El tractament fiscal de les indemnitzacions per accidents de trànsit

Després de tenir un accident de trànsit en el que no hem tingut la culpa una companyia asseguradora ens acaba pagant una indemnització. I arriba l'any següent a rebre la indemnització i ens plantegem si hem de declarar en la declaració de l'impost sobre la renda (IRPF) aquesta indemnització.

L'advocat Jaume Pich us ho explica en el següent vídeo:

Accident. Font: Pixabay

Contacteu amb el nostre despatx si necessiteu més assessorament  o veu declarar a l'IRPF de 2015, 2016, 2017 o 2018 com a guany patrimonial els interessos de demora i les costes d'una indemnització per un accident de trànsit. Com hem fet en els casos de maternitat (abans de la sentència del Tribunal Suprem que va declarar que estaven exemptes i va obligar a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària a tornar la diferència amb l'excés tributat), podem tramitar-ne la devolució dels ingressos indeguts que s'hagin realitzat.

El Tribunal Suprem considera que les prestacions per maternitat estan exemptes d'IRPF

Com informàvem en anteriors entrades en aquest blog (IRPF i prestacions de maternitat, IRPF y prestaciones de maternidad, Inici dels procediments judicials ), existia una posició contraposada entre dos Tribunals Superiors de Justícia en relació a si s’havia de considerar la prestació de maternitat o paternitat percebuda de la Seguretat Social com a renda exempta de l’IRPF. Així mentre el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia havia avalat el criteri d’Hisenda que considerava que la prestació havia de tributar confirmant el criteri de l’Agència Tributària, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia determinat que aquesta prestació era exe

mpta, conforme sol·licitava una contribuent.

By Julie Johnson (Unsplash)

Finalment, el Tribunal Suprem ha dit la seva i ha avalat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i ha manifestat que el criteri de l’Agència Tributària era erroni, que les prestacions de maternitat estan incloses dins la definició que dona la Llei de les prestacions exemptes i que, el principal argument de l’Agència Tributària, que la prestació de maternitat o paternitat, substitueix un salari vinculat a una suspensió d’un contracte i que com que el salari no està exempt, la prestació substitutiva que el substitueix, tampoc, manifesta de forma taxativa que és compatible la naturalesa de la prestació per maternitat com a retribució substitutiva amb l’adopció de mesures que fomentin la conciliació laboral i familiar i de recolzament a la natalitat i a les dones treballadores.

Des del nostre despatx hem formulat unes quantes reclamacions, per a què l’Agència Tributària retorni entre 255 i 3.500 € a les nostres clients que es troben en les tres diferents fases de la tramitació, fase administrativa davant l’Agència Tributària, fase econòmica – administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional i fase judicial davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Suposem que aquesta sentència (i segurament alguna de posterior del Tribunal Suprem) serà respectada per l’Agència Tributaria i el Tribunal Econòmic Administratiu i que facilitarà l’agilització en la devolució de la derivada de la incorrecta consideració de la prestació per maternitat / paternitat com a renda subjecta i no exempta a l’IRPF.

Atès que ens trobem, tot i que esperant un canvi que ho agilitzi arrel d’aquesta sentència, en processos que poden durar entre tres i quatre anys, considerem que el millor és iniciar els tràmits quan abans millor, tenint en compte que només es poden reclamar per les prestacions que es van aplicar en l’exercici 2014, i per tant, en fills o filles nascuts a finals de 2013 i en endavant. Com que ja en tenim experiència, els tràmits que depenen de nosaltres són molt ràpids. Evidentment la quantia a reclamar (que inclou els interessos de demora), variarà en funció de l’import percebut de la Seguretat Social i els Impostos pagats per cada un.

Per a dubtes, vés a PREGUNTES FREQÜENTS tenint en compte que a data d'avui es poden reclamar les prestacions de maternitat o paternitat que s'hagin practicat el 2014 i que les anteriors, estaran prescrites perquè no s'han reclamat en un termini de quatre anys.

