Secrets empresarials

Moltes empreses fan investigacions o recerques per a millorar la seva producció, els seus processos (industrials, comercials, organitzatius ...), i en fan ús, i aquests processos són el que fan una empresa més rentable que una altre del mateix sector que utilitza una altra mena de processos "més tradicionals". Aquests processos són coneguts com a "secrets empresarials", totes les empreses en tenen en major o menor mesura, i el risc i temor que siguin revelats a l'exterior preocupa als empresaris ja que pot generar un greu perjudici a l'empresa que porta mesos o anys investigant un determinat procés (i per tant invertint) i veu com la competència els fa seus de forma il·lícita poden perdre posicions en el mercat. Sovint, els "secrets empresarials" són processos que no es podrien protegir adequadament pels medis tracicionals, com són les patents o els registres de la propietat intelectual. I l'empresa, pateix, quan alguna de les persones que ha participat en el procés de gestació del secret o el coneix se'n va a treballar per la competència i li desvetlla els secrets curosament atresorats i guardats.

Des de fa un any, aquests "secrets empresarials" es poden protegir davant una eventual utilització il·legítima motivada per revelacions poc ortodoxes, després que hagi entrat en vigor la Llei 1/2019 de 20 de febrer de Secrets Empresarials que els regula. 

Font: pixabay

La Llei considera “secret empresarial” qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer que no sigui generalment conegut per les persones que pertanyen als cercles en el s que normalment s’utilitzi aquesta mena d’informació o coneixement en qüestió ni sigui fàcilment accessible per elles, tingui un valor empresarial, real o potencial, precisament per ser secret i haver estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-lo en secret.

L'obtenció, utilització i/o revelació il·lícita dels secrets empresarials sense el consentiment dels seus titulars per medi de pràctiques deslleials es considera violació de secret empresarial i per tant poden ser objecte de diferents accions judicials al Jutjat Mercantil, entre elles, accions de cessació dels actes de violació, prohibició de fabricar, oferir o comercialitzar mercaderies en les que hagi tingut rellevància el secret empresarial, la remoció de fitxers electrònics i qualsevol suport que contingui el secret empresarial, el segrest de mercaderies infractores i dels medis destinats a la seva producció o la indemnització de danys i perjudicis. També, atès que els procediments judicials d’aquesta mena són complexes i s’allarguen en el temps, es preveu que es puguin practicar diligencies judicials de comprovació de fets regulades en la Llei de Patents, l’accés a fonts de prova i l’adopció de mesures d’assegurament de proves, juntament amb mesures cautelars encaminades al cessament o en el seu cas, la prohibició d’utilitzar o revelar el secret empresarial mentre duri el procediment judicial.

Tanmateix, aquesta llei també preveu un règim molt dur per aquells demandants que exerceixin accions sense fonament i causin amb això danys a altres competidors que hagin obtingut aquell presumpte “secret empresarial” per actes lícits. Per tant, abans de l’exercici de qualsevol acció s’haurà de fer una bona anàlisi sobre la situació concreta d’aquell “secret empresarial” i si aquell és objecte de protecció o no davant de tercers.

També l’entrada en vigor d’aquesta Llei fa necessària la signatura d’acords de confidencialitat (també coneguts com a NDA –non disclosure agreement-) amb empleats, proveïdors i/o col·laboradors de l’empresa que puguin prendre coneixement dels “secrets empresarials”.

Des del nostre despatx el podem assessorar i ajudar en la documentació per a protegir la seva empresa de "fugues" d'informació (prevenir val més que curar) i en la reclamació/defensa judicial en cas que es trobi involucrat en un assumpte d'aquesta mena.

El Tribunal Suprem considera que les prestacions per maternitat estan exemptes d'IRPF

Com informàvem en anteriors entrades en aquest blog (IRPF i prestacions de maternitat, IRPF y prestaciones de maternidad, Inici dels procediments judicials ), existia una posició contraposada entre dos Tribunals Superiors de Justícia en relació a si s’havia de considerar la prestació de maternitat o paternitat percebuda de la Seguretat Social com a renda exempta de l’IRPF. Així mentre el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia havia avalat el criteri d’Hisenda que considerava que la prestació havia de tributar confirmant el criteri de l’Agència Tributària, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia determinat que aquesta prestació era exe

mpta, conforme sol·licitava una contribuent.

