Assegurances de lucre cessant: cobertura per tancament de negoci motivat per COVID-19.

El cas que se'ns presenta és el tancament d'un negoci obligat pel govern com a conseqüència de l'estat d'alarma i la pandèmia de la COVID-19 i que aquest negoci tingui una pòlissa d'assegurança vigent on hi hagi una cobertura de pèrdues de beneficis per paralització de l'activitat. Com que el govern va decretar el març passat (o la tardor passada) el tancament obligatori dels negocis cal veure si aquest fet està cobert en la pòlissa i es pot obtenir una indemnització d'aquesta.

Ens trobem davant d’una qüestió jurídica molt controvertida en el món assegurador i que ha donat lloc a molts litigis, normalment resolts a favor dels assegurats, i no precisament en l’àmbit de la COVID-19, sinó en altres procediments en els que es discuteix la cobertura de les assegurances. Es tracta de discernir si el redactat de la clàusula en concret és una clàusula delimitadora del risc que estableix exclusions objectives de la pòlissa i que solen concretar l’objecte del contracte o aquelles clàusules limitadores que en restringeixen, condicionen o  modifiquen la seva cobertura en relació a determinats fets o circumstàncies. La Llei del contracte d’assegurança estableix que les clàusules delimitadores del risc només precisen d’una acceptació genèrica sense més formalitats ni requisits especials, mentre que les clàusules limitadores han de complir dos requisits: a) estar destacades de forma especial i b) ser expressament acceptades per escrit amb el conegut requisit de la doble signatura, formalitats que cal que siguin acreditades i que resulten essencials per a comprovar que l’assegurat va tenir un coneixement exacte del risc cobert i va consentir expressament la indicada limitació dels seus drets. El Tribunal Suprem, per determinar si una clàusula té aquesta natura de “limitant”, utilitza conceptes molt clars com el “contingut natural del contracte” o les “expectatives raonables de l’assegurat”.

Sentències del Tribunal Suprem de 25 de novembre de 2013, 12 de desembre del 2019 o 6 de juliol de 2020 avalen aquesta interpretació i doctrina sobre les clàusules limitadores.

Cal tenir present que en casos semblants en relació a la COVID, al Regne Unit l’organisme regulador s’ha pronunciat favorablement sobre l’eficàcia de multitud de jocs de clàusules semblants (cobertures de “business interruption”, a França s’hi han pronunciat favorablement diversos Tribunals (cobertures de “pertes d’explotation”) i que al nostre país ja hi comença a haver pronunciaments favorables també, tot i que en primera instància.

 

Per tant, si arribem a la conclusió que la clàusula és “limitadora” i no consta destacada de forma especial en la pòlissa (per exemple en negreta) i signada expressament amb la tècnica de la doble signatura, la reclamació judicial del lucre cessant patit pel botiguer front l’asseguradora pot resultar reeixida.

El primer pas és l'anàlisi jurídica de la documentació del contracte (condicions generals, condicions particulars i rebut de l'assegurança, a banda de la documentació que acrediti el tancament del negoci i la pèrdua econòmica). Posteriorment es comunica el sinistre a l'asseguradora i si la companyia denega la seva responsabilitat al·legant falta de cobertura, llavors es pot procedir a efectuar la demanda judicial.

No dubti a contactar-nos per a estudiar el seu cas.

Jaume Pich

Advocat

Estat d'alarma (10): accions judicials.

L'advocat Jaume Pich explica en el videoblog que segueix el què passa amb les accions judicials no iniciades abans de l'estat d'alarma i que amb el tancament dels Jutjats no es poden presentar.

El pas del temps pot perjudicar, fent prescriure o caducar les més variades i diverses accions judicials, i per tant, calia fer una regulació sobre els efectes del temps durant la pandemia de la Covid-19 sobre les accions judicials. Clica el link per més informació.

ESTAT D’ALARMA (6): ELS TESTAMENTS HOLÒGRAFS

Les nostres vides han canviat de forma radical les darreres últimes setmanes. Confinaments a la llar, tancament de botigues i comerços no essencials, suspensions de contractes de treball ... i la sensació que res més tornarà a ser igual.

I a vegades en aquesta situació dramàtica, un reflexiona sobre la necessitat d’organitzar el patrimoni més enllà de la nostra existència, és a dir, ordenar qui serà hereu i com s’endreçaran els nostres béns i drets patrimonials després de la mort.

Des de temps immemorials la forma típica d’ordenar la nostre successió és el testament. Tant si ens sembla correcte el destí que dona la Llei al nostre patrimoni un cop difunts, com si volem canviar alguna disposició d’aquesta, és sempre recomanable atorgar un testament que facilitarà els tràmits i costos de l’acceptació de l’herència per part de les persones hereves, així com donarà seguretat jurídica a la successió.

