Secrets empresarials

Moltes empreses fan investigacions o recerques per a millorar la seva producció, els seus processos (industrials, comercials, organitzatius ...), i en fan ús, i aquests processos són el que fan una empresa més rentable que una altre del mateix sector que utilitza una altra mena de processos "més tradicionals". Aquests processos són coneguts com a "secrets empresarials", totes les empreses en tenen en major o menor mesura, i el risc i temor que siguin revelats a l'exterior preocupa als empresaris ja que pot generar un greu perjudici a l'empresa que porta mesos o anys investigant un determinat procés (i per tant invertint) i veu com la competència els fa seus de forma il·lícita poden perdre posicions en el mercat. Sovint, els "secrets empresarials" són processos que no es podrien protegir adequadament pels medis tracicionals, com són les patents o els registres de la propietat intelectual. I l'empresa, pateix, quan alguna de les persones que ha participat en el procés de gestació del secret o el coneix se'n va a treballar per la competència i li desvetlla els secrets curosament atresorats i guardats.

Des de fa un any, aquests "secrets empresarials" es poden protegir davant una eventual utilització il·legítima motivada per revelacions poc ortodoxes, després que hagi entrat en vigor la Llei 1/2019 de 20 de febrer de Secrets Empresarials que els regula. 

Font: pixabay

La Llei considera “secret empresarial” qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer que no sigui generalment conegut per les persones que pertanyen als cercles en el s que normalment s’utilitzi aquesta mena d’informació o coneixement en qüestió ni sigui fàcilment accessible per elles, tingui un valor empresarial, real o potencial, precisament per ser secret i haver estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-lo en secret.

L'obtenció, utilització i/o revelació il·lícita dels secrets empresarials sense el consentiment dels seus titulars per medi de pràctiques deslleials es considera violació de secret empresarial i per tant poden ser objecte de diferents accions judicials al Jutjat Mercantil, entre elles, accions de cessació dels actes de violació, prohibició de fabricar, oferir o comercialitzar mercaderies en les que hagi tingut rellevància el secret empresarial, la remoció de fitxers electrònics i qualsevol suport que contingui el secret empresarial, el segrest de mercaderies infractores i dels medis destinats a la seva producció o la indemnització de danys i perjudicis. També, atès que els procediments judicials d’aquesta mena són complexes i s’allarguen en el temps, es preveu que es puguin practicar diligencies judicials de comprovació de fets regulades en la Llei de Patents, l’accés a fonts de prova i l’adopció de mesures d’assegurament de proves, juntament amb mesures cautelars encaminades al cessament o en el seu cas, la prohibició d’utilitzar o revelar el secret empresarial mentre duri el procediment judicial.

Tanmateix, aquesta llei també preveu un règim molt dur per aquells demandants que exerceixin accions sense fonament i causin amb això danys a altres competidors que hagin obtingut aquell presumpte “secret empresarial” per actes lícits. Per tant, abans de l’exercici de qualsevol acció s’haurà de fer una bona anàlisi sobre la situació concreta d’aquell “secret empresarial” i si aquell és objecte de protecció o no davant de tercers.

També l’entrada en vigor d’aquesta Llei fa necessària la signatura d’acords de confidencialitat (també coneguts com a NDA –non disclosure agreement-) amb empleats, proveïdors i/o col·laboradors de l’empresa que puguin prendre coneixement dels “secrets empresarials”.

Des del nostre despatx el podem assessorar i ajudar en la documentació per a protegir la seva empresa de "fugues" d'informació (prevenir val més que curar) i en la reclamació/defensa judicial en cas que es trobi involucrat en un assumpte d'aquesta mena.

RECLAMACIONS DE DEUTES A SOCIETATS MERCANTILS EXTINGIDES

Es planteja si és posible reclamar judicialment un crèdit impagat no prescrit a una societat que s'ha dissolt i liquidat, i per tant extingida la seva personalitat jurídica en el Registre Mercantil. Sovint ens trobem que societats es dissolen i es liquiden, sense que abans s'hagi procedit a pagar tots els deutes socials, com una forma de burlar els legítims drets de crèdit dels creditors. Si bé aparentment, un pot tenir la sensació que no es podrá reclamar ja que la societat ha desaparegut del tràfic mercantil amb la seva dissolució, liquidació i extinció, el cert és que la Llei preveu alguns mecanismes de reclamació en cas de frau als legítims interessos dels titulars de crèdits contra la societat extingida.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda de pixabay.com

S’haurà d’esbrinar, en primer lloc, si l’empresa deutora ha lliurat la quota de liquidació als seus socis. Tota empresa en forma de societat es pot dissoldre i liquidar en qualsevol moment si concorren les causes legals per això. El procés és dissoldre la societat i nomenar uns liquidadors que substituiran els administradors socials i que tindran com a principal encàrrec legal la conclusió dels negocis pendents de la societat, la venda dels seus actius, i amb el producte obtingut de l’alienació del patrimoni, pagar els deutes que aquesta tingui. Les anomenades tasques de liquidació haurien de tenir una durada no superior als tres anys. Un cop alienat tot el patrimoni social i pagats els deutes, els socis podran cobrar l’anomenada quota de liquidació, i llavors, els liquidadors compareixeran davant notari i declararan que la societat s’ha liquidat i que els socis han rebut la seva quota de liquidació sol·licitant al Registre Mercantil que inscrigui l’extinció de la societat.

