dimarts, 2 de març de 2021

Interrogatio in iure



"Every wall is a door." 
 Ralph Waldo Emerson


Què passa quan mor un deutor i no sabem segur qui és el seu hereu a qui reclamar el pagament del nostre crèdit? 

Què passa si soc cridat a acceptar una herència com a substitut d'un hereu prèviament designat i no sabem si aquest ha acceptat l'herència i per tant si soc l'hereu?

Es tracta de dos situacions que tenen en comú que una determinada persona ha de prendre una decisió sobre un afer i fer-la pública, i no ho fa guardant silenci. 

Foto: Anthony Intraversato (Unsplash)
Quan algú mort, automàticament, la posició patrimonial que ocupava és substituïda per una altra persona, l'hereu, que passarà a ser el titular dels drets i obligacions (amb alguna limitació de la que no parlarem aquí) del difunt. La Llei estableix qui serà cridat a ser l''hereu: (1) En cas que s'hagués atorgat un testament pel difunt, aquest document ens dirà qui és cridat a ser l'hereu. (2) En cas que no s'hagués atorgat, serà la Llei la que ens dirà qui és cridat a ser l'hereu. 

Malgrat tot, el fet que la Llei o el testament ens indiquin qui és cridat a ser l'hereu, aquesta persona o persones no tenen perquè acceptar l'herència. I el pas del temps sense que el cridat a ser l'hereu accepti l'herència de forma expressa o tàcita, fa créixer el misteri sobre el successor del difunt, essent una situació estranya de la que sovint depenen decisions patrimonials de terceres persones amb interessos. I si hi afegim que el cridat a hereu no té cap termini per a acceptar o repudiar l'herència, és clar que la incertesa i les expectatives poden allargar-se de forma indefinida en el temps.

Per sortir d'aquest atzucac la Llei catalana preveu el mecanisme de la interrogatio in iure que consisteix en demanar al cridat a ser hereu si accepta o repudia l'herència que se li ha deferit. És de sentit comú que la millor forma de tenir resposta a un interrogant és preguntant-ho a qui en sap la resposta. Tanmateix, si anéssim a veure al cridat a una herència i li preguntéssim si és l'hereu o no, la resposta verbal que ens pogués donar no tindria massa efectes jurídics.

Per això, la Llei regula la forma en la que s'ha de preguntar al cridat com hereu si accepta o repudia l'herència. La forma legal prevista és la notarial: ens adreçarem a un notari que requerirà al candidat a hereu per a què li indiqui si accepta o repudia l'herència. El notari s'adreçarà al domicili del cridat per a requerir-lo i aquest disposarà de dos mesos per a donar una resposta. I si bé podria no donar cap resposta en aquests dos mesos, el silenci (que abans del requeriment provocava una incertesa indefinida), fet el requeriment té com a significat la repudiació de l'herència. Per tant, realitzada la interrogatio in iure, i transcorreguts dos mesos, sabrem si el cridat ha acceptat o no l'herència i podrem actuar en conseqüència.



Jaume Pich i Macià
Advocat


dissabte, 20 de febrer de 2021

Les actes de presència notarials

"2. Allò que s'escau, el fet, és l'existència d'estats de coses."
Ludwig Wittgenstein, Tractatus Logico Philosophicus


El món és una successió de fets i sovint es necessita que els fets que passen ens constin d'una manera certa i segura, ja que uns mateixos fets poden tenir molt diferents percepcions. 

En el món del tenis hom pot percebre que Federer ha guanyat el punt perquè ha fet una excel·lent servei mentre que un altre pot percebre que Djokovic ha perdut el mateix punt perquè ha errat en la devolució del servei, i seria molt complex discernir si el punt l'ha guanyat un o l'ha perdut un altre. Si en el món del tenis existís una norma que donés 10 € a qui guanya un punt de servei, segur que hauríem de filar molt prim i hauríem de convèncer el jutge de cadira per a què donés el punt per perdut o guanyat. 

