Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economía. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economía. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’abril del 2020

Estat d'alarma (7): normativa publicada des del 27 de març


La normativa aprovada arrel de la situació creada per a la crisis del Covid-19 a partir del 27 de març de 2020 és la següent:

 

·         Resolució de 25 de març de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Recolzament a l’Empresa, pel que es publica d’Acord del Consell de Ministres de 24 de març de 2020, pel que s’aproven les característiques del primer tram de la línia d’avals de l’ICO per a empreses i autònoms, per a pal·liar els efectes econòmics del Covid-19.

·         Reial Decret-Llei 9/2020, de 27 de març, pel que s’adopten mesures en l’àmbit laboral, per a pal·liar els efectes derivats del Covd-19.

·         Reial Decret 476/2020. De 27 de març, pel que es prorroga l’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març

·         Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, pel que es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliena que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el Covid-19.

·         Ordre SND/307/202, de 30 de març, per la que s’estableixen els criteris interpretatius per a la aplicació del Reial Decret-Llei 10/2020, de 29 de març, i el model de declaració responsable per a facilitar els trajectes necessaris entre el lloc de residència i els treball.

·         Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al Covid-19.

 

Fem resum a continuació, d’algunes de les mesures aprovades en aquesta normativa anterior que poden ser del vostre interès, en les que no hem inclòs les de caràcter més laboral i de seguretat social:

 
 

  
      -          Es prorroga l’estat d’alarma fins les 00:00 hores del dia 12 d’abril.

-          Els avals a empreses i autònoms per part del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital al finançament atorgat en entitats financeres fins a un màxim de 100.000 milions d’euros, aprovats en l’article 29 del RDL 8/2020 i pendent de concreció pel Consell de ministres queden concretats amb les següents condicions bàsiques:

o   Es consideraran pimes les/ establertes segons l’art.2 de l’annex I del Reglament (UE) n.651/2014 de la Comissió.

o   Els Préstecs han de ser posteriors a 17/03/2020.

o   No poden estar en procediment concursal

o   En cas de pimes i autònoms, aval del 80% de les operacions

o   En cas de no pimes el 70% i 60% si son renovacions

o   Import màxim a prestar 1,5 milions per client

o   Termini màxim de 5 anys.

o   L’entitat financera és la que decideix sobre la concessió.

o   Les entitats financeres es comprometen a mantenir, al menys fins el 30/09/2020, el límits de les línies de circulant concedits als clients, i en particular a aquells clients els préstecs dels quals resultin avalats.

 

 

-          S’habilita a la Seguretat Social a atorgar moratòries de 6 mesos, a les empreses i treballadors autònoms, que ho sol·licitin i compleixin els requisits i condicions que s’establiran mitjançant Ordre del Ministre de Inclusió (pendent aquesta Ordre). Afectarà només als mesos meritats en cas de empreses entre els mesos d’abril i juny de 2020 i en cas d’autònoms entre els mesos de maig i juliol de 2020, i sempre que les activitats que es realitzin no s’hagin suspès amb ocasió de l’estat d’alarma declarat pel DR 463/2020. Per tant no s’hi podran acollir les activitats d’oci, esportives, d’Hosteleria i restauració, educatives presencials, locals i establiments minoristes, de forma resumida.

Aquesta moratòria tampoc serà d’aplicació als codis de compte de cotització a la Seguretat social, per a empreses que hagin obtingut exempcions en el pagament de l’aportació empresarial a la seguretat social, per haver-se acollit a l’establert a l’article 24 del RDL 8/2020, de 17 de març, com a conseqüència d’haver presentat procediments de suspensió de contractes o reducció de jornada (ERTOs).

 

-          Les empreses i autònoms podran sol·licitar l’aplaçament en el pagament de la seguretat social, per als pagaments a efectuar en els mesos d’abril a juny 2020, amb l’aplicació d’un interès del 0,5%, enlloc del previst de forma habitual. Això sempre que no tinguessin ja un altre aplaçament en vigor.

No hi ha altres condicions a aquesta possibilitat.