By Julie Johnson (Unsplash)

Finalment, el Tribunal Suprem ha dit la seva i ha avalat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i ha manifestat que el criteri de l’Agència Tributària era erroni, que les prestacions de maternitat estan incloses dins la definició que dona la Llei de les prestacions exemptes i que, el principal argument de l’Agència Tributària, que la prestació de maternitat o paternitat, substitueix un salari vinculat a una suspensió d’un contracte i que com que el salari no està exempt, la prestació substitutiva que el substitueix, tampoc, manifesta de forma taxativa que és compatible la naturalesa de la prestació per maternitat com a retribució substitutiva amb l’adopció de mesures que fomentin la conciliació laboral i familiar i de recolzament a la natalitat i a les dones treballadores.

Des del nostre despatx hem formulat unes quantes reclamacions, per a què l’Agència Tributària retorni entre 255 i 3.500 € a les nostres clients que es troben en les tres diferents fases de la tramitació, fase administrativa davant l’Agència Tributària, fase econòmica – administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional i fase judicial davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Suposem que aquesta sentència (i segurament alguna de posterior del Tribunal Suprem) serà respectada per l’Agència Tributaria i el Tribunal Econòmic Administratiu i que facilitarà l’agilització en la devolució de la derivada de la incorrecta consideració de la prestació per maternitat / paternitat com a renda subjecta i no exempta a l’IRPF.

Atès que ens trobem, tot i que esperant un canvi que ho agilitzi arrel d’aquesta sentència, en processos que poden durar entre tres i quatre anys, considerem que el millor és iniciar els tràmits quan abans millor, tenint en compte que només es poden reclamar per les prestacions que es van aplicar en l’exercici 2014, i per tant, en fills o filles nascuts a finals de 2013 i en endavant. Com que ja en tenim experiència, els tràmits que depenen de nosaltres són molt ràpids. Evidentment la quantia a reclamar (que inclou els interessos de demora), variarà en funció de l’import percebut de la Seguretat Social i els Impostos pagats per cada un.

Per a dubtes, vés a PREGUNTES FREQÜENTS tenint en compte que a data d'avui es poden reclamar les prestacions de maternitat o paternitat que s'hagin practicat el 2014 i que les anteriors, estaran prescrites perquè no s'han reclamat en un termini de quatre anys.

Jaume Pich
Advocat. Mediador.

Maternitat i IRPF: inici dels procediments judicials

Fa uns mesos vam iniciar nombroses revisions de declaracions d'IRPF en les quals  reclamàvem que l'Agència Tributària retornés l'import pagat de més per la tributació de les prestacions de maternitat rebudes de la Seguretat Social. Tal com estava previst, tant l'Agència Tributària com el Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya han resolt que no s'havia de tornar cap quantitat i que les prestacions de maternitat tributaven com a rendes subjectes a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Contra aquestes resolucions de carácter Administratiu hem començat a interposar recursos contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. De moment, tots els procediments s'han repartit a la Secció primera d'aquest tribunal.

Mentrestant, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en una nova sentencia, ha tornat a fallar a favor de les contribuents i ha ordenat a l'Agència Tributària la devolució d'importants quantitats, en considerar que la prestació de maternitat rebuda de l'INSS hauria d'estar exempta de tributació.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda de www.pixabay.com

Malauradament, desconeixem de l'existència de resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ens permetin aventurar el resultat en aquests procediments interposats. Desconeixem si fallarà en el mateix sentit que el Tribunal de Madrid (a favor de les contribuents) o en el mateix sentit que el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que en una única resolució ha fallat a favor de l'Agència Tributària. Tampoc tenim coneixement que s'hagi interposat cap recurs de cassació al Tribunal Suprem per a unificar doctrina i que posi fi a aquesta controvèrsia, que entenem que s'hauria de decantar a favor dels contribuents i declarar no subjecte i exempta de tributació la prestació de maternitat que es rep de l'INSS. Seria una bona forma d'afavorir l'increment de la natalitat.