En el món del dret passa el mateix, els advocats lluitem per a fixar els fets, per a fixar una determinada visió dels fets, o per evitar que un altre ens fixi una determinada visió dels fets i en base a aquests fets que s'escauen i conformen el món, un jutge o un àrbitre apliqui la conseqüència jurídica del fet que ens interessa. De fet, els advocats, en els procediments judicials, tenim més discussió sobre quins són els fets, què s'ha escaigut que no pas quin és la interpretació que s'ha de donar al dret aplicable. I es fa precís que l'existència de l'estat de les coses quedi fixada.

La forma que tenim de fer constar els fets (el contingut d'una pàgina web, els fruits que hi ha en un arbre, o la pedra que ens ha posat algú en un camí) és a través d'un acta aixecada per un notari que ens expliqui l'existència d'estats de coses. Un notari no només intervé per donar fe dels contractes sinó que també dona fe dels fets del món real, és a dir, deixa constància del que percep amb els seus sentits. 

Foto: Jaume Pich i Macià

Aquesta mena d'actes de es troben regulades a l'article 198 del Reglament Notarial, el notari rep un requeriment d'una persona amb un interès legítim sobre un determinat fet i el notari comprova el fet i el descriu de paraula o amb fotografies que incorpora al document el fet que necessitem que existeixi de forma concreta i determinada.

Aquesta setmana ens hem trobat amb la necessitat d'aixecar una acta de presència per acreditar que entre dues finques hi havia una tanca que impedia l'accés a una d'elles, i que aquesta tanca perjudicava al nostre client. Era un dia meravellosament emboirat, gris, fred i humit, i hem acompanyat el notari per a què aixequés l'acta de presència corresponent i hi incorporés unes fotografies. Fixat el fet, l'existència de l'estat de les coses, ningú el podrà negar amb facilitat ni alterar, i el dret s'aplicarà amb tota la seva força.

I encara que tal i com va dir el filòsof, "d'allò que no es pot parlar cal guardar-ne silenci", segur que algú s'atrevirà a parlar sobre la inexistència de la tanca que va veure el Notari o el Notari no va veure allò que deia haver vist perquè el dia era emboirat, o que el Notari es va embrutar de fang les sabates quan aixecava l'acta de presència, enlloc de guardar el corresponent silenci.

Jaume Pich i Macià

Advocat

dimarts, 9 de febrer de 2021

Jornada al CICAC sobre la documents electrònics

Font: Pixabay

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de moderar un webinar sobre les novetats introduïdes a la Llei 36/2020 sobre els documents electrònics i la seva prova en els procediments civils.


Si vols veure el  Vídeo: WbinCICAC-TECH: “LA PROVA DIGITAL: Novetats sobre la llei 6/2020 de la LEC sobre documents electrònics” 


A veure què us sembla!



Jaume Pich

Advocat

dilluns, 8 de febrer de 2021

Assegurances de lucre cessant: cobertura per tancament de negoci motivat per COVID-19.



El cas que se'ns presenta és el tancament d'un negoci obligat pel govern com a conseqüència de l'estat d'alarma i la pandèmia de la COVID-19 i que aquest negoci tingui una pòlissa d'assegurança vigent on hi hagi una cobertura de pèrdues de beneficis per paralització de l'activitat. Com que el govern va decretar el març passat (o la tardor passada) el tancament obligatori dels negocis cal veure si aquest fet està cobert en la pòlissa i es pot obtenir una indemnització d'aquesta.

Ens trobem davant d’una qüestió jurídica molt controvertida en el món assegurador i que ha donat lloc a molts litigis, normalment resolts a favor dels assegurats, i no precisament en l’àmbit de la COVID-19, sinó en altres procediments en els que es discuteix la cobertura de les assegurances. Es tracta de discernir si el redactat de la clàusula en concret és una clàusula delimitadora del risc que estableix exclusions objectives de la pòlissa i que solen concretar l’objecte del contracte o aquelles clàusules limitadores que en restringeixen, condicionen o  modifiquen la seva cobertura en relació a determinats fets o circumstàncies. La Llei del contracte d’assegurança estableix que les clàusules delimitadores del risc només precisen d’una acceptació genèrica sense més formalitats ni requisits especials, mentre que les clàusules limitadores han de complir dos requisits: a) estar destacades de forma especial i b) ser expressament acceptades per escrit amb el conegut requisit de la doble signatura, formalitats que cal que siguin acreditades i que resulten essencials per a comprovar que l’assegurat va tenir un coneixement exacte del risc cobert i va consentir expressament la indicada limitació dels seus drets. El Tribunal Suprem, per determinar si una clàusula té aquesta natura de “limitant”, utilitza conceptes molt clars com el “contingut natural del contracte” o les “expectatives raonables de l’assegurat”.