 

-          L’ICEX España Exportación e inversiones, podrà tornar a les empreses que hagin incorregut en despeses no recuperables de quotes pagades per a la participació en fires o altres activitats de promoció de comerç internacional, convocades per a l’entitat i cancel·lades o aplaçades en motiu del Covid-19. També es podran pagar ajudes per part d’aquest organisme per a cobrir altres despeses incorregudes no recuperables.

 

-          Es suspèn, sense necessitat de sol·licitud prèvia, i per a un període de 1 any, el pagament d’interessos i amortització de préstecs concedits per a la Secretaria d’Estat de Turisme, al emparament de diverses Ordres emeses.

 

-          Flexibilització dels contractes de subministrament d’electricitat i gas natural per a empreses i autònoms: metre duri l’estat l’alarma, es podrà suspendre temporalment o modificar els contractes de reconegui, a fi d’adaptar els contractes a les noves pautes de consum, cal entendre que menors, sense cap penalització. Els distribuïdors hauran d’atendre les sol·licituds de canvi de potència o peatge. Un cop finalitzat l’estat l’alarma, en el termini de 3 mesos, el consumidor que hagi sol·licitat la suspensió del seu contracte de subministrament, podrà sol·licitar la seva reactivació. Les reactivacions o noves modificacions, es realitzaran en el termini de 5 dies pel distribuïdor, sense cap cost, sempre que els nous increments siguin fins a la potència que ja es tenia.

 

-          Petites i mitjanes empreses i autònoms podran sol·licitar a les subministradores, mentre duri l’estat d’alarma, la suspensió del pagament de les factures que corresponguin als dies de l’estat d’alarma. Aquests imports es pagaran a parts iguals en els següents 6 mesos.

 

-          Els préstecs o crèdits efectuats per a una Comunitat Autònoma o Entitat local a empreses o autònoms, podran ser objecte de sol·licitud d’aplaçament en el pagament de principal i/o interessos, sempre que s’acreditin períodes de inactivitat o reducció significativa en el volum de les vendes, així com dificultat greu per atendre els pagaments.

 

-          Per a les empreses amb volum d’operacions inferior 6.010.121,04 d’euros durant el 2019, es podrà demanar i concedir un ajornament en el pagament de l’ingrés del deute duaner i tributari, de les declaracions duaneres des del 1 d’abril al 30 de maig, amb determinades condicions i sempre que l’empresa no liquidi conforme a l’article 167.Dos, segon paràgraf, de la Llei 37/1992, de l’IVA. L’ajornament serà de 6 mesos. No meritarà interessos en els 3 primers i de demora (3,75%) en els tres següents.

 

-          S’amplien els terminis per interposar recursos via administrativa. Es computarà els terminis a partir del dia hàbil següent a la finalització de l’estat d’alarma, amb independència dels dies que haguessin pogut transcórrer des de la notificació de l’actuació administrativa.

 

En particular, en l’àmbit tributari, des del 14 de març fins el 30 d’abril del 2020, el termini per a interposar recursos de reposició o reclamacions econòmic-administratives, començaran a computar a partir del 30 d’abril del 2020.

 

També durant aquest termini queden suspesos els terminis de prescripció o caducitat de qualsevol acció o dret contemplats en la normativa tributaria. Per tant, durant aquest termini, tampoc corren les prescripcions tributàries.

 

S’apliquen aquestes previsions a totes les administracions tributàries, tant la AEAT, com l’Agència Tributària de Catalunya o les administracions tributàries d’àmbit local, Diputacions i Ajuntaments.

 

-          Durant el període que duri l’estat d’alarma, i encara que els estatuts de les entitats jurídiques no ho haguessin previst, les juntes o assemblees d’associats o socis, podran celebrar-se per vídeo o per conferència telefònica múltiple, sempre que totes les persones amb dret a assistència disposin dels mitjans necessaris i el Secretari de l’ òrgan de govern els reconegui i així ho expressi a l’acta. L’anterior RDL 8/2020, ho preveia ja pels Consells d’administració, consells rectors, etc, però no havia inclòs les Juntes de socis/accionistes o assemblees d’associats que ara sí es preveu.

Les ampliacions dels terminis per a la formulació de comptes i aprovació de les mateixes, continuen sent els mateixos ja establerts en el RDL 8/2020.