El testament és un document que és la més alta expressió de la llibertat de disposició patrimonial ja que l’únic límit que hi ha és la concessió de la llegítima als legitimaris (a Catalunya són els fills amb un límit d’una quarta part del cabal hereditari) i que ha d’instituir com a mínim un hereu. Si bé l’habitual és que el testament s’atorgui de forma notarial per motius de seguretat jurídica, és a dir, anant al notari que plasmarà en un document públic les nostres darreres voluntats i n’apreciarà la capacitat legal, hi ha altres formes d’atorgar testament sense intervenció notarial en el moment de l’atorgament.

En aquests temps de dificultats en els desplaçaments, en els moviments o per restriccions a les oficines dels notaris per força major, ens podem trobar que no puguem accedir a un notari per a atorgar el testament que indica les nostres darreres voluntats o que aquest no es pugui atorgar perquè el Notari no pot accedir a nosaltres ; i seria una llàstima que no es poguessin complir les darreres voluntats perquè no s’ha pogut modificar unes d’anteriors, o no s’ha pogut formalitzar abans un testament pels motius que sigui.

En aquests casos en els que no podem realitzar un testament obert davant de notari, és possible realitzar un TESTAMENT HOLÒGRAF. El testament hològraf és un testament que es caracteritza perquè està atorgat pel testador manuscrit i autògraf sense la intervenció del notari.  A continuació en veurem les característiques principals així com la seva forma i formalitats:

-          Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d’edat i els menors emancipats.

-          Perquè el testament hològraf sigui vàlid cal:

o   Que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament.

o   Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l’atorgant les ha de salvar amb la seva signatura.

o   Amb posterioritat, cal presentar-lo davant un Notari per a què sigui adverat i protocol·litzat.

-          Els testaments hològrafs caduquen si no es presenten davant d’un notari perquè siguin adverats i protocol·litzats en el termini de quatre anys comptats des de la mort del testador.

En definitiva, es necessita en primer lloc escriure de forma autògrafa el testament complint les formalitats i forma que s’han descrit anteriorment i en segon lloc, adverar-lo i protocol·litzar-lo un cop el testador ha mort.

De totes formes, atès que els testaments hològrafs solen ser conflictius i causa de litigiositat, en cas que hagi desaparegut la causa de la impossibilitat d’acudir a un notari després d’atorgar-lo, recomanem sempre, anar al notari a atorgar un nou testament i destruir l’hològraf. Tampoc es recomanable atorgar un testament hològraf si podem anar al Notari a manifestar les nostres darreres voluntats en aquests atribulats temps.

També existeix el risc, que el testament hològraf es perdi o es destrueixi i no es puguin complir les darreres voluntats del testador. Per tant, cal adverar-lo i protocol·litzar-lo quan abans millor per a què les darreres voluntats puguin sortir efectes legals.

Finalment, si les nostres darreres voluntats coincideixen amb el darrer testament que haguem fet o bé, si no n’hem fet mai, aquestes coincideixen amb el destí legal que dona la llei a les herències on no hi ha testament, no és recomanable realitzar un testament hològraf ja que pot introduir confusió i litigiositat en l’herència o incrementar-ne els costos d’acceptació d'herència als hereus de forma innecessària.

Estat d'alarma (5): Moratòria hipotecària

MORATORIA DEL DEUTE HIPOTECARI PER A L’ADQUISICIÓ DE L’HABITATGE HABITUAL.

A la vista de la situació provocada per la pandèmia del coronavirus que ha motivat l’estat d’alarma, s’ha promulgat el Real Decreto-Ley 8/2020 de 17 de març de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19 (articles 7 a 16). Una de les mesures previstes és la destinada a procura una moratòria del deute hipotecari per l’adquisició de l’habitage familiar a les persones que es trobin en dificultats extraordinàries per atendre el venciment de les quotes hipotecàries com a conseqüència de l’impacte provocat per la pandèmia del COVID-19 (articles 7 a 16).

I. Per a acollir-se a la moratòria, segons la norma indicada, s’han de complir tots els següents requisits:

1. L’objecte es sobre els contractes de préstec o crèdit amb garantia hipotecària sobre immobles. No es refereix a contractes de préstec per adquirir l’habitatge que no tinguin garantia hipotecària o a qualsevol altra mena de préstec.

2. El deutor (o el fiador o l’avalista) es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica entenent per vulnerabilitat econòmica el següent:

a) Que el deutor passi a estar en situació de desocupació com a conseqüència de l’estat d’alarma provocat per la pandèmia del COVID-19; o bé, que el deutor, sent empresari (autònom) o professional (arquitecte, enginyer, advocat, economista ...) per compte propi, pateixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial de les seves vendes.