Jaume Pich
Advocat. Mediador.

Maternitat i IRPF: inici dels procediments judicials

Fa uns mesos vam iniciar nombroses revisions de declaracions d'IRPF en les quals  reclamàvem que l'Agència Tributària retornés l'import pagat de més per la tributació de les prestacions de maternitat rebudes de la Seguretat Social. Tal com estava previst, tant l'Agència Tributària com el Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya han resolt que no s'havia de tornar cap quantitat i que les prestacions de maternitat tributaven com a rendes subjectes a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Contra aquestes resolucions de carácter Administratiu hem començat a interposar recursos contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. De moment, tots els procediments s'han repartit a la Secció primera d'aquest tribunal.

Mentrestant, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en una nova sentencia, ha tornat a fallar a favor de les contribuents i ha ordenat a l'Agència Tributària la devolució d'importants quantitats, en considerar que la prestació de maternitat rebuda de l'INSS hauria d'estar exempta de tributació.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda de www.pixabay.com

Malauradament, desconeixem de l'existència de resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ens permetin aventurar el resultat en aquests procediments interposats. Desconeixem si fallarà en el mateix sentit que el Tribunal de Madrid (a favor de les contribuents) o en el mateix sentit que el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que en una única resolució ha fallat a favor de l'Agència Tributària. Tampoc tenim coneixement que s'hagi interposat cap recurs de cassació al Tribunal Suprem per a unificar doctrina i que posi fi a aquesta controvèrsia, que entenem que s'hauria de decantar a favor dels contribuents i declarar no subjecte i exempta de tributació la prestació de maternitat que es rep de l'INSS. Seria una bona forma d'afavorir l'increment de la natalitat.

Per a més informació, vés a: PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Jaume Pich

Advocat. Mediador.

  

RECLAMACIO MATERNITAT IRPF: PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

 

1. Exactament què es pot reclamar?:

L’Agència Tributària ha vingut considerant que la quantitat que es percep de l’INSS com a prestació de maternitat/paternitat és una renda del treball subjecte. Això implica que, habitualment, les contribuents hagin presentat la seva declaració de l’IRPF considerant la maternitat com a renda subjecte a tributació i per tant, sumant-la resta de rendiments del treball (salaris) obtinguts.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 6 de juliol de 2016 estableix que les quantitats percebudes de l’INSS com a prestació de maternitat com a renda exempta de tributació.

Per tant, en base a aquesta sentència es pot reclamar una revisió de la declaració de l’IRPF en el que s’hagi percebut la prestació de maternitat. En aquesta revisió de la declaració es calcula la declaració de l’IRPF de l’exercici o exercicis en qüestió i es quantifica l’import que es pot reclamar.

2. Puc reclamar aquesta diferència independentment de l’any en el que s’hagi produït el naixement del fill?

Malauradament no. Atès que els procediments de revisió de declaracions tributàries prescriuen als 4 anys, només els poden reclamar les dels darrers 4 anys.

A efectes pràctics això implica que una reclamació per la prestació de maternitat rebuda durant el 2011 no pot tenir èxit. Però si el nen ha nascut el 2011 i s’ha rebut una part de la prestació de maternitat durant el 2012 aquesta encara es pot reclamar a data d’avui.

Per les prestacions de maternitat rebudes  durant el 2012 es pot reclamar com a data màxim als 4 anys de la presentació de la declaració de l’IRPF del 2012 durant el primer semestre de 2013. Per tant, si la declaració s’hagués presentat el dia 15 de maig de 2013 es podrà presentar la reclamació fins el dia 15 de maig de 2017.

Fotos lliures de drets amb llicència Creative Commons. Per a més informació: www.pixabay.com

3. Només puc reclamar la maternitat, o també puc reclamar altres prestacions?

Si bé la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid es refereix només a la prestació de maternitat, altres prestacions rebudes com les derivades de la paternitat, l’acolliment o l’adopció també es podrien reclamar ja que es basen en el mateix supòsit de fet i la reclamació té el seu fonament en el mateix precepte legal.