 

 

 

 

 

Altres temes de interès que s’han aprovat en el Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, que poden interessar són:

 

 

-          Procediments de desnonament d’habitatge subjectes a la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’arrendaments urbans. Recordem que es va decretar la suspensió de tots els terminis processals fins la finalització de l’estat d’alarma. En aquest cas, en el moment que s’aixequi l’estat d’alarma els procediments de desnonament iniciats en els que la persona arrendatària acrediti al Jutjat trobar-se en situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda com a conseqüència dels efectes de l’expansió del COVID i que li sigui impossible trobar alternativa habitacional, ho podrà comunicar al Lletrat de l’Administració de Justícia i s’iniciarà una suspensió extraordinària del llançament. Si no estigués assenyalat el llançament o no s’hagués celebrat la vista, es suspendrà el senyalament de llançament o vista per un període màxim de sis mesos o fins que es trobin alternatives habitacionals a la part demandada. Com que l’arrendador (en cas de persona física) també es pot trobar en una situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda, també es donarà trasllat als serveis socials als efectes de definir el termini de suspensió extraordinària i per tal de definir les mesures socials a adoptar.

-          En cas de contractes de lloguer d’habitatge habitual sotmesos a la Llei 29/1994 d’Arrendaments Urbans, si es produís la data de fi de contracte o de pròrroga del contracte entre el dia 2 d’abril de 2020 i dos mesos després de la finalització de l’estat d’alarma, podrà aplicar-se prèvia  sol·licitud de l’arrendatari a l’arrendador, una pròrroga extraordinària del contracte de lloguer de fins a un període màxim de 6 mesos en els que seguirà aplicant el contracte amb les mateixes condicions. L’arrendador haurà d’acceptar aquesta pròrroga tot i que les parts podran fixar altres termes o condicions

-          Moratòria del deute de lloguer: de la mateixa manera que amb el deute hipotecari, s’estableix una moratòria per aquelles persones que tinguin subscrit un contracte de lloguer sotmès a la Llei 29/1994 d’arrendaments urbans i que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Si l’arrendador és una empresa o entitat pública d’habitatge o un gran tenidor d’habitatges, podrà sol·licitar fins el dia 2 de maig, un ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda. En cas que no hi hagi acord, en 7 dies laborables, l’arrendador comunicarà al llogater la seva decisió entre les següents alternatives: a) una reducció del 50% de la renda mentre duri l’estat d’alarma i les mensualitats següents mentre duri la relació de vulnerabilitat durant un màxim de quatre mesos; b) una moratòria en el pagament de la renda que afectarà al període de temps que duri l’estat d’alarma decretat pel Govern i les mensualitats següents, prorrogables d’una en una, mentre duri la situació de vulnerabilitat i sense que es puguin superar quatre mesos. La renda en situació de moratòria es fraccionaria durant almenys 3 anys o dins del termini de vigència del contracte o les pròrrogues; tot això sense penalització i sense interessos. En cas que l’arrendatària tingués accés al programa d’ajudes transitòries de finançament s’aixecaria la moratòria.

-          Es defineix la situació de vulnerabilitat econòmica conforme els següents requisits:

o   Que la persona que estigui obligada a pagar el lloguer passi a estar en situació de desocupació, es trobi en un ERTO o hagi reduït la seva jornada amb motiu de cures, en cas de ser empresari, o altres circumstàncies anàlogues que suposin una pèrdua substancial d’ingressos; i sempre i quan el conjunt d’ingressos dels membres de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria es trobin no superin tres vegades l’IPREM (amb uns increments per fills a càrrec, discapacitat, dependència o malalties greus).

o   Que la renda més les despeses i subministraments bàsics, resultin superiors o iguals al 35% dels ingressos nets que rebin el conjunt dels membres de la unitat familiar.

o   No hi haurà situació de vulnerabilitat econòmica als efectes d’obtenir moratòria o ajudes quan la persona arrendatària o qualsevol de les persones que composen la unitat familiar siguin propietaris o usufructuaris d’algun habitatge al 100% i que sent titulars d’aquest habitatge en propietat o usdefruit, puguin acreditar la seva no disponibilitat per causes alienes a la seva voluntat.

-          El llogater haurà d’acreditar la situació de vulnerabilitat al propietari de l’habitatge documentalment.