S’entén que s’ha produït una caiguda substancial de les vendes quan aquesta caiguda sigui almenys del 40%, és a dir, si un llauner factura 10.000 € al mes, i passa a facturar una quantitat inferior a 6.000 € compleix el requisit. La norma no defineix el concepte “pèrdua substancial dels seus ingressos” pel cas de professionals però hauríem d’entendre que es tracta de una pèrdua equivalent a la caiguda substancial descrita abans, en un 40%.

b) Que el conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar no superi en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria (no queda clar si aquests ingressos són els que tenia aquesta família el mes de febrer o el mes de març d’enguany o si aquesta petició es pot fer el mes de maig amb els ingressos d’abril, ja que la Disposició Final 10ª estableix que aquest Real Decret Llei té una durada d’un mes a comptar des de la seva publicació) els següents límits:

- Amb caràcter general tres vegades l’indicador Públic de Renda d’Efectes múltiples mensuals (IPREM), i si algun dels membres de la unitat familiar te declarada una discapacitat superior al 33%, situació de dependència o tingui una malaltia incapacitant per a treballar de forma permanent, el límit serà de quatre cops l’IPREM. Aquest límit es pot incrementar fins a cinc cops l’IPREM en casos de discapacitats superiors.

-En cas que l’unitat familiar tingui fills al seu càrrec o per cada membre major de 65 anys el límit anterior s’incrementarà en 0,1 cops per cada fill a càrrec i 0,15 pel cas de famílies monoparentals.

Atès que l’IPREM per al 2020 (a falta de Llei de Pressupostos de l’Estat que n’actualitzi l’import) és de 537,84 € per una família tradicional de dos progenitors (sense discapacitats) amb dos fills menors d’edat, el mes anterior a sol·licitar la moratòria hauran de tenir uns ingressos inferiors a 1936,22 € [(IPREM+IPREM*0,1*2)*3].

S’entén per unitat familiar la composada pel deutor, el seu cònjuge no separat legalment o parella de fet inscrita i els fills, amb independència de la seva edat que hi resideixin, incloent els vinculats per una relació de tutela, guarda o acolliment familiar i el cònjuge no separat legalment o parella inscrita que resideixin en l’habitatge.

c) Que la quota hipotecària més les despeses i subministres bàsics (llum, aigua, gas ... telefonia, potser?), resulti superior o igual al 35% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.

Imaginem una família amb uns ingressos de 1900 € (al límit dels ingressos previstos en la lletra b) precedent), l’import de la quota hipotecària i dels subministres bàsics hauria de ser superior a 665 € (1.900 €*35/100) per a poder-se acollir a la moratòria. Per una família amb uns ingressos de 1.000 € l’import de la quota hipotecària i dels subministres bàsics hauria de ser superior a 350€.

d) I s’hi afegeix un requisit addicional: que a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi sofert una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accés a l’habitatge, significant aquest concepte indeterminat que l’esforç que representi la càrrega hipotecària sobre la renda familiar s’hagi multiplicat al menys per 1,3 comparant dues situacions, la prèvia a la crisi de la pandèmia i la del moment de sol·licitar el benefici.

Caldrà comparar, per tant, què significava en termes d’esforç el pagament de la hipoteca  en relació als ingressos. Tornem a l’exemple anterior d’una família que ingressa 1.900 € i paga una quota hipotecària de 500 €/mes i uns subministres bàsics (prorratejats) de 160 €, i que es produeix un descens dels ingressos de 700 €, i per tant, li queden uns ingressos a 1200 €/mes. La hipoteca abans representava un esforç d’un 26,13% (quota hipoteca/ingressos familiars*100) mentre que després dels efectes de la crisi de la pandèmia representa un 41,66%,  i per tant, tindria una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accés a l’habitatge. En canvi, si després de la pandèmia, per aquesta família els ingressos minoressin en 400 €/mes, i per tant, tindria uns ingressos de 1500 €/mes, atès que l’esforç passaria a ser d’un 33,33% i per a que hi hagi alteració significativa dels efectes de la crisi de la pandèmia s’ha de multiplicar per 1,3 (en aquest cas el límit es trobaria en el 34,21%) no es produiria una alteració significativa i no es podria acollir a la moratòria hipotecària.

 

II. Què passa quan la hipoteca disposa de fiadors, avalistes o hipotecants no deutors?

Si els fiadors, avalistes o hipotecants no deutors es troben, també en situació de vulnerabilitat econòmica, podran exigir a l’entitat que primer es dirigeixi al patrimoni del deutor, encara que hagués renunciat expressament al benefici d’excusió. En aquest cas, es remet i suggereix al deutor que sol·liciti l’aplicació del Codi de Bones Pràctiques.

III. Forma de sol·licitar el benefici:

El deutor hipotecari s’haurà d’adreçar a l’entitat amb un escrit i una justificació documental de les circumstàncies. Suposem que les entitats habilitaran alguna forma de presentar la  documentació telemàticament.

El banc, en un termini màxim de 15 dies, procedirà “a la seva implementació”, i concedint la moratòria, la comunicarà al Banc d’Espanya als efectes que no computi com a provisions de risc.