Sentències del Tribunal Suprem de 25 de novembre de 2013, 12 de desembre del 2019 o 6 de juliol de 2020 avalen aquesta interpretació i doctrina sobre les clàusules limitadores.

Cal tenir present que en casos semblants en relació a la COVID, al Regne Unit l’organisme regulador s’ha pronunciat favorablement sobre l’eficàcia de multitud de jocs de clàusules semblants (cobertures de “business interruption”, a França s’hi han pronunciat favorablement diversos Tribunals (cobertures de “pertes d’explotation”) i que al nostre país ja hi comença a haver pronunciaments favorables també, tot i que en primera instància.

 

Per tant, si arribem a la conclusió que la clàusula és “limitadora” i no consta destacada de forma especial en la pòlissa (per exemple en negreta) i signada expressament amb la tècnica de la doble signatura, la reclamació judicial del lucre cessant patit pel botiguer front l’asseguradora pot resultar reeixida.


El primer pas és l'anàlisi jurídica de la documentació del contracte (condicions generals, condicions particulars i rebut de l'assegurança, a banda de la documentació que acrediti el tancament del negoci i la pèrdua econòmica). Posteriorment es comunica el sinistre a l'asseguradora i si la companyia denega la seva responsabilitat al·legant falta de cobertura, llavors es pot procedir a efectuar la demanda judicial.


No dubti a contactar-nos per a estudiar el seu cas.


Jaume Pich

Advocat




divendres, 29 de maig de 2020

Mesures fiscals i mercantils del RDL 19/2020 de 27 de maig de 2020



El nou RDL 19/2020 adopta mesures en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i seguretat social, tributàries i mercantils. Volem destacar-ne les mesures més importants a efectes tributaris i mercantils.

A efectes mercantils modifica els terminis de formulació i aprovació de comptes anuals, afectant altres aspectes com els llibres de comptabilitat i el seu dipòsit.

·      Modificació terminis de formulació dels comptes anuals per part de les societats / Fundacions / Cooperatives / etc, d’aprovació d’aquests comptes per part de Juntes Generals / Patronats, etc, i dates de presentació dels mateixos al Registre Mercantil o altres corresponents:

-       La data a partir de la qual es compta el termini per a la formulació dels Comptes Anuals passa a ser l’1/06/2020 (abans era a partir de la finalització de l’estat d’alarma, ara es desvincula de la finalització de l’estat d’alarma marcant un dia en concret). Per tant, el termini màxim de formulació dels Comptes Anuals d'una entitat serà de 3 mesos a partir de l’1 de juny. Una societat l'exercici de la qual va acabar el 31/12/2019, serà el 31/08/2020.

-       El termini d’aprovació dels Comptes Anuals per part de la Junta General de socis/accionistes passa a ser de 2 mesos, a partir de la finalització del termini per a formular-les (abans era de 3 mesos), per tant, entitats amb exercici coincident amb l'any natural podrien aprovar els seus comptes anuals fins el 31 d'octubre.

-       Donat que hi ha un mes de termini per a presentar els comptes en el Registre Mercantil després de la seva aprovació, el darrer dia per a dipositar els Comptes Anuals al Registre Mercantil serà el 30/11/2020.

-       Donades les consultes efectuades sobre la presentació dels Llibres oficials al Registre Mercantil, tot i que no es determina en cap de les modificacions el  termini específic sobre aquest tema, cal suposar que aquests es poden presentar fins el 30/09/2020.