-          S’estableixen indemnitzacions per danys i perjudicis a abonar pels llogaters a aquells propietaris que s’hagin beneficiat indegudament de la moratòria del deute de lloguer i/o d’ajudes públiques.

-          Moratòria del deute de lloguer: de la mateixa manera que amb el deute hipotecari, s’estableix una moratòria per aquelles persones que tinguin subscrit un contracte de lloguer sotmès a la Llei 29/1994 d’arrendaments urbans i que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Si l’arrendador no és una empresa o entitat pública d’habitatge o un gran tenidor d’habitatges, és a dir, una persona física, podrà sol·licitar fins el dia 2 de maig, un ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda. En 7 dies laborables des de la petició, l’arrendador comunicarà al llogater la seva decisió entre qualsevol alternativa possible.

En cas que la persona física arrendadora no acceptés cap acord sobre l’ajornament, i en qualsevol cas, quan la persona arrendatària es trobi en situació de vulnerabilitat sobrevinguda, aquesta podrà tenir accés a les ajudes transitòries de finançament.

-          En cas que el propietari persona física no accepti l’ajornament o moratòria i no hi hagi acord, s’aprova una linea d’avals per tal de proporcionar cobertura financera per part dels programes que es troben en situació de vulnerabilitat social i econòmica com a conseqüència de l’expansió del COVID-19, línia d’avals a través de l’ICO i d’entitats bancàries, per a que tornin la quantitat que deguin en un termini de fins a 6 ans, prorrogables en 4 anys més. Aquestes ajudes tindran un caràcter finalista i podran cobrir un import màxim de sis mesos de renda. Una Ordre del Ministeri de Transports regularà els detalls d’aquesta línia d’aval.

-          S’emetrà un Nou Programa d’ajuts per a contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social del COVID-19 en els lloguers d’habitatge habitual, per persones que tingui problemes transitoris per atendre el pagament parcial o total del lloguer i es trobin en supòsits de vulnerabilitat econòmica i social sobrevinguda a definir en una Ordre Ministerial.

-          Es defineix (de nou) el concepte de vulnerabilitat econòmica als efectes de la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari i s’aclareixen els documents per acreditar les condicions subjectives per a rebre aquests ajuts.

-          Suspensió del pagament dels contractes de crèdit sense garantia hipotecària. Pel cas que hi hagi persones que no paguen una hipoteca però es troben en lloguer o paguen un préstec o crèdit sense garantia hipotecària i es troben en situació de vulnerabilitat. La redacció d’aquest precepte, no obstant és molt defectuosa i precisarà de modificacions o desenvolupament. En aquests casos també podran demanar una suspensió de les obligacions a l’entitat de crèdit que les concediran automàticament.

-          La moratòria hipotecària que es va establir en el RD Llei 8/2020 per a préstecs o crèdits hipotecaris contrets per l’adquisició de l’habitatge, s’estenen als immobles afectes a activitat econòmica exercida i desenvolupada per empresaris i professionals, o habitatges llogats pel propietari  que hagi deixat de percebre el lloguer des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma o fins a un mes després de la finalització del mateix.

 

-          Els autònoms que tinguin dret a la prestació per a cessament de l’activitat o per haver-se reduït els seus ingressos en un 75%, podran demanar un bo social per al subministra d’energia, sempre que compleixin una sèrie de requisits que els defineixin com a consumidor vulnerable. La condició de consumidor vulnerable no podrà ser per a més de 6 mesos.

 

-          Mentre estigui en vigor l’estat d’alarma, els subministradors d’energia elèctrica, gas natural i aigua, no podran suspendre el subministra als consumidors persones físiques. Amb el decret anterior aquesta no suspensió només afectava a aquells consumidors que tinguin la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusió social. Ara queda ampliat a qualsevol consumidor persona física.

 

-          Tindran dret a un subsidi excepcional per a fi de contracte temporal, les persones treballadores que se’ls hagués extingit un contracte temporal de, al menys, 2 mesos de duració, amb posterioritat a l’entrada en vigor del del RD 463/2020, de 14 de març. El subsidi consistirà en una ajuda del 80% de l’IPREM mensual ( IPREM mensual = 537,84 euros), i per a un mes.