La norma no preveu que el Banc pugui dir que no a la moratòria sol·licitada. En cas que falti algun document, el requerirà i el deutor l’haurà d’aportar.

IV. Efectes de la moratòria.

Els efectes de la concessió de la moratòria seran els següents:

1.       Suspensió del deute hipotecari durant el “termini estipulat”. La norma no parla dels terminis de suspensió del deute; serà el termini que imposi el banc en donar la resposta? serà el termini que es pacti entre deutor i banc? Serà un termini obert fins que el deutor torni a una situació de normalitat econòmica a aquestes importants qüestions? De moment no tenim resposta.

2.       Mentre estigui en suspens el deute hipotecari el banc no podrà exigir el pagament de la quota hipotecària (capital, interessos o comissions-tot i que aquest darrer concepte no apareix en la norma-) ni totalment ni parcial.

3.       No es meritaran interessos addicionals per la falta de pagament de la quota. Tampoc es meritaran interessos de demora.

4.       Mentre es troba el deute suspès els bancs no podran resoldre anticipadament el préstec hipotecari.

La norma no deixa gens clar, què passarà amb el deute un cop s’hagi finalitzat el “termini estipulat” de suspensió. Suposem que si el termini de suspensió s’allarga sis mesos, el pagament de la hipoteca s’allargarà sis mesos en la seva extensió temporal. I no cal dir que en hipoteques acollides a tipus variables provocarà més d’un problema interpretatiu.

V. Conseqüències de l’aplicació indeguda de la moratòria. Règim de responsabilitat.

Si el deutor hipotecari aconseguís de forma fraudulenta (no reunint els requisits indicats en el número II precedent) els beneficis de la moratòria, serà responsable dels danys i perjudicis que s’hagin pogut produir, així com de les despeses generades.

L’import dels danys, perjudicis i despeses (diu la norma) “no pot resultar inferior al benefici indegudament obtingut pel deutor per l’aplicació de la norma” i a més se li poden reclamar responsabilitats penals, pensem que per estafa i/o falsedat.

També incorrerà en responsabilitat qui busqui col·locar-se en situació de vulnerabilitat per aconseguir l’aplicació del benefici.

VI. Valoració crítica.

Per a ser honestos la moratòria pot ser molt útil i beneficiosa per les persones que s’hi puguin acollir, que seran poques, no comprenent com no s’ha arbitrat un mecanisme semblant per les persones que es troben pagant un lloguer del seu habitatge I també, s’ha de dir que és just que s’aconsegueixi l’objectiu que les entitats de crèdit que han rebut ajudes quantioses de fons públics en la crisi iniciada el 2007, suportin una part dels costos financers de la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia del corona virus.

L’àmbit d’aplicació és molt reduït quan  els límit d’ingressos  per acollir-s’hi (3 vegades l’IPREM en una unitat familiar), i no té en compte altres circumstàncies com l’endeutament de les famílies en altres àmbits (cotxe, reformes de l’habitatge, finançament d’estudis, finançament d’imprevistos ...) on una reducció d’ingressos, encara que sigui poc significativa, pot posar a les famílies en una situació d’ingressos minvant, en moltes dificultats econòmiques i en l’obligació de prendre decisions doloroses d’estalvi (i que poden generar una depressió encara més profunda de l’economia) o d’endeutament amb crèdits de fàcil obtenció (i cost en forma d’interessos car o caríssim). Ens podem imaginar a famílies que no es puguin acollir a la moratòria que hauran de prendre decisions com esborrar-se d’un gimnàs, no realitzar formació, donar-se de baixa de plataformes televisives a les que estaven abonats, deixar d’anar de vacances ... per poder pagar la hipoteca.

Si bé el mecanisme per a obtenir el benefici de la moratòria és senzill (presentació de demanda i alguns documents que es troben taxats en la norma al banc) i no et fa justificar davant el banc el compliment de tots els requisits; i és certament automàtic, ja que no sembla que el Banc pugui denegar la moratòria; el règim de responsabilitat que exposa és duríssim pels deutors que inclús, de bona fe, poden haver sol·licitat la moratòria sense estar al 100% segurs que compleixin amb tots els requisits (només se’ls demana una declaració jurada).

En els propers dies prepararem la documentació necessària per saber si la teva unitat familiar es pot acollir a la moratòria i un llistat dels documents necessaris i de com obtenir-los per a la presentació al Banc. Contacteu amb nosaltres pels canals de comunicació habituals si teniu més dubtes al respecte.

 

Jaume Pich

Estat d'alarma (4): normativa aprovada arrel de la situació creada per la crisi del COVID-19

La normativa aprovada arrel de la situació creada per a la crisis del Covid-19 és la següent:

 

·         Reial Decret-Llei 6/2020, de 10 de març, pel que s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública

·         Reial Decret-Llei 7/2020, de 12 de març, pel que s’adopten mesures urgents per a respondre a l’impacte econòmic del Covid-19.  
 

