l'hereu. 

Malgrat tot, el fet que la Llei o el testament ens indiquin qui és cridat a ser l'hereu, aquesta persona o persones no tenen perquè acceptar l'herència. I el pas del temps sense que el cridat a ser l'hereu accepti l'herència de forma expressa o tàcita, fa créixer el misteri sobre el successor del difunt, essent una situació estranya de la que sovint depenen decisions patrimonials de terceres persones amb interessos. I si hi afegim que el cridat a hereu no té cap termini per a acceptar o repudiar l'herència, és clar que la incertesa i les expectatives poden allargar-se de forma indefinida en el temps.

Per sortir d'aquest atzucac la Llei catalana preveu el mecanisme de la interrogatio in iure que consisteix en demanar al cridat a ser hereu si accepta o repudia l'herència que se li ha deferit. És de sentit comú que la millor forma de tenir resposta a un interrogant és preguntant-ho a qui en sap la resposta. Tanmateix, si anéssim a veure al cridat a una herència i li preguntéssim si és l'hereu o no, la resposta verbal que ens pogués donar no tindria massa efectes jurídics.

Per això, la Llei regula la forma en la que s'ha de preguntar al cridat com hereu si accepta o repudia l'herència. La forma legal prevista és la notarial: ens adreçarem a un notari que requerirà al candidat a hereu per a què li indiqui si accepta o repudia l'herència. El notari s'adreçarà al domicili del cridat per a requerir-lo i aquest disposarà de dos mesos per a donar una resposta. I si bé podria no donar cap resposta en aquests dos mesos, el silenci (que abans del requeriment provocava una incertesa indefinida), fet el requeriment té com a significat la repudiació de l'herència. Per tant, realitzada la interrogatio in iure, i transcorreguts dos mesos, sabrem si el cridat ha acceptat o no l'herència i podrem actuar en conseqüència.

Jaume Pich i Macià

Advocat