 

-          Els contractes subscrits ja sigui de compravenda de bens o prestació de serveis, o de tracte successiu, que resultin de impossible compliment, el consumidor i usuari tindrà dret a resoldre el contracte durant un termini de 14 dies, sense cap penalització. L’empresari prestador, haurà de retornar les quanties pagades i no meritades. Això també inclou despeses de viatges, avions, etc.

 

-          Podran disposar dels seus plans de pensions, en els pròxims 6 mesos, les persones que acreditin trobar-se en algun dels següents supòsits:

 

·         Situació d’atur com a conseqüència d’un expedient de regulació temporal d’ocupació derivat del Covid-19.

·         Empresari d’establiment que s’hagi hagut de tancar al públic

·         Autònom que hagi cessat en la seva activitat amb motiu del Covid-19.

L’import a disposar no podrà ser superior als ingressos obtinguts si no s’hagués trobat en cap de les situacions anterior. S’haurà d’acreditar.

 

 

Esperem sigui del seu interès, quedant a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte o aclariment. Atès que contínuament es modifiquen normes, s’aproven Ordres ministerials que les desenvolupen, es publiquen criteris d’interpretació pot ser convenient accedir al Codi actualitzat que es publica www.boe.es al següent enllaç https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=355

 
 

Manresa, 2 d’abril del 2020.

 

 

 


Anna Riera / Jaume Pich

divendres, 27 de març del 2020

ESTAT D’ALARMA (6): ELS TESTAMENTS HOLÒGRAFS



Les nostres vides han canviat de forma radical les darreres últimes setmanes. Confinaments a la llar, tancament de botigues i comerços no essencials, suspensions de contractes de treball ... i la sensació que res més tornarà a ser igual.

I a vegades en aquesta situació dramàtica, un reflexiona sobre la necessitat d’organitzar el patrimoni més enllà de la nostra existència, és a dir, ordenar qui serà hereu i com s’endreçaran els nostres béns i drets patrimonials després de la mort.

Des de temps immemorials la forma típica d’ordenar la nostre successió és el testament. Tant si ens sembla correcte el destí que dona la Llei al nostre patrimoni un cop difunts, com si volem canviar alguna disposició d’aquesta, és sempre recomanable atorgar un testament que facilitarà els tràmits i costos de l’acceptació de l’herència per part de les persones hereves, així com donarà seguretat jurídica a la successió.

El testament és un document que és la més alta expressió de la llibertat de disposició patrimonial ja que l’únic límit que hi ha és la concessió de la llegítima als legitimaris (a Catalunya són els fills amb un límit d’una quarta part del cabal hereditari) i que ha d’instituir com a mínim un hereu. Si bé l’habitual és que el testament s’atorgui de forma notarial per motius de seguretat jurídica, és a dir, anant al notari que plasmarà en un document públic les nostres darreres voluntats i n’apreciarà la capacitat legal, hi ha altres formes d’atorgar testament sense intervenció notarial en el moment de l’atorgament.

En aquests temps de dificultats en els desplaçaments, en els moviments o per restriccions a les oficines dels notaris per força major, ens podem trobar que no puguem accedir a un notari per a atorgar el testament que indica les nostres darreres voluntats o que aquest no es pugui atorgar perquè el Notari no pot accedir a nosaltres ; i seria una llàstima que no es poguessin complir les darreres voluntats perquè no s’ha pogut modificar unes d’anteriors, o no s’ha pogut formalitzar abans un testament pels motius que sigui.

En aquests casos en els que no podem realitzar un testament obert davant de notari, és possible realitzar un TESTAMENT HOLÒGRAF. El testament hològraf és un testament que es caracteritza perquè està atorgat pel testador manuscrit i autògraf sense la intervenció del notari.  A continuació en veurem les característiques principals així com la seva forma i formalitats:

-          Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats.

-          Perquè el testament hològraf sigui vàlid cal:

o   Que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament.

o   Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l’atorgant les ha de salvar amb la seva signatura.

o   Amb posterioritat, cal presentar-lo davant un Notari per a què sigui adverat i protocol·litzat.