La llei de societats de capital preveu que en cas que apareguin deutes sobrevinguts, és a dir, aquells no pagats durant el procés de liquidació, en seran responsables els socis fins al límit de la quota de liquidació que hagin percebut, sense perjudici de la responsabilitat en la que haguessin incorregut els liquidadors.

Cal tenir present, a més a més, que la Llei prohibeix als liquidadors pagar la quota de liquidació si abans no s’han satisfet tots els deutes socials, així com els obliga a consignar judicialment els deutes que els creditors no percebin. I la Llei també exigeix als liquidadors que sol·licitin un concurs de creditors al Jutjat si els deutes tenen un valor superior al valor dels actius. No cal dir que l’incompliment d’aquests deures genera responsabilitat personal dels liquidadors, essent en aquest cas, un deute sobrevingut possible motiu de responsabilitat.

I, a la responsabilitat dels socis, fins el límit de la quota de liquidació percebuda, i la dels liquidadors, per l’incompliment de les seves obligacions, hi ha la responsabilitat dels antics gestors o administradors de la societat si es donessin unes determinades circumstàncies que convindria analitzar.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda a pixabay.com

Per tant, es possible reclamar judicialment el crèdit que tindrà la consideració de deute sobrevingut per l'empresa deutora, sempre que no hagi prescrit la reclamació, i obtenir-ne l’oportuna satisfacció que inclourà els corresponents interessos de demora. Caldrà reclamar aquestes responsabilitats als socis i en el seu cas als liquidadors i/o als antics administradors de la societat, la qual cosa podrà fer en un despatx d’advocats especialitzat en aquesta mena de reclamacions com el nostre.

Legal treatment on delayed payments on commercial debts in Spain: maximum delay and interest rate.

 

About the máximum payment term allowed in Spain:

There is maximum delay of payment according Spanish Law. As in Spain we had a great problem with delayed payments in commercial deals, the Parliament has adopted a law (Ley 3/2004 de 29 de diciembre) applicable to all payments made as remuneration from commercial transactions between companies or between companies and the Administration to combat this serious problem.
 

This law provides that the deadline for payment to be met by the debtor, if it had not set a date or period for payment in the contract, shall be thirty (30) calendar days after the date of receipt of goods.

Payment term indicated may be extended by agreement between the parties without in any case, cannot be agreed more than a 60 days term.

So that means that a company can agree with his customers a delay term between 1 and 60 day calendar. Longer terms are banned.

However, it is usual that Spanish customers try to negotiate payment periods between 60 and 150 days, knowing that they are opposite to the law, or they try to impose longer payment periods than the agreed one with all sort of tricks. Those cases may occur when the customer could feel a top customer. In this eventuality, it is usual that when the business relationship is broken, the supplier claims payment of default interest.

About the interest rates in case of delay of payment under Spanish law.

In case of any delay of payment, the default interest payable by the debtor shall be the result of the contract, and in absence of agreement the statutory rate set forth below.

The statutory rate for late payment which the debtor is required to pay is the sum of the interest rate applied by the European Central Bank to its most recent main refinancing operation carried out before the first day for the calendar semester in question plus eight percentage points.

To facilitate the calculation of the interest rate, the Spanish government publish the interest rate, usually at intervals of six months.

The following table transcribe these rates since 2006.

Year	period	%
2006	First semester	9.25 %
2006	Second semester	9.83 %
2007	First semester	10.58 %
2007	Second semester	11.07 %
2008	First semester	11.20 %
2008	Second semester	11.07 %
2009	First semester	9.50 %
2009	Second semester	8.0 %
2010	First semester	8.0 %
2010	Second semester	8.0 %
2011	First semester	8.0 %
2011	Second semester	8.25 %
2012	First semester	8.0 %
2013	a) From Jaunuary the 1st until February the 23rd b) From February the 24th until 30 june.	7,75 % 8,75 %
2013	Second semester	8,50 %
2014	First semester	8,25 %
2014	Second semester	8,15 %
2015	First semester	8,05 %

Therefore, any company can agree any interest rate for delay payments with their customers. Only  in absence of agreement the statutory rate indicated would be mandatory.

 

About specific administrative fee for recovery.

Spanish law sets an amount of €40 for recovery costs. This amount will be added in all cases and without specific request to the principal debt.

Of course, if damages were above €40 (and if it were any evidence) the company could get the higher amount at Court.

For further information do not hesitate in contact us.

Jaume Pich
Advocat / Solicitor
Riera, Trullàs & Pich, economistes i Advocats