Als efectes tributaris volem destacar els que afecten a l'Impost sobre Societats, els terminis dels quals estan coordinats amb els dels comptes anuals en l'àmbit mercantil: 

-       S’estableix que el termini per a presentar la declaració continua sent el mateix de sempre, es a dir el 25 de juliol (27 de juliol en aquest cas ja que el 25/07 cau en dissabte) (6 mesos + 25 dies de la finalització de l’exercici econòmic), encara que els Comptes Anuals no hagin estat aprovats amb anterioritat (la formulació pot ser fins el 31/08/2020 i l’aprovació pot ser fins el 31/10/2020).

-       Si els Comptes Anuals no han estat aprovats, s’utilitzaran les dades comptables fins el moment per a calcular i presentar l’Impost sobre Societats.

-       En el cas de que les dades dels Comptes Anuals aprovats amb posterioritat a la presentació de l’Impost sobre Societats fossin diferents, s’haurà de presentar una segona declaració amb termini fins el 30/11/2020.

-       En el cas que sigui favorable a Hisenda, tindrà la consideració de declaració complementària. Si fos amb ingrés, meritarà interessos de demora des del 27/07/2020 (3,75% anual), però sense recàrrecs afegits, per presentació fora de termini.

-       En el cas que sigui favorable al contribuent, també s’haurà de presentar una segona declaració amb el mateix termini, sense que això limiti les facultats de l’Administració per a comprovar la primera i la nova autoliquidacions. 

-       El termini de 6 mesos a partir del qual es meriten interessos de demora a favor del contribuent, si la quantitat que resulti a retornar per la presentació de l'autoliquidació no s'ha fet efectiva, es comptarà a partir del 30/11/2020. 

-       No obstant, quan de la rectificació en resulti una quantia a tornar com a conseqüència de un ingrés efectiu de l’autoliquidació anterior,  es meritaran interessos de demora sobre aquesta quantia des del 27/07/2020 fins a la data de la seva devolució. 

·      Ajornament d’impostos de societats/professionals/autònoms que s’hi van poder acollir 
segons el RD-Llei 7/2020 al procediment especial pel COVID-19, gaudiran de 4 mesos sense interessos, davant dels 3 mesos que preveia la norma fins ara. Aquest ajornament especial que era de 6 mesos tindrà, per tant, 4 mesos sense interès i 2 amb un interès del 3,75%.


Esperem sigui del seu interès, quedant a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte o aclariment. Atès que contínuament es modifiquen normes, s’aproven Ordres ministerials que les desenvolupen, es publiquen criteris d’interpretació pot ser convenient accedir al Codi actualitzat que es publica  a la pàgina web del BOE a l'enllaç de Codi Actualitzat COVID .


Manresa, 28 de maig del 2020.





Anna Riera / Jaume Pich

Ramon Riera / Josep Trullàs

dilluns, 11 de maig de 2020

El tractament fiscal de les indemnitzacions per accidents de trànsit

Després de tenir un accident de trànsit en el que no hem tingut la culpa una companyia asseguradora ens acaba pagant una indemnització. I arriba l'any següent a rebre la indemnització i ens plantegem si hem de declarar en la declaració de l'impost sobre la renda (IRPF) aquesta indemnització.

L'advocat Jaume Pich us ho explica en el següent vídeo:




Accident. Font: Pixabay
Contacteu amb el nostre despatx si necessiteu més assessorament  o veu declarar a l'IRPF de 2015, 2016, 2017 o 2018 com a guany patrimonial els interessos de demora i les costes d'una indemnització per un accident de trànsit. Com hem fet en els casos de maternitat (abans de la sentència del Tribunal Suprem que va declarar que estaven exemptes i va obligar a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària a tornar la diferència amb l'excés tributat), podem tramitar-ne la devolució dels ingressos indeguts que s'hagin realitzat.

diumenge, 26 d’abril de 2020

Estat d'alarma (10): accions judicials.

L'advocat Jaume Pich explica en el videoblog que segueix el què passa amb les accions judicials no iniciades abans de l'estat d'alarma i que amb el tancament dels Jutjats no es poden presentar.