-          Els testaments hològrafs caduquen si no es presenten davant d’un notari perquè siguin adverats i protocol·litzats en el termini de quatre anys comptats des de la mort del testador.

En definitiva, es necessita en primer lloc escriure de forma autògrafa el testament complint les formalitats i forma que s’han descrit anteriorment i en segon lloc, adverar-lo i protocol·litzar-lo un cop el testador ha mort.

De totes formes, atès que els testaments hològrafs solen ser conflictius i causa de litigiositat, en cas que hagi desaparegut la causa de la impossibilitat d’acudir a un notari després d’atorgar-lo, recomanem sempre, anar al notari a atorgar un nou testament i destruir l’hològraf. Tampoc es recomanable atorgar un testament hològraf si podem anar al Notari a manifestar les nostres darreres voluntats en aquests atribulats temps.

També existeix el risc, que el testament hològraf es perdi o es destrueixi i no es puguin complir les darreres voluntats del testador. Per tant, cal adverar-lo i protocol·litzar-lo quan abans millor per a què les darreres voluntats puguin sortir efectes legals.

Finalment, si les nostres darreres voluntats coincideixen amb el darrer testament que haguem fet o bé, si no n’hem fet mai, aquestes coincideixen amb el destí legal que dona la llei a les herències on no hi ha testament, no és recomanable realitzar un testament hològraf ja que pot introduir confusió i litigiositat en l’herència o incrementar-ne els costos d’acceptació d'herència als hereus de forma innecessària.

divendres, 20 de març del 2020

Estat d'alarma (5): Moratòria hipotecària


MORATORIA DEL DEUTE HIPOTECARI PER A L’ADQUISICIÓ DE L’HABITATGE HABITUAL.

A la vista de la situació provocada per la pandèmia del coronavirus que ha motivat l’estat d’alarma, s’ha promulgat el Real Decreto-Ley 8/2020 de 17 de març de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19 (articles 7 a 16). Una de les mesures previstes és la destinada a procura una moratòria del deute hipotecari per l’adquisició de l’habitage familiar a les persones que es trobin en dificultats extraordinàries per atendre el venciment de les quotes hipotecàries com a conseqüència de l’impacte provocat per la pandèmia del COVID-19 (articles 7 a 16).