·         Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel Covid-19. 

·        Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del Covid-19. 
 

      ·         Reial Decret 465/2020, de 17 de març, pel que es modifica el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel Covid-19. 

 

Fem resum a continuació de les mesures aprovades en aquesta normativa anterior que poden ser del vostre interès.

 

-      Es considerarà, amb caràcter excepcional, de situació assimilada a accident de de treball, exclusivament per a la prestació econòmica de incapacitat temporal del Sistema de la Seguretat Social, els períodes d’aïllament o contagi de les persones treballadores provocat pel Covid-19.

 

-          Es concedirà un aplaçament de l’ingrés del deute tributari corresponent a totes les declaracions-liquidacions i autoliquidacions el termini de presentació e ingrés vagi entre el 13/03/2020 i el 30/05/2020. Es concedirà prèvia sol·licitud. Estem parlant de les declaracions de IVA, IRPF i pagament a compte de l’Impost de societats. Les condicions son:

 

·         Aplicable només a persones físiques o jurídiques amb un volum d’operacions no superior als 6.010.121,04 euros en el 2019.

·         L’aplaçament serà de 6 mesos, no es meritaran interessos de demora durant els 3 primers mesos de l’aplaçament. Pels 3 següents s’aplicaran aquests interessos (3,75% anual).

·         Els imports han de ser inferiors a 30.000 euros.

 

-          Les empreses enquadrades en els sectors de turisme, així com els de comerç i hostaleria, sempre que es trobin vinculades a aquest sector del turisme, que generin activitat productiva en els mesos de febrer , març, abril, maig i juny i que iniciïn o mantinguin en alta durant aquests mesos la ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fixe discontinu, podran aplicar una bonificació en aquests mesos del 50% de les quotes empresarials de la Seguretat social, per a contingències comuns, així com pels concepte de recaptació conjunta de Acomiadaments, FOGASA i Formació Professional d’aquests treballadors. Això serà d’aplicació des de 01/01/2020 fins a 31/12/2020.

La bonificació regulada en aquest article serà d’aplicació en tot el territori nacional, excepte les comunitats autònomes de les Illes Balears i Canàries, durant els mesos de febrer i març de 2020, a on els serà d’aplicació, en aquests dos mesos, la bonificació prevista en el RDL 12/2019, per pal·liar els efectes de la insolvència del touroperador Thomas Cook

 

-          Les suspensions de contracte o reduccions de jornada que tinguin la seva causa directa en la pèrdua d’activitat com a conseqüència del Covid-19, inclosa la declaració de l’estat d’ alarma que ha implicat la suspensió o cancel·lació d’activitats, tindran la consideració de provinents de una situació de força major.

El procediment en aquests casos serà:

a)      Sol·licitud de l’empresa que s’acompanyarà d’un informe relatiu a la vinculació de la pèrdua d’activitat com a conseqüència del Covid-19, i de la documentació acreditativa. L’empresa ho ha de comunicar a les persones treballadores i traslladar l’informe anterior a la representació de les mateixes.

b)      L’existència de força major haurà de ser contrastada per a l’autoritat laboral, sigui quin sigui el número de persones treballadores afectades.

c)       La resolució de l’autoritat laboral es dictarà en el termini de 5 dies des de la sol·licitud. Els efectes seran des de la data del fet causant de la força major exposat per a l’empresa.

 

-          Els expedients de suspensió de contractes i/o reducció de jornada autoritzats en base a força major temporal vinculada al Covid-19, exoneraran a l’empresa del pagament de l’aportació empresarial prevista a l’article 273.2 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, quan l’empresa a 29/02/2020 tingués menys de 50 treballadors. Si l’empresa té més de 50 treballadors en alta, la exoneració de l’obligació de cotització serà del 75% de l’aportació empresarial.

Aquesta exoneració no tindrà efectes per a la persona treballadora, mantenint-se la consideració d’aquest període com efectivament cotitzat a tots els efectes.

 

-          En els supòsits que l’empresa decideixi la suspensió de contractes o la reducció de la jornada de treball, el “Servicio Público de Empleo Estatal” reconeixerà el dret a la prestació contributiva per atur a les persones afectades encara que no tinguin el període d’ocupació cotitzada mínim per a poder-hi accedir. I no computarà el temps en què es percebi aquesta prestació per atur per aquestes circumstàncies excepcionals a efectes de consumir els períodes màxims de percepció establerts.

En tots els casos es requerirà que l’inici de la relació laboral fos anterior a l’entrada en vigor d’aquest RDLlei.

 

Les mesures extraordinàries en l’àmbit laboral previstes en el RDL 8/2020, de 18 de març, estan subjectes al compromís de l’empresa de mantindré els llocs de treball durant els termini de 6 mesos des de la data de represa de l’activitat.

 

-          S’atorgaran avals a empreses i autònoms per part del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital al finançament atorgat en entitats financeres fins a un màxim de 100.000 milions d’euros. No es detallen de moment les condicions que s’aprovaran per acord del Consell de Ministres.

