Estat d'alarma (10): accions judicials.

L'advocat Jaume Pich explica en el videoblog que segueix el què passa amb les accions judicials no iniciades abans de l'estat d'alarma i que amb el tancament dels Jutjats no es poden presentar.

El pas del temps pot perjudicar, fent prescriure o caducar les més variades i diverses accions judicials, i per tant, calia fer una regulació sobre els efectes del temps durant la pandemia de la Covid-19 sobre les accions judicials. Clica el link per més informació.

Estat d'alarma (3): les relacions amb l'Agència Tributària i Tresoreria de la Seguretat Social

El passat dia 14 de març el Gobierno de España va decretar l'estat d'alerta com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la pandèmia del coronavirus (covid-19). En  aquest enllaç teniu disponible el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19.

No han passat ni quatre dies quan el Gobierno ja ha tingut que modificar les condicions de l'estat d'alarma, precisament en l'entrada que informàvem anteriorment: .

Sembla ser que els alts funcionaris de l'Agència Tributària i la Seguretat Social s'han posat les màns al cap i han clamat al cel i han aconseguit convèncer als polítics que no els convenia que els terminis i plaços administratius quedessin en suspèns  en virtut del que disposava la Disposició Addicional 3a i ja l'han modificat per medi del  Real Decreto 465/2020 de 17 de marzo por el que se modifica el Real Decreto 463/2020 de 14 de marzo   .

Així, pel que fa a la Tresoreria, la suspensió i interrupció de terminis administratius no és aplicable als àmbits d'afiliació, liquidació i cotització de la Seguretat Social.

Pel que fa a l'Agència Tributària, tampoc els és aplicable als terminis tributaris subjectes a "normativa especial" (què dimonis és la normativa "especial") ni afectarà als terminis per a la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries. És a dir, tots aquells autònoms i empreses que hagin de presentar declaracions tributàries el mes de març o abril hi continuaran obligats. I si l'estat d'alarma es prolongués més enllà del mes d'abril, també hauran de presentar decaració de l'Impost sobre la Renda tots els ciutadans que hi tinguin obligació.

Per tant, per molt teletreball que es faci a les empreses, hauran de tancar la comptabilitat del trimestre, contactar amb els seus assessors professionals i presentar les declaracions. Càrregues als ciutadans i a les empreses perquè els poders de l'estat no pateixin perjudicis. Si l'Administració sempre complís els terminis de resolució dels expedients que se li sotmeten no seria criticable aquesta decisió, però en la mesura que no compleixen, continuarem dient que sempre paguen els mateixos. I ja tenim les primeres excepcions de les excepcions.

Estat d'alarma (1). Situació vinculada als procediments judicials en curs.

El passat dia 14 de març el Gobierno de España va decretar l'estat d'alerta com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la pandèmia del coronavirus (covid-19). En  aquest enllaç teniu disponible el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19.

Per tal d'aturar el contagi de la malaltia s'ha dictat una sèrie de mesures que eviten el contacte social de les persones que sembla ser que és la única forma d'evitar la progressió de la malaltia i que aquesta col·lapsi els serveis sanitaris. Atès que en les tribunals s'hi resolen les controvèrsies de tota mena entre persones conforme uns procediments donats, es tracta d'evitar que la resolució d'aquests conflictes interpersonals siguin una font de contagi de la malaltia i per això, i per tal d’evitar perjudicis legals a les persones que tenen procediments en curs en els tribunals s’ha arbitrat una suspensió dels procediments en els següents termes:

A)     Es suspenen tots els terminis processals en tots els ordres jurisdiccionals, és a dir, civils, penal, contenciós administratiu, social i militar, fins que s’aixequi l’estat d’alarma. Aquesta previsió afecta a situacions com la que s'exemplifica a continuació: hem rebut una demanda judicial el dia 12 de març i ens concedeixen vint dies per a contestar-la. Només haurà transcorregut un dia hàbil  i per tant, quan s’aixequi l’estat d’alarma ens en restaran 19 per a completar el tràmit. Tot i que és important contactar amb un advocat en aquestes situacions i que ens doni el suport habitual, degut a l’estat d’alarma no ens podrà atendre presencialment o no podrem obtenir amb facilitat proves de les que no disposem; i la suspensió, és una manera d'evitar un perjudici per les mesures de contenció.