I. Per a acollir-se a la moratòria, segons la norma indicada, s’han de complir tots els següents requisits:
1. L’objecte es sobre els contractes de préstec o crèdit amb garantia hipotecària sobre immobles. No es refereix a contractes de préstec per adquirir l’habitatge que no tinguin garantia hipotecària o a qualsevol altra mena de préstec.
2. El deutor (o el fiador o l’avalista) es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica entenent per vulnerabilitat econòmica el següent:
a) Que el deutor passi a estar en situació de desocupació com a conseqüència de l’estat d’alarma provocat per la pandèmia del COVID-19; o bé, que el deutor, sent empresari (autònom) o professional (arquitecte, enginyer, advocat, economista ...) per compte propi, pateixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial de les seves vendes.
S’entén que s’ha produït una caiguda substancial de les vendes quan aquesta caiguda sigui almenys del 40%, és a dir, si un llauner factura 10.000 € al mes, i passa a facturar una quantitat inferior a 6.000 € compleix el requisit. La norma no defineix el concepte “pèrdua substancial dels seus ingressos” pel cas de professionals però hauríem d’entendre que es tracta de una pèrdua equivalent a la caiguda substancial descrita abans, en un 40%.
b) Que el conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar no superi en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria (no queda clar si aquests ingressos són els que tenia aquesta família el mes de febrer o el mes de març d’enguany o si aquesta petició es pot fer el mes de maig amb els ingressos d’abril, ja que la Disposició Final 10ª estableix que aquest Real Decret Llei té una durada d’un mes a comptar des de la seva publicació) els següents límits:
- Amb caràcter general tres vegades l’indicador Públic de Renda d’Efectes múltiples mensuals (IPREM), i si algun dels membres de la unitat familiar te declarada una discapacitat superior al 33%, situació de dependència o tingui una malaltia incapacitant per a treballar de forma permanent, el límit serà de quatre cops l’IPREM. Aquest límit es pot incrementar fins a cinc cops l’IPREM en casos de discapacitats superiors.
-En cas que l’unitat familiar tingui fills al seu càrrec o per cada membre major de 65 anys el límit anterior s’incrementarà en 0,1 cops per cada fill a càrrec i 0,15 pel cas de famílies monoparentals.
Atès que l’IPREM per al 2020 (a falta de Llei de Pressupostos de l’Estat que n’actualitzi l’import) és de 537,84 € per una família tradicional de dos progenitors (sense discapacitats) amb dos fills menors d’edat, el mes anterior a sol·licitar la moratòria hauran de tenir uns ingressos inferiors a 1936,22 € [(IPREM+IPREM*0,1*2)*3].
S’entén per unitat familiar la composada pel deutor, el seu cònjuge no separat legalment o parella de fet inscrita i els fills, amb independència de la seva edat que hi resideixin, incloent els vinculats per una relació de tutela, guarda o acolliment familiar i el cònjuge no separat legalment o parella inscrita que resideixin en l’habitatge.
c) Que la quota hipotecària més les despeses i subministres bàsics (llum, aigua, gas ... telefonia, potser?), resulti superior o igual al 35% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.
Imaginem una família amb uns ingressos de 1900 € (al límit dels ingressos previstos en la lletra b) precedent), l’import de la quota hipotecària i dels subministres bàsics hauria de ser superior a 665 € (1.900 €*35/100) per a poder-se acollir a la moratòria. Per una família amb uns ingressos de 1.000 € l’import de la quota hipotecària i dels subministres bàsics hauria de ser superior a 350€.
d) I s’hi afegeix un requisit addicional: que a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi sofert una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accés a l’habitatge, significant aquest concepte indeterminat que l’esforç que representi la càrrega hipotecària sobre la renda familiar s’hagi multiplicat al menys per 1,3 comparant dues situacions, la prèvia a la crisi de la pandèmia i la del moment de sol·licitar el benefici.
Caldrà comparar, per tant, què significava en termes d’esforç el pagament de la hipoteca  en relació als ingressos. Tornem a l’exemple anterior d’una família que ingressa 1.900 € i paga una quota hipotecària de 500 €/mes i uns subministres bàsics (prorratejats) de 160 €, i que es produeix un descens dels ingressos de 700 €, i per tant, li queden uns ingressos a 1200 €/mes. La hipoteca abans representava un esforç d’un 26,13% (quota hipoteca/ingressos familiars*100) mentre que després dels efectes de la crisi de la pandèmia representa un 41,66%,  i per tant, tindria una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accés a l’habitatge. En canvi, si després de la pandèmia, per aquesta família els ingressos minoressin en 400 €/mes, i per tant, tindria uns ingressos de 1500 €/mes, atès que l’esforç passaria a ser d’un 33,33% i per a que hi hagi alteració significativa dels efectes de la crisi de la pandèmia s’ha de multiplicar per 1,3 (en aquest cas el límit es trobaria en el 34,21%) no es produiria una alteració significativa i no es podria acollir a la moratòria hipotecària.
 