Per a més informació, vés a: PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Jaume Pich

Advocat. Mediador.

  

RECLAMACIONS DE DEUTES A SOCIETATS MERCANTILS EXTINGIDES

Es planteja si és posible reclamar judicialment un crèdit impagat no prescrit a una societat que s'ha dissolt i liquidat, i per tant extingida la seva personalitat jurídica en el Registre Mercantil. Sovint ens trobem que societats es dissolen i es liquiden, sense que abans s'hagi procedit a pagar tots els deutes socials, com una forma de burlar els legítims drets de crèdit dels creditors. Si bé aparentment, un pot tenir la sensació que no es podrá reclamar ja que la societat ha desaparegut del tràfic mercantil amb la seva dissolució, liquidació i extinció, el cert és que la Llei preveu alguns mecanismes de reclamació en cas de frau als legítims interessos dels titulars de crèdits contra la societat extingida.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda de pixabay.com

S’haurà d’esbrinar, en primer lloc, si l’empresa deutora ha lliurat la quota de liquidació als seus socis. Tota empresa en forma de societat es pot dissoldre i liquidar en qualsevol moment si concorren les causes legals per això. El procés és dissoldre la societat i nomenar uns liquidadors que substituiran els administradors socials i que tindran com a principal encàrrec legal la conclusió dels negocis pendents de la societat, la venda dels seus actius, i amb el producte obtingut de l’alienació del patrimoni, pagar els deutes que aquesta tingui. Les anomenades tasques de liquidació haurien de tenir una durada no superior als tres anys. Un cop alienat tot el patrimoni social i pagats els deutes, els socis podran cobrar l’anomenada quota de liquidació, i llavors, els liquidadors compareixeran davant notari i declararan que la societat s’ha liquidat i que els socis han rebut la seva quota de liquidació sol·licitant al Registre Mercantil que inscrigui l’extinció de la societat.

La llei de societats de capital preveu que en cas que apareguin deutes sobrevinguts, és a dir, aquells no pagats durant el procés de liquidació, en seran responsables els socis fins al límit de la quota de liquidació que hagin percebut, sense perjudici de la responsabilitat en la que haguessin incorregut els liquidadors.

Cal tenir present, a més a més, que la Llei prohibeix als liquidadors pagar la quota de liquidació si abans no s’han satisfet tots els deutes socials, així com els obliga a consignar judicialment els deutes que els creditors no percebin. I la Llei també exigeix als liquidadors que sol·licitin un concurs de creditors al Jutjat si els deutes tenen un valor superior al valor dels actius. No cal dir que l’incompliment d’aquests deures genera responsabilitat personal dels liquidadors, essent en aquest cas, un deute sobrevingut possible motiu de responsabilitat.

I, a la responsabilitat dels socis, fins el límit de la quota de liquidació percebuda, i la dels liquidadors, per l’incompliment de les seves obligacions, hi ha la responsabilitat dels antics gestors o administradors de la societat si es donessin unes determinades circumstàncies que convindria analitzar.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda a pixabay.com

Per tant, es possible reclamar judicialment el crèdit que tindrà la consideració de deute sobrevingut per l'empresa deutora, sempre que no hagi prescrit la reclamació, i obtenir-ne l’oportuna satisfacció que inclourà els corresponents interessos de demora. Caldrà reclamar aquestes responsabilitats als socis i en el seu cas als liquidadors i/o als antics administradors de la societat, la qual cosa podrà fer en un despatx d’advocats especialitzat en aquesta mena de reclamacions com el nostre.

Modificacions en el Reglament de l’impost sobre el Valor afegit i Reglament pel que es regulen les obligacions de facturació, a partir de 01/7/2017. Reial Decret 596/2016, de 2 de desembre

Les empreses acollides al règim especial de devolució mensual podran presentar les declaracions –liquidacions durant els 30 dies naturals del mes següent al corresponent període de liquidació mensual (fins ara eren 20 dies), o fins a l’últim dia del mes de febrer en el cas de la liquidació mensual corresponent al mes de febrer.