 

-          S’amplia en 10.000 milions d’euros el límit d’endeutament previst per a l’ICO amb la finalitat de donar finançament a les empreses, principalment pymes i autònoms, a través de les línies de finançament ICOs que tramiten les entitats financeres.

 

-          Es crea una línia extraordinària de cobertura asseguradora de fins a 2.000 milions i d’una durada de 6 mesos per a crèdits de circulant per a empreses exportadores, sempre que respongui a noves necessitats de finançament i no a situacions habituals i  prèvies a la crisis actual. Hi ha uns condicionants per acreditar que s’és una empresa exportadora habitual.

 

-          Els terminis previstos de pagament de liquidacions practicades per l’Administració en termini voluntari i pagaments de providències de constrenyiment, els venciments dels terminis i fraccions dels acords d’aplaçament i fraccionaments concedits, així con els terminis de diligències d’embargament, sol·licituds d’informació amb transcendència tributària, formulació d’al·legacions, que no hagin conclòs a data 18/03/2020, s’ampliaran fins el 30/04/2020. Tampoc s’executaran garanties previstes fins el 30/04/2020. Només afectarà als procediments ja iniciats amb anterioritat a 18/03/2020.

-          Per a tots aquells procediments anteriors que es comuniquin a partir del 18/03/2020, s’amplia el termini fins el 20/05/2020.

Això no afecta en absolut al pagament habitual dels impostos com IVA, IRPF, o pagament a compte de l’Impost de societats.

-          La Generalitat de Catalunya en l’àmbit dels tributs propis i dels tributs cedits, com per exemple, Impost de Successions, Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (i altres) ha acordat la suspensió de la presentació d’autoliquidacions i pagament dels tributs fins que es deixi sense efecte l’estat d’alarma.

-          La Generalitat de Catalunya també ha aprovat una ajuda anomenada “compensació de pèrdues pel treball autònom a Catalunya” en forma de prestació única per un import màxim de 2000 € per les persones físiques que siguin treballadors autònoms en situació d’alta en el règim especial de treballadors autònoms de la seguretat social i que tinguin el seu domicili fiscal en un municipi de Catalunya i que figurin en el llistat de les activitats de les que s’ha decretat el tancament en el Real Decreto que va aprovar l’estat d’alarma i que acreditin una reducció dràstica i involuntària de la seva facturació com a conseqüència dels efectes del coronavirus en la seva activitat econòmica i no disposin de fonts alternatives anteriors. S’haurà d’acreditar les pèrdues econòmiques comparant el mes de març de 2020 amb el del 2019 o amb la mitja dels beneficis mensuals des de l’alta si s’hagués donat d’alta amb posterioritat al mes de març de 2019. Aquesta ajuda és incompatible amb altres ajudes, prestacions, subsidis o subvencions publiques destinades a la mateixa finalitat. S’està pendent que es donin les instruccions per accedir a aquestes ajudes.

 

-          També s’amplia fins el 30/04/2020 el termini per a respondre requeriments o sol·licituds formulades per a la Direcció General del Cadastre. I també fins el 20/05/2020 els comunicats a partir del 18/03/2020.

 

-          Els contractes públics de serveis i subministres de prestació successiva vigents, que siguin d’execució impossible per a les empreses com a conseqüència del Covid-19 o per les mesures adoptades per l’Estat, les comunitats autònomes o l’Administració local, quedaran suspesos. L’entitat adjudicatària haurà d’abonar al contractista els danys i perjudicis soferts per aquest durant el període de suspensió, prèvia sol·licitud i acreditació fefaent de la seva realitat, efectivitat i quantia pel contractista. Aquests danys només poden ser:

 

·         Despeses salarials abonades pel contractista al personal adscrit a l’execució ordinària del contracte, durant el període de suspensió.

·         Les despeses de manteniment de la garantia definitiva, relatius al període de suspensió del contracte.

·         Les despeses de lloguer de maquinària o costos de manteniment de la maquinària, instal.lacions i equips relatius al període de suspensió, adscrits directament a la execució del contracte, que s’acrediti que no s’han pogut recolocar.

·         Pòlisses d’assegurança previstes en les condicions vinculades al contracte, subscrites i vigents en el moment de la suspensió.

 

L’aplicació del disposat anteriorment només procedirà quan l’òrgan de contractació, a instància del contractista i en el termini de 5 dies naturals, hagués apreciat la impossibilitat d’execució del contracte. Amb aquesta finalitat, el contractista dirigirà la seva sol·licitud a l’òrgan de contractació reflectint les raons per a les quals l’execució del contracte han esdevingut impossibles, així com el personal, la resta de despeses directament imputables. Transcorregut el termini indicat sense notificar-se resolució expressa al contractista, aquesta s’entendrà desestimatòria.