II. Què passa quan la hipoteca disposa de fiadors, avalistes o hipotecants no deutors?
Si els fiadors, avalistes o hipotecants no deutors es troben, també en situació de vulnerabilitat econòmica, podran exigir a l’entitat que primer es dirigeixi al patrimoni del deutor, encara que hagués renunciat expressament al benefici d’excusió. En aquest cas, es remet i suggereix al deutor que sol·liciti l’aplicació del Codi de Bones Pràctiques.
III. Forma de sol·licitar el benefici:
El deutor hipotecari s’haurà d’adreçar a l’entitat amb un escrit i una justificació documental de les circumstàncies. Suposem que les entitats habilitaran alguna forma de presentar la  documentació telemàticament.
El banc, en un termini màxim de 15 dies, procedirà “a la seva implementació”, i concedint la moratòria, la comunicarà al Banc d’Espanya als efectes que no computi com a provisions de risc.
La norma no preveu que el Banc pugui dir que no a la moratòria sol·licitada. En cas que falti algun document, el requerirà i el deutor l’haurà d’aportar.
IV. Efectes de la moratòria.
Els efectes de la concessió de la moratòria seran els següents:
1.       Suspensió del deute hipotecari durant el “termini estipulat”. La norma no parla dels terminis de suspensió del deute; serà el termini que imposi el banc en donar la resposta? serà el termini que es pacti entre deutor i banc? Serà un termini obert fins que el deutor torni a una situació de normalitat econòmica a aquestes importants qüestions? De moment no tenim resposta.
2.       Mentre estigui en suspens el deute hipotecari el banc no podrà exigir el pagament de la quota hipotecària (capital, interessos o comissions-tot i que aquest darrer concepte no apareix en la norma-) ni totalment ni parcial.
3.       No es meritaran interessos addicionals per la falta de pagament de la quota. Tampoc es meritaran interessos de demora.
4.       Mentre es troba el deute suspès els bancs no podran resoldre anticipadament el préstec hipotecari.
La norma no deixa gens clar, què passarà amb el deute un cop s’hagi finalitzat el “termini estipulat” de suspensió. Suposem que si el termini de suspensió s’allarga sis mesos, el pagament de la hipoteca s’allargarà sis mesos en la seva extensió temporal. I no cal dir que en hipoteques acollides a tipus variables provocarà més d’un problema interpretatiu.
V. Conseqüències de l’aplicació indeguda de la moratòria. Règim de responsabilitat.
Si el deutor hipotecari aconseguís de forma fraudulenta (no reunint els requisits indicats en el número II precedent) els beneficis de la moratòria, serà responsable dels danys i perjudicis que s’hagin pogut produir, així com de les despeses generades.
L’import dels danys, perjudicis i despeses (diu la norma) “no pot resultar inferior al benefici indegudament obtingut pel deutor per l’aplicació de la norma” i a més se li poden reclamar responsabilitats penals, pensem que per estafa i/o falsedat.
També incorrerà en responsabilitat qui busqui col·locar-se en situació de vulnerabilitat per aconseguir l’aplicació del benefici.
VI. Valoració crítica.
Per a ser honestos la moratòria pot ser molt útil i beneficiosa per les persones que s’hi puguin acollir, que seran poques, no comprenent com no s’ha arbitrat un mecanisme semblant per les persones que es troben pagant un lloguer del seu habitatge I també, s’ha de dir que és just que s’aconsegueixi l’objectiu que les entitats de crèdit que han rebut ajudes quantioses de fons públics en la crisi iniciada el 2007, suportin una part dels costos financers de la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia del corona virus.
L’àmbit d’aplicació és molt reduït quan  els límit d’ingressos  per acollir-s’hi (3 vegades l’IPREM en una unitat familiar), i no té en compte altres circumstàncies com l’endeutament de les famílies en altres àmbits (cotxe, reformes de l’habitatge, finançament d’estudis, finançament d’imprevistos ...) on una reducció d’ingressos, encara que sigui poc significativa, pot posar a les famílies en una situació d’ingressos minvant, en moltes dificultats econòmiques i en l’obligació de prendre decisions doloroses d’estalvi (i que poden generar una depressió encara més profunda de l’economia) o d’endeutament amb crèdits de fàcil obtenció (i cost en forma d’interessos car o caríssim). Ens podem imaginar a famílies que no es puguin acollir a la moratòria que hauran de prendre decisions com esborrar-se d’un gimnàs, no realitzar formació, donar-se de baixa de plataformes televisives a les que estaven abonats, deixar d’anar de vacances ... per poder pagar la hipoteca.
Si bé el mecanisme per a obtenir el benefici de la moratòria és senzill (presentació de demanda i alguns documents que es troben taxats en la norma al banc) i no et fa justificar davant el banc el compliment de tots els requisits; i és certament automàtic, ja que no sembla que el Banc pugui denegar la moratòria; el règim de responsabilitat que exposa és duríssim pels deutors que inclús, de bona fe, poden haver sol·licitat la moratòria sense estar al 100% segurs que compleixin amb tots els requisits (només se’ls demana una declaració jurada).
En els propers dies prepararem la documentació necessària per saber si la teva unitat familiar es pot acollir a la moratòria i un llistat dels documents necessaris i de com obtenir-los per a la presentació al Banc. Contacteu amb nosaltres pels canals de comunicació habituals si teniu més dubtes al respecte.
 

Jaume Pich