B)      Es suspenen tots els judicis que hi havia senyalats durant el període en el que estigui en vigor l’estat d’alarma (15 dies a comptar des del dia 14 de març i sense perjudici de les pròrrogues que es puguin acordar). En aquest sentit, els Advocats estem rebent resolucions del Jutjat suspenent els judicis de les dues properes setmanes. Veurem si aquesta situació es perllonga en el temps.

C)      Els Jutjats (i el Registre Civil) estan pràcticament tancats amb personal per sota de mínims. Per tant, ni els funcionaris ni els advocats podrem donar informació sobre el curs de les actuacions més enllà de la informació de que les actuacions estan suspeses fins que s’aixequi l’estat d’alarma.

D)     Malgrat la suspensió de les actuacions judicials, les actuacions urgents i indispensables segueixen el seu curs i es celebraran. Són les següents:

1.       Qualsevol actuació judicial que, de no practicar-se, podria derivar un perjudici irreparable a criteri del Jutge encarregat del cas. Caldrà consultar amb l'advocat si el nostre cas concret queda afectat per aquesta situació.

2.       Tots els serveis de guàrdia en l'ordre penal, exclusivament a efectes de detinguts i incidències.

3.       Els internaments urgents de l’article 763 de la L.E.C.

4.       Adopció de mesures cautelars o altres actuacions inajornables, com les mesures de proteccions de menors de l’article 158 CC.

5.       Registre civil: Expedició de llicències d’enterrament, celebració de matrimonis de l’article 52 CC i inscripció de naixement en termini peremptori.

6.       Actuacions amb detinguts, presos i persones privades de llibertat (estrangeria).

7.       Actuacions inajornables d’adopció de mesures cautelars, aixecaments de cadàver, entrades i registres.

8.       Actuacions urgents d’ordres de protecció i qualsevol mesura cautelar en matèria de violència sobre la dona i menors.

9.       Actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària.

10.   En l’ordre contenciós administratiu, les autoritzacions d’entrades sanitàries, urgents i inajornables, drets fonamentals de resolucions amb caràcter urgent, mesures cautelaríssimes i cautelars i recursos contenciosos-electorals.

Igualment, procediments d’autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut púbica i impliquin privació o restricció de la llibertat o d’altre dret fonamental.

11.   En matèria laboral (jurisdicció social), celebració de judicis urgents per la llei i les mesures cautelars urgents i preferents.

12.   Procediments de vulneració de drets fonamentals i urgents.

 No cal dir que aquestes actuacions que no es suspenen s’hauran de celebrar amb garanties per evitar el contagi de la malaltia, tant del personal adscrit al Jutjat, com al personal col·laborador amb la justícia (advocats, procuradors, perits ...) així com de les persones interessades.

En definitiva, més enllà de les molèsties del perjudici temporal que es pugui produir (que segur que serà alt però difícilment irreparable), aquesta norma dona seguretat jurídica i evita els perjudicis que hi podia haver no només de contraure la malaltia en qualsevol actuació judicial, sinó també de no poder contactar amb l'advocat de confiança.

Per a qualsevol dubte, contacteu amb nosaltres a través d'aquest blog o amb un advocat de la vostra confiança.

 

 

 

La mediació: la gran oblidada

Molt sovint, quan tenim un conflicte amb alguna altra persona, i em refereixo a qualsevol mena de conflicte (econòmic, familiar, veïnal, escolar, laboral ...) i que aquest conflicte provoca una situació injusta sobre la que cal posar-hi una solució, pensem que la millor forma és que un expert en administrar justícia ens la resolgui, reconegui que la situació és injusta i que tenim la raó. I si resulta que l’altra persona amb qui tenim el conflicte també pensa el mateix que nosaltres, és a dir, que té un conflicte, que la situació és injusta i que té tota la raó, tenim un problema perquè el tercer expert en administrar justícia, només podrà donar la raó a una de les parts. Per tant, l’administració de justícia genera una frustració en la part a la que nega la raó, per molt que sàpiga que és possible que perdi el plet. En definitiva, no n’hi ha prou amb què un tingui la raó perquè hi ha algú que té el poder de decidir si la tens, realment i te l’ha de donar. I per tant, quan algú té aquest poder, vol dir que els protagonistes del conflicte se n’han desprès.



