RECLAMACIONS DE DEUTES A SOCIETATS MERCANTILS EXTINGIDES

Es planteja si és posible reclamar judicialment un crèdit impagat no prescrit a una societat que s'ha dissolt i liquidat, i per tant extingida la seva personalitat jurídica en el Registre Mercantil. Sovint ens trobem que societats es dissolen i es liquiden, sense que abans s'hagi procedit a pagar tots els deutes socials, com una forma de burlar els legítims drets de crèdit dels creditors. Si bé aparentment, un pot tenir la sensació que no es podrá reclamar ja que la societat ha desaparegut del tràfic mercantil amb la seva dissolució, liquidació i extinció, el cert és que la Llei preveu alguns mecanismes de reclamació en cas de frau als legítims interessos dels titulars de crèdits contra la societat extingida.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda de pixabay.com

S’haurà d’esbrinar, en primer lloc, si l’empresa deutora ha lliurat la quota de liquidació als seus socis. Tota empresa en forma de societat es pot dissoldre i liquidar en qualsevol moment si concorren les causes legals per això. El procés és dissoldre la societat i nomenar uns liquidadors que substituiran els administradors socials i que tindran com a principal encàrrec legal la conclusió dels negocis pendents de la societat, la venda dels seus actius, i amb el producte obtingut de l’alienació del patrimoni, pagar els deutes que aquesta tingui. Les anomenades tasques de liquidació haurien de tenir una durada no superior als tres anys. Un cop alienat tot el patrimoni social i pagats els deutes, els socis podran cobrar l’anomenada quota de liquidació, i llavors, els liquidadors compareixeran davant notari i declararan que la societat s’ha liquidat i que els socis han rebut la seva quota de liquidació sol·licitant al Registre Mercantil que inscrigui l’extinció de la societat.

La llei de societats de capital preveu que en cas que apareguin deutes sobrevinguts, és a dir, aquells no pagats durant el procés de liquidació, en seran responsables els socis fins al límit de la quota de liquidació que hagin percebut, sense perjudici de la responsabilitat en la que haguessin incorregut els liquidadors.

Cal tenir present, a més a més, que la Llei prohibeix als liquidadors pagar la quota de liquidació si abans no s’han satisfet tots els deutes socials, així com els obliga a consignar judicialment els deutes que els creditors no percebin. I la Llei també exigeix als liquidadors que sol·licitin un concurs de creditors al Jutjat si els deutes tenen un valor superior al valor dels actius. No cal dir que l’incompliment d’aquests deures genera responsabilitat personal dels liquidadors, essent en aquest cas, un deute sobrevingut possible motiu de responsabilitat.

I, a la responsabilitat dels socis, fins el límit de la quota de liquidació percebuda, i la dels liquidadors, per l’incompliment de les seves obligacions, hi ha la responsabilitat dels antics gestors o administradors de la societat si es donessin unes determinades circumstàncies que convindria analitzar.

Imatge lliure de drets d'autor obtinguda a pixabay.com

Per tant, es possible reclamar judicialment el crèdit que tindrà la consideració de deute sobrevingut per l'empresa deutora, sempre que no hagi prescrit la reclamació, i obtenir-ne l’oportuna satisfacció que inclourà els corresponents interessos de demora. Caldrà reclamar aquestes responsabilitats als socis i en el seu cas als liquidadors i/o als antics administradors de la societat, la qual cosa podrà fer en un despatx d’advocats especialitzat en aquesta mena de reclamacions com el nostre.

Pot una empresa cometre un delicte?

Les empreses són subjectes a responsabilitat penal i per tant poden ser condemnades per la comissió d'un determinat delicte. Inicialment, al nostre país regia el principi que les empreses no podien cometre delictes (societas delinquere non potest), ja que era molt dificil imaginar-se una societat anònima cometent un homicidi o robant un banc a punta de pistola (delictes clàssics). Però l'evolució del dret penal  la introducció dels delictes econòmics molt més sofisticats que els clàssics delictes de sang i el nostre entorn internacional socio-econòmic han portat a que el Legislador modifiqui la normativa penal per incloure les empreses com a subjectes responsables penals. La OCDE, el sistema penal nord-americà després, la Bribery Act britànica que castiga els suborns entre empreses i administracions, fins i tot els comesos per filials britàniques a l'estranger o la normativa italiana sobre responsabilitats de caràcter penal, han incidit en què en els darrers anys s'hagi evolucionat cap a la incorporació de les empreses com a subjectes del dret penal. No cal dir que en aquest sentit hi ha hagut una profunda reordenació moral dels negocis vinculada a la ètica, en el sentit que no tot val per obtenir un benefici, sinó que les empreses s’han de regir per uns determinats principis ètics, la incorporació dels quals porta aparellada la introducció de mecanismes de control per tal d’evitar la comissió de delictes.

Former prison guard standing on Balcony, inside Alcatraz Penitenciary,
San Francisco, California. Patrica Highsmith. Congress Library USA

 La més recent reforma del Codi Penal, que va entrar en vigor el dia 1 de juliol de 2015, va incloure un catàleg de delictes que pot cometre una societat i regula un sistema de càstigs en forma de pena de la mateixa forma que per a les persones físiques. La pena més habitual per cometre delictes econòmics com l’estafa, insolvència punible, danys informàtics, delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, finançament il·legal de partits polítics, delictes contra consumidors o de corrupció privada, delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, delictes contra l’ordenació del territori, delictes contra el medi ambient, receptació i blanqueig de capitals, falsificació de moneda, suborn, tràfic d’influències, falsificació de targetes, corrupció de funcionaris, contraban, incitació a l’odi o terrorisme entre d’altes, és la multa. Però n’hi ha d’altres tipus de penes que es poden imposar a les empreses com poden ser la intervenció judicial, la suspensió d'activitats, la clausura de locals i establiments, la prohibició de realizar determinades activitats, la inhabilitació per a obtener subvencions i ajudes publiques, la interdicció de la contractació amb el sector públic i el gaudi de beneficis i incentius fiscals o amb la seguretat social i fins a la més greu, que no és altra que la dissolució i tancament de l'empresa.

 

Per a condemnar a una empresa, els delictes han de ser comesos pels directius o pels empleats de l'empresa i en benefici d'aquesta.

I el Codi Penal també regula un sistema per evitar no només que les empreses siguin condemnades sinó també que les empreses previnguin i detectin la comissió de delictes dins les seves organitzacions i reaccionin d’una determinada forma en cas que així ho facin, tot això, podrà controlar els riscos de veure’s involucrades en una investigació criminal i un judici, amb el perjudici que això suposa per a la seva reputació comercial. Aquest sistema per a evitar la condemna a les empreses és l'anomenat pla de prevenció de delictes que les empreses han de crear i implementar de forma individualitzada i específica pel tipus d’activitat que desenvolupen (no és el mateix una petita empresa que una empresa mitjana o una gran o dues empreses de mida similar amb activitats i estructures socials diferents), amb un anàlisi dels riscos penals, la formació dels empleats, la creació de canals interns de denuncies, la creació d''organs de prevenció, detecció i reacció  davant conductes il·licites o delictives. Així, si es considera per un Jutjat que s’ha comès un delicte per l’empresa i aquesta tenia implementat i en correcte funcionament el pla de prevenció de delictes en la forma que estableix el Codi Penal, l’empresa es podrà beneficiar d’una exempció de responsabilitat penal en unes determinades circumstàncies. És per tant, des de 1 de juliol de 2015, recomanable que tota empresa confeccioni el corresponent Pla de Prevenció Penal als efectes d’evitar tots aquests efectes no desitjats.