Tanmateix, la quantitat reclamable per la paternitat, si el pare ha gaudit d’un permís de 15 dies, no és tant important com la de la maternitat que habitualment és de 16 setmanes.

4. Puc saber ara mateix quin import exacte puc reclamar?

Doncs no, ja que cal fer un càlcul diferent per cada persona, ja que dependrà de la declaració de l’IRPF presentada en el seu moment, i per tant dels ingressos de cada un.

En les sol·licituds de revisions que ja hem presentat a l’Agència Tributària estem reclamant per la maternitat entre 1.400 € i 3.400 €. De fet la reclamació a la que es refereix la sentència de la Audiència Provincial de Madrid és de 6 de juliol de 2015 es condemna a l’Agència Tributària a tornar 3.135 €.

Les reclamacions relatives a la paternitat que hem presentat oscil·len entre 250 € i 600 €.

I en cas que s’hagi percebut la prestació per maternitat durant dos exercicis la quantitat es pot reduir.

Els casos en els que pot sortir una quantitat més alta són aquells en els que es produeix el que s’anomena un salt de base, en ser el tipus de l’IRPF un tema progressiu.

I a la quantitat que obtingui se li afegiran els interessos de demora, que en l’actualitat es troben en un 3,5% per cada any que transcorri.

5. Quin és el procés per a reclamar?

En primer lloc ha de fer el càlcul i decidir si inicia l’acció contra l’Agència Tributària.

Posteriorment cal presentar la sol·licitud de revisió davant l’Agència Tributària. Estimem que l’Agència Tributària no contestarà expressament la reclamació (per guanyar temps) .

Transcorreguts 6 mesos des de la presentació de la sol·licitud de revisió a l’Agència Tributària o en el moment en el que es rebi una resposta negativa, cal interposar una reclamació econòmica administrativa al Tribunal Econòmic-Administratiu Regional.

Transcorregut un anys sense resposta del Tribunal Econòmic-Administratiu regional (el més habitual) o en cas que fos negativa, haurà d’interposar una reclamació judicial en forma de recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal Superior de Justícia haurà de dictar una sentència i resoldre el cas. El procediment davant el Tribunal és llarg, podent arribar a tardar dos anys a resoldre’s.

Per tant el procés pot durar fins a 4 anys abans no percebi la quantitat reclamada.

6. Si m’han revisat la declaració de l’IRPF puc reclamar igualment?

Sí però llavors haurem de comprovar el contingut d’aquesta revisió en el moment de fer el càlcul. Caldrà que contacti telefònicament amb nosaltres per a la revisió de la documentació.

7. Si no resideixo a Manresa, puc fer la reclamació igualment?

És clar, podem contactar telefònicament i la documentació es pot remetre per correu postal o correu electrònic. Les tramitacions a l’Agència Tributària les fem des del nostre despatx telemàticament, i el procés judicial és a Barcelona on hi treballem amb freqüència.

8. Si he rebut la prestació per maternitat en dos exercicis, puc reclamar?

Sí pot reclamar. Segurament la quantitat reclamable no serà tant alta ja que es reparteix la prestació per maternitat en dos anys i queda lleugerament diluïda.

9. Si he compensat el resultat de la renda amb la del meu marit, puc reclamar igualment?

Si igualment pot reclamar. Cal fer en qualsevol cas el càlcul previ.

10. És segur que pugui cobrar?

Malauradament no és segur que pugui cobrar ja que depèn del resultat d’un procediment que pot arribar als Tribunals, i el precedent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid té un raonament molt sòlid a favor de la reclamació.  Una recent reclamació tramitada a Andalusia ha donat la raó a l’Agència Tributària. Pel moment no coneixem el criteri del TSJ de Catalunya, però tard o d’hora s’acabarà pronunciant el Tribunal Suprem i es crearà jurisprudència que totes les parts hauran d’aplicar.