 

-          Els contractes públics de serveis i subministres de prestació successiva vigents, que tinguin retards en la seva execució com a conseqüència del Covid-19 o per les mesures adoptades per l’Estat, les comunitats autònomes o l’Administració local, els contractistes tindran dret a l’abonament de les despeses salarials addicionals a les que hagués incorregut per a les demores, fins a un màxim del 10% del preu inicial del contracte. Tot prèvia acreditació per part del contractista.

 

-          Els contractes públics d’obres, que siguin d’execució impossible per a les empreses com a conseqüència del Covid-19 o per les mesures adoptades per l’Estat, el contractista podrà sol·licitar la suspensió del mateix, fins que es pugui reprendre.

 

L’aplicació del disposat anteriorment només procedirà quan l’òrgan de contractació, a instància del contractista i en el termini de 5 dies naturals, hagués apreciat la impossibilitat d’execució del contracte. Amb aquesta finalitat, el contractista dirigirà la seva sol·licitud a l’òrgan de contractació reflectint les raons per a les quals l’execució del contracte han esdevingut impossibles, així com el personal, la resta de despeses directament imputables. Transcorregut el termini indicat sense notificar-se resolució expressa al contractista, aquesta s’entendrà desestimatòria.

Les despeses indemnitzables seran les mateixes descrites anteriorment.

El contractista haurà d’acreditar estar al corrent de pagament de les seves obligacions laborals i socials, així com també tots els subcontractistes, proveïdors i subministradors que hagués contractat per a l’obra, i també de les seves obligacions en el pagament dels seus subcontractistes.

 

-          Durant el període que duri l’estat d’alarma, i encara que els estatuts de les entitats jurídiques no ho haguessin previst, les sessions dels òrgans de govern i administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, del consell rector de les societats cooperatives i del patronat de les fundacions, podran celebrar-se per videoconferència que asseguri la autenticitat i la connexió bilateral o plurilateral en temps real amb imatge i so dels assistents en remot. També els acords podran adoptar-se per votació per escrit sense sessió, sempre que ho decideixi el president, a sol·licitud de, al menys, dos membres de l’òrgan d’administració.

-          El termini de 3 mesos a comptar del tancament de l’exercici social per tal que l’òrgan de govern d’una entitat jurídica obligada, formuli els comptes anuals, i en el seu cas l’informe de gestió, queda suspès fins a que finalitzi l’estat d’alarma, reanudant-se de nou per a uns altres 3 mesos a comptar des d’aquesta data.

 

-          En cas que a la data de declaració de l’estat d’alarma, l’òrgan de govern o administració de la persona jurídica ja hagués formulat els comptes anuals de l’exercici anterior, el termini per a la verificació comptable dels comptes, si l’auditoria fos obligatòria, s’entendrà prorrogat per a dos mesos a comptar des que finalitzi l’estat d’alarma.

 

-          La junta general ordinària per aprovar els comptes anuals de l’exercici anterior es reunirà necessàriament dins dels 3 mesos següents a comptar des que finalitzi el termini per a formular els comptes anuals (fins ara el termini màxim era 30 de juny).

 

-          Mentre estigui vigent l’estat d’alarma, el deutor que es trobi en estat d’insolvència no tindrà el deure de sol·licitar la declaració de concurs. Fins que no transcorrin dos mesos a comptar des de la finalització de l’estat d’alarma, els jutges no admetran a tràmit les sol·licituds de concurs necessari que s’haguessin presentat durant aquest estat o que es presentin durant aquests dos mesos.

 

-          Les mesures previstes en el RDL 8/2020 de 18 de març, tenen una vigència de 1 mes, sens prejudici que es puguin prorrogar pel Govern mitjançant nou DRLlei. No obstant, aquelles mesures previstes en aquest RDL que tinguin un termini determinat de duració, quedaran subjectes al mateix.

 

 

 

Altres temes de interès que s’han aprovat en el Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, que poden interessar són:

 

-          Durant el mes següent de l’entrada en vigor, els subministradors d’energia elèctrica, gas natural i aigua, no podran suspendre el subministra a aquells consumidors que tinguin la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusió social.

(només a aquests)

 

-          Es prorroga de forma automàtica fins el 15 de setembre de 2020 la vigència del bo social a aquells beneficiaris del mateix que els venci amb anterioritat.

 

-          Es suspèn els articles de la Llei que permet l’actualització de preus a l’alça dels preus dels gasos liquats del petroli envasats i també es modifica el càlcul de les tarifes de venda dels gasos liquats de petroli per canalització, pels següents tres bimestres (6 mesos).