Les empreses que d’acord amb l’art. 71.3 del Reglament de l’IVA tinguin declaracions d’aquest impost mensual (import de volum d’operacions en l’any anterior superior a 6.010.121,04 euros), hauran de dur els llibres de registre obligatoris, a través de la “Sede electrónica de la Agència Estatal de Administració Tributaria”, mitjançant el subministre electrònic dels registres de facturació.

Fotos lliures de drets amb llicència Creative Commons.
Per a més informació: www.pixabay.com

Aquest llibres són:

a) Llibre registre de factures expedides

b) Llibre registre de factures rebudes

c) Llibre registre de bens d’inversió

d) Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

En cas de societats amb varis establiments a Espanya, els llibres seran únics.

En el cas de les factures expedides la informació a subministrar serà, per a cada una de les factures expedides, les dades que ja eren obligatòries:

-        

      a) Número i sèrie, en el seu cas.

      b) Data expedició

-        c) Data de realització de les operacions (si és diferent).

-        d) Nom, cognoms o raó social.

-        e) N.I.F.

-        f) Base Imposable

-        g) Tipus impositiu ( o IVA inclòs, en el seu cas)

-        h) Quota tributaria ( i si s’aplica criteri de caixa, en el seu cas).

I en el cas d’aquestes empreses que hauran de presentar els llibres electrònics, a més a més:

-        a) Tipus de factures (complerta o simplificada).

-        b) Identificació si es tracte d’una rectificació registral.

-        c) Descripció de les operacions.

-        d) Les factures rectificatives inclouran una referència a la factura rectificada.

     e) Període de liquidació de les operacions que es registren a què es refereixen les factures expedides.

-        f) Indicació de si l’operació no es troba subjecte, en el seu cas, a l’IVA.

Es podran declarar de forma agrupada les factures de cada dia i tipus impositiu.

En el cas de factures rebudes la informació a subministrar serà, per a cada una de les factures rebudes:

a) Número de recepció.

b) Data de realització de les operacions, (si és diferent)

c) Nom, cognoms o raó social.

d) NIF

e) Base Imposable

f) Tipus impositiu

g) Quota tributaria (i si s’aplica criteri de caixa, en el seu cas).

I en el cas d’aquestes empreses que hauran de presentar els llibres electrònics, a més a més:

a) Número i sèrie, en el seu cas, que figuri a la factura, que substitueix el número de recepció.

b) Identificació de si és una rectificació.

c) Descripció de les operacions.

e) Quota tributaria deduïbles corresponent en el període de liquidació en què es realitza l’anotació.

f) Període de liquidació en què es registren les operacions a què es refereixen les factures rebudes.

g) En el cas de operacions d’importació número del document aduaner, i data comptabilització.

Es podran agrupar les factures del mateix dia i proveïdor, per tipus impositiu.

També podran acollir-se a aquest sistema la restes d’empreses si ho desitgen, el mes de novembre anterior a l’any d’inici.

Els terminis per a la presentació Electrónica dels llibres registre d’acord amb aquest nou sistema serà:

-     

      a) Factures expedides: 4 dies naturals, excepte que es tracti de factures expedides pel destinatari o un tercer, en aquest cas el termini serà de 8 dies.

b) Factures rebudes 4 dies naturals des de la data de registre comptable de la factura i, en tot cas, abans del dia 16 del mes següent al període de liquidació en què s’hagin inclòs les operacions corresponents. No s’inclouen dissabtes ni diumenges ni festius nacionals.

c) Bens d’inversió: només un cop l’any, dins del mes de gener de l’any següent:

També aquestes societats podran presentar les declaracions o liquidacions duran els 30 primers dies naturals del mes següent al corresponent període de liquidació mensual, o fins a l’últim dia del mes de febrer en el cas de la liquidació mensual del mes de gener.

Pel període de 01/01/17 a 30/06/17, aquestes societats hauran de remetre els llibres registre corresponents a aquest primer semestre del 2017, entre l’1/7/17 al 31/12/17.

Aquestes societats, ja no hauran de presentar model 340. Pel període de 01/7/17 a 31/12/17, el termini de 4 dies serà de 8 dies.

Anna Riera Creus. 

Economista. Auditora de Comptes.