Imatge procedent de www.pixabay.com

Cal tenir present que aquest tercer que decideix qui té la raó en un conflicte, no ha viscut el conflicte, no ha vist, no ha sentit, no ha ensumat, no ha palpat el què passava sinó que ha rebut la informació relativa al conflicte de forma indirecta i mediata, a través de la lectura de documents, d’escoltar a les parts, testimonis i pèrits, i de rebre una explicació sobre el mateix d’un advocat. En definitiva, el tercer que decideix qui té la raó rep una informació a vegades no exacte, ja que depèn de la memòria de les persones, així com de la seva capacitat d’explicar-se amb claredat i precisió. Això provoca que existeixin dues veritats, la veritat de la part i la veritat processal que és la que es genera en un procediment judicial. I com que a vegades no coincideixen la veritat processal dels fets amb la veritat que han viscut les persones, ja que no se’ls pregunta pel què han viscut sinó pels fets que han vist i/o sentit, la solució que es dona al conflicte, tècnicament perfecte, a vegades pot no ser encertada des d’una perspectiva subjectiva. I si hi afegim que el llenguatge emprat en l’ambient jurídic utilitza fórmules arcaiques i un llenguatge incomprensible per una oïda no experta en la matèria, o que la resolució del conflicte es pot demorar en anys, la incomprensió i la frustració están servides.

Però, hi ha alternatives a la forma tradicional de resoldre els conflictes que potser no s’haurien de considerar com una alternativa sinó que haurien de ser el primer pas per a resoldre un conflicte, i cal pensar en mètodes com la mediació abans d’optar per la via judicial, tant per les persones que pateixen un problema com pels professionals, els advocats normalment, que l’ajuden a resoldre’l.

imatge procedent de www.pixabay.com

En una mediació, les parts es presenten de forma voluntària davant d’un tercer, el mediador, que les ajuda a resoldre el seu conflicte asseguts al voltant d’una taula de reunions. El mediador és un expert en la resolució de conflictes, és un expert en un mètode per a fer aflorar sobre una taula el conflicte, els interessos que tenen les parts, i ajudar-los per a què ells trobin una solució al seu conflicte, i si s’adona que necessita assessorament li recomanarà que s’assessori per tal que no quedi indefens a la taula de mediació. El mediador, normalment amb coneixements jurídics i psicològics que ha obtingut en una formació continuada obligatòria,  de forma informal (no cal demanar permís per parlar ni deixar de parlar sobre les coses que un considera importants), ajuda a les parts a entendre el conflicte i els interessos en joc des de totes les perspectives, les ajuda a tenir-se respecte i a escoltar-se, i crea un ambient propici a un acord que resolgui el conflicte. I si pateix per la confidencialitat, no cal dir que el procés de mediació és absolutament confidencial i que ningú pot revelar allò que ha conegut davant un procés de mediació. Evidentment, si el procés de mediació no porta enlloc o l’altra part no l’accepta o l’utilitza per a guanyar temps, en ser el procés voluntari es pot desistir del mateix.

Els principals avantatges que, al meu entendre, té la mediació és que les parts, i no un tercer, tenen el poder sobre el seu problema o conflicte, i per tant, la capacitat per a construir la solució al conflicte; en segon lloc, el factor temporal, la solució al conflicte en una mediació és molt més ràpida que en un procés judicial o arbitral i ja se sap que temps són diners; el cost d’un procés de mediació també és un factor a considerar, ja que sol ser més baix que el d’un procés judicial o arbitral; i finalment, el grau de compliment dels acords de mediació (pel fet que són de mutu acord i no imposats per un jutge o un àrbitre) és molt més alt que el d’una sentència o un laude arbitral, de forma que el conflicte s’extingeix abans.

Per tant, no s’oblidi que vostè pot optar per resoldre el seu conflicte a través d’una mediació i que el seu Advocat el pot ajudar, i serà una peça molt important, a resoldre el conflicte en un procés de mediació.