 

-          Les persones per compte aliena que acreditin deures de tenir cura respecte del cònjuge, parella de fet, i altres familiars fins a segon grau, tindran dret a accedir a l’adaptació i/o reducció de la seva jornada, sempre que pugui acreditar que és degut a  circumstàncies excepcionals directament relacionades al Covid-19. Dins d’aquestes circumstàncies excepcionals s’inclou el tancament de centres educatius o de qualsevol altre naturalesa que dispensessin cures o atenció a persones. Ha de ser, però, raonable i proporcionat en relació a la situació de l’empresa, particularment en el cas de que siguin vàries les persones treballadores d’una empresa que hi vulguin accedir. Empresa i persona treballadora hauran de fer el possible per a arribar a un acord. I es limitarà al període excepcional de duració del Covid-19.

En cas d’optar-se per a reducció de jornada, el sou es reduirà proporcionalment. La reducció de la jornada ha de ser comunicada a l’empresa amb 24 hores d’antelació.

 

-          S’estableix una moratòria del deute hipotecari en l’adquisició de la vivenda habitual, sempre que el deutor es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica, així com igualment als fiadors i avalistes del deutor principal, sempre que corresponguin també a vivendes habituals.

 

Es defineix en aquest cas com a supòsits de vulnerabilitat econòmica (només s’hi poden acollir aquestes persones):

 

·         Que el deutor hipotecari passi a estar en situació d’atur o, en cas de ser empresari o professional, sofreixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial de les seves vendes.

·         Que el conjunt dels ingressos de la unitat familiar no superi, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria: el límit de tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples mensual (IPREM) (IPREM 2020 mensual és de 537,84 euros). Aquest límit s’incrementarà en 0,1 per a cada fill a càrrec de la unitat familiar. I en 0,15 per a cada fill en cas de unitats familiars monoparentals. També s’incrementarà en 0,1 per a cada persona major de 65 anys membre de la unitat familiar. En cas de unitats familiars que algun membre tingui una discapacitat superior al 33%, o situació de dependència, el límit serà de quadre vegades l’IPREM. En cas que el propi deutor tingui un grau de discapacitat superior al 33% i altres circumstàncies que també es detallen, el límit serà de cinc vegades l’IPREM.

·         Que la quota hipotecària, més les despeses i subministres bàsics, resultin superiors o iguals al 35% dels ingressos nets del conjunt de la unitat familiar

·         Que s’hagi produït una alteració substancial de les circumstàncies econòmiques de la unitat familiar corresponents a:

a)      La càrrega hipotecària suposi un esforça familiar que s’hagi multiplicat per 1,3.

b)      Una caiguda de les vendes en el cas de empresaris i professionals de al menys un 40%.

 

Aquesta moratòria en el deute hipotecari en l’adquisició de vivenda habitual es podrà sol.licitar al creditor fins a quinze dies després del fi de la vigència de RDL 8/2020.

Un cop sol.licitada aquesta moratòria pel deutor, l’entitat creditora procedirà a la seva aplicació en un termini màxim de 15 dies. Durant el termini de la seva vigència no es pagarà ni principal ni interessos. Tampoc es meritaran interessos.

 

Les escriptures que es puguin derivar de formalització de novacions contractuals dels préstecs i crèdits hipotecaris anteriors, quedaran exemptes de l’impost d’Actes Jurídics Documentats.

 

-          Els treballadors per compte pròpia o autònoms, podran demanar una prestació extraordinària de forma excepcional i vigència limitada a un mes, en el cas de  les activitats que han quedat suspeses en virtut del RD 463/2020 de declaració de l’estat d’alarma, o quan la seva facturació en el mes anterior en què es sol·liciti la prestació es vegi reduïda en, al menys, un 75% en relació amb el promig de facturació del semestre anterior. I sempre que ja estiguessin donats d’alta com a autònoms en data 14/03/2020, i estiguin al corrent de pagament de les quotes de la seguretat social, o es posin al corrent amb anterioritat a la sol·licitud de la prestació extraordinària.

La prestació extraordinària serà del 70% de la base reguladora de cada autònom.

En cas que l’estat d’alarma s’ampliï, també podrà prorrogar-se aquesta prestació fins a l’últim dia del mes en que finalitzi l’estat d’alarma.

El temps de prestació s’entendrà com a cotitzat i no reduirà els períodes de prestació per a cessament d’activitat que el beneficiari pugui estar cotitzant.

 

-          Les prestacions per atur percebudes pels treballadors fixes discontinus o similars, que hagin vist suspesos els seus contractes de treball com a conseqüència de l’impacte del Covid-19 durant períodes que, en cas de no haver concorregut aquesta circumstància extraordinària haurien sigut d’activitat, podran tornar-se a percebre, amb un límit màxim de 90 dies, quan tornin a trobar-se en situació legal d’atur.

Per a determinar el període que en condicions normals hauria estat d’activitat laboral, es compararà amb l’any natural anterior.

 

-          Queda prorrogat per 1 any i fins el 14/03/2021, la validesa del DNI de les persones que els caduqui a partir de 14/03/2020.

 

Esperem sigui del seu interès. Per a més informació no dubteu a contactar-nos pels canals de comunicació habituals.

Anna Riera