El que és segur és que com més persones reclamin més possibilitats hi ha que vagin arribant sentències positives i que dins d’un temps podem afirmar que les probabilitats d’un resultat positiu pels seus interessos són més altes.

I el que també és segur és que si no reclama ara, és possible que els drets li prescriguin i que si canvia la situació i els Tribunals donen la raó als contribuents de forma generalitzada, l’Agència Tributària no li pagarà perquè no ha iniciat els tràmits.

11. Pot ser que Hisenda em pagui si no faig res?

Difícilment li tornarà Hisenda cap quantitat si no fa res, ja que si li prescriu el dret de reclamació (als quatre anys a comptar de la declaració).

Sí que és possible que Hisenda li retorni la quantitat si reclama administrativament o davant el TEAR, no li donen resposta expressa i encara no ha accedit als Tribunals, i Hisenda canvia de criteri.

12. Té algun cost la reclamació?

Sí. Com tot procediment té un cost però aquest és força raonable.

Si ens encarrega la gestió el cost que li prometem és el següent:

-       Provisió de fons de 20 € per cada declaració d’IRPF que s’hagi de revisar, quantitat que en cap cas es retornaria.

-       Cost d’atorgament de poders a favor de Procurador i Advocat a través de Notari: aproximadament 30 € per cada poder. Aquest cost es pot substituir per uns poders realitzats davant el Jutjat i que en aquests moments és gratuït però que implica un desplaçament a l’oficina judicial més propera en horari de matí.

-       Com a honoraris d’Advocat, un 10% de la quantitat que obtingui a les que s’hi haurà d’afegir l’IVA. Si no es modifica el tipus d’IVA els honoraris representarien un 12,1% de la quantitat que obtingui inclosos els interessos, i de la que restarem la provisió inicial de 20 Euros.

-       L’accés al Tribunal Superior de Justícia requereix la contractació d’un Procurador. El despatx de procuradors amb el que col·laborem habitualment li cobrarà 80 Euros per aquest procediment. Si coneix algun altre procurador de la seva confiança no tenim inconvenients amb col·laborar-hi.

Com que estem segurs que el resultat serà positiu, només li cobrarem els honoraris d’advocat si es guanya el procediment i si es perd només s’hauria de fer càrrec de 20 € d’advocat, el cost del procurador i el Notari en el seu cas.

Evidentment es signaria un full d’encàrrec amb aquest compromís d’honoraris per a la seva garantia.

13. Puc recuperar les costes? Tinc algun risc de pagar les costes?

Si no s’arriba al Jutjat no podrà recuperar els costos anteriors en cas que l’Agència Tributària o el Tribunal Econòmic Administratiu li donessin la raó.

Si s’arriba als Tribunals, com en el cas de la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de 6 de juliol, es pot arribar a condemnar a l’Administració al pagament de les costes judicials que hagi hagut d’assumir (excepte el cost dels poders per a plets atorgat davant de Notari). El més probable, ja que acabarà esdevenint un tema controvertit, és que no es condemni en costes a l’Agència Tributària.

Si bé hi ha un risc de que hagi de pagar les costes a l’Agència Tributaria si es perd el cas davant els Tribunals, el més probable és que no s’imposin les costes judicials.  La reclamació inicial i la reclamació econòmica-administrativa davant el TEAR no tenen cost.

En tot cas, abans d’accedir als Tribunals si hi hagués un risc de perdre el cas i que li posin les costes del procediment procediríem a informar-lo per a que prengui la decisió adequada.

14. Quina documentació els haig de fer arribar per tirar endavant la reclamació?

Per a tramitar aquesta reclamació ens fa falta que contacti amb nosaltres i ens faci arribar la següent documentació:

1.       Llibre de família.

2.       Certificat de l’INSS conforme ha rebut la prestació de paternitat, maternitat o adopció.

3.       Declaració o declaracions de l’IRPF on es va declarar la prestació com a renda subjecta.

4.       Esborrany de la declaració que va rebre en el seu dia de l’Agència Tributària.

5.      Fotocòpia del seu DNI i en cas de declaració conjunta el DNI de la seva parella.

6.      El número de compte en el qual, cas que així s’acordés per l’Agència Tributària o el Jutjat, volgués que se li ingressés aquest import.

En cas que no pugui obtener alguna d’aquesta informació si es posa en contacte amb nosaltres l’ajudarem a obtenir-la.

15. Hisenda em pot revisar la declaració per altres motius si faig aquesta reclamació?

Si bé no hauria de ser així, i el motiu per una revisió d’Hisenda no serà mai una reclamació que vostè hagi fet, no es pot descartar mai que l’Agència Tributària revisi la seva declaració en els 4 anys següents a la seva presentació.

16. Si he rebut la prestació de maternitat durant el 2016 com haig de procedir al presentar la declaració d’IRPF?

Pot optar per declarar la prestació de maternitat exempta o pot optar per declarar-la com a subjecte.

En el primer cas segurament l’Agència Tributària li reclamaria la diferència amb els seus interessos i possibles sancions. Per això no recomanem en cap cas aquesta opció ja que pot sortir molt cara.

En el segon cas, el recomanat des del nostre despatx, seria presentar la declaració considerant la prestació de maternitat com a renda del treball subjecte per a posteriorment reclamar la devolució de la quantitat pagada de més.

Jaume Pich
Advocat

IRPF y prestación de maternidad

Aunque la Agencia Tributaria considera que la prestación de maternidad que perciben del Instituto Nacional de la Seguridad Social las mujeres que han trabajado durante las 16 primeras semanas después del nacimiento de sus hijos es un rendimiento del trabajo y por tanto, sujeto al impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF), una reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid establece que esta pensión es una renta exenta de tributación en el impuesto sobre la renta de las personas físicas. Y en el mismo supuesto se encontrarían los permisos de paternidad o por adopción ya que el fundamento jurídico sería el mismo.

Por lo tanto, si usted fue beneficiaria de esta prestación por maternidad, paternidad o adopción de la Seguridad Social los años 2012, 2013, 2014 o 2015 y la consignó en su declaración del IRPF como rendimiento del trabajo, puede solicitar a la Agencia Tributaria una rectificación de la declaración del IRPF donde declaró estos rendimientos como sujetos a tributación y pedir que le devuelvan la diferencia entre lo que pagó y lo que resultaría como consecuencia de considerar exenta la prestación más los intereses legales. Huelga decir que las declaraciones que se presenten a partir de 2016 irán en el mismo sentido de considerar esta prestación como exenta.

Sin embargo el proceso para recuperar estos importes se prevé largo ya que la Agencia Tributaria ha declarado recientemente que a pesar de lo declarado por el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en relación a una contribuyente, sigue considerando que esta prestación es un rendimiento del trabajo sujeto a tributación. La actitud de la Agencia Tributaria hará que después de solicitar la revisión, se tenga que interponer una reclamación económica-administrativa ante el Tribunal Económico Administrativo Regional, y posteriormente, una demanda judicial ante el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo. Supongamos que la posición de la Agencia Tributaria variará si los Tribunales van yendo dando la razón a los contribuyentes que formulan sus reclamaciones.

Como el proceso de reclamación de este importe caduca a los 4 años, sólo se pueden reclamar estas diferencias correspondientes a las declaraciones a partir de 2012. Por lo tanto, si se espera a que la Agencia Tributaria modifique su criterio, tal vez el derecho a efectuar la reclamación le prescriba. En cualquier caso, los nacimientos o adopciones producidos durante el 2012, el período de reclamación finalizaría pasados ​​4 años desde la presentación de la declaración de IRPF de 2012, declaraciones que se hicieron durante el primer semestre de 2013.

Y finalmente, hay que tener presente, que si no se reclama la rectificación de la declaración, difícilmente la Agencia Tributaria procederá a devolver de oficio estas cantidades. Vale la pena, pues, ante todo, cuantificar el importe a recibir, y en su caso, iniciar la reclamación a la Agencia Tributaria cuando antes, no sólo por que el proceso de devolución de los importes se prevé largo y tortuoso sino también porque en caso de no hacer nada le puede prescribir el derecho a reclamarlo y perder irremediablemente esa cantidad.

Desde nuestro despacho de economistas y abogados le podemos tramitar esta reclamación y por ello será necesario que nos haga llegar la siguiente documentación:

1. Libro de familia.

2. Certificado del INSS conforme ha recibido la prestación de paternidad, maternidad o adopción.

3. Declaración o declaraciones del IRPF donde se declaró la prestación como renta sujeta.

4. Borrador de la declaración que recibió en su día de la Agencia Tributaria.

5. Fotocopia de su DNI y en caso de declaración conjunta el DNI de su pareja.

6. El número de cuenta en el que, caso de que así se acordara por la Agencia Tributaria o el Juzgado, quisiera que se le ingresara este importe.

Fotos publicadas bajo Creative Commons CCO:
www. pixabay.com

Tenga presente que no sólo se puede reclamar la prestación de maternidad sino también la prestación de paternidad así como cualquier otro vinculada a una adopción, y por tanto, se puede reclamar por los dos progenitores.

Con esta documentación le haremos una revisión de su declaración y le calcularemos la cantidad que puede reclamar a la Agencia Tributaria.

En caso de que después quiera tramitar esta reclamación el proceso es el siguiente:

1. Reclamación de rectificación de declaración de IRPF y del abono de la diferencia que resulte.

2. En un plazo de seis meses la Agencia Tributaria le debe dar una respuesta a la reclamación presentada. En caso de que no exista respuesta o ésta sea negativa hay que formular una reclamación económica administrativa ante el Tribunal Económico Administrativo Regional del lugar de su domicilio (art. 227.2.b LGT).

3. En un plazo de un año (art. 240 LGT) el Tribunal Económico Administrativo Regional debe resolver la reclamación. Si en este plazo no existe respuesta o ésta es negativa puede formular una reclamación judicial ante el Juzgado de lo Contencioso Administrativo.

4. Los Tribunales de lo Contencioso Administrativo deben resolver el procedimiento, no estando sujetos a ningún plazo de resolución. El tiempo medio de resolución de este tipo de procedimientos se puede fijar en alrededor de un año y medio.

Por tanto, es evidente que sólo si reclama puede recibir la devolución del importe que habrá pagado de más en el impuesto sobre la renta. Si bien el tiempo de resolución es muy largo, se puede producir, mientras se tramita su resolución, un cambio de criterio en la Agencia Tributaria (seguramente como consecuencia de que haya más sentencias en el mismo sentido que la del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de 6 de julio de 2016) y que por tanto, la Agencia Tributaria se avenga a reconocer su derecho.

Y en caso de que finalmente se le reconozca el derecho a recibir la cantidad de más que se ha abonado a la Agencia Tributaria, esta cantidad vendrá incrementada en el interés legal del dinero. Los años 2013 y 2014 el tipo legal del dinero se fijó en un 4% mientras que en 2015 el tipo legal del dinero se fijó en un 3,5% y en 2016 lo ha sido en un 3%. Por lo tanto, finalmente, la cantidad a recibir se puede incrementar entre un 12% y un 25% aproximadamente por los intereses de demora que le debería abonar la Agencia Tributaria, siempre que se mantuvieran estos tipos en un futuro y que el tiempo de resolución se mueva en los parámetros temporales antes comentados.

Jaume Pich

Abogado