El pas del temps pot perjudicar, fent prescriure o caducar les més variades i diverses accions judicials, i per tant, calia fer una regulació sobre els efectes del temps durant la pandemia de la Covid-19 sobre les accions judicials. Clica el link per més informació.

dilluns, 20 d’abril de 2020

Actualització indemnitzacions accidents de trànsit 2020

La Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor estableix unes taules en les que fixa el barem indemnitzable en cas d'accident i que s'apliquen de forma automàtica.

Aquestes taules es revaloritzen anualment i pel 2020 ens venen fixades per les següents normes:

- Real Decreto Ley 1/2020 de 14 de enero por el que se establece la revalorización y mantenimiento de las pensiones y prestaciones públicas del sistema de Seguridad Social.

- Resolución de 30 de marzo de 2020 de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, por la que se hacen públicas las cuantías de las indemnizaciones actualizadas del sistema para valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación. 

Segons aquestes normes, les indemnitzacions es revaloritzen amb un increment d'un 0,9% sobre els valors de la taula de 2019.

A l'espera que la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones publiqui els imports de totes les taules, ja avancem l'import del barem de les més utilitzades des de 2016:

2020 2019 2018 2017 2016
Dia de perjudici molt greu 104,42 € 103,48 € 100,50 € 100,25 € 100,00 €
Dia de perjudici greu:  78,31 € 77,61 € 75,38 € 75,18 € 75,00 €
Dia de perjudici moderat:  54,30 € 53,81 € 52,26 € 52,13 € 52,00 €
Dia de perjudici bàsic: 31,32 € 31,05 € 30,15 € 30,08 € 30,00 €

Per saber de quina forma cal actualitzar una indemnització l'article 40.1 del Real Decreto Legislativo 8/2004 de 29 d'octubre, estableix que la quantia de les partides serà la vigent a la data de l'accident, però un cop establert l'import per acord extrajudicial o per resolució judicial, és quan cal aplicar l'actualització corresponent.


dilluns, 13 d’abril de 2020

Estat d'alarma (9): impostos primer trimestre 2020

Tot i l'estat d'alarma, els impostos de les empreses i professionals cal liquidar-los a l'Agència Tributària.  Malgrat tot, el pagament es pot ajornar en les següents condicions com t'expliquem en aquest vídeo i t'explicàvem aquí. 






Per Real Decreto-ley 14/2020, de 14 de abril, por el que se extiende el plazo para la presentación e ingreso de determinadas declaraciones y autoliquidaciones tributarias. es va extendre el termini de presentació d'autoliquidacions de 20 d'abril a 20 de maig de 2020 per a autònoms i empreses amb un volum d'operacions inferiors a 600.000 € el 2019. No sembla que hi hagi cap inconvenient en sol·licitar l'ajornament al que ens referim si demorem la presentació de les declaracions al nou termini.

Recorda que pots contactar-nos per a què t'ajudem en qualsevol dubte que tinguis pels nostres canals habituals, i si et vols reunir amb nosaltres podem fer  una videoconferència. Encara que l'"Autoridad Competente" considera que tenim una activitat essencial, per responsabilitat i per a evitar la propagació de la Covid-19, estem treballant des dels nostres domicilis.
Anna Riera / Jaume Pich

divendres, 3 d’abril de 2020

Estat d'alarma (8): desbloquejant consignacions judicials

 
Tal com hem anat informant, com a conseqüència de l'estat d'alarma s'ha suspès tots els senyalaments judicials i se n'han paralitzat tots els terminis que se n'havia iniciat el còmput. A més a més, per tal d'evitar la propagació de la malaltia del COVID-19 els funcionaris judicials, majoritàriament. han deixat d'assistir al seu lloc de treball només anant-hi pels serveis mínims i urgents.
 
Totes les persones que es troben immerses en procediments judicials en els que hi ha un conflicte per diners han tingut les amargues experiències de guanyar un procediment judicial i que el demandat consigni l'import en el compte de consignacions del Jutjat; o bé que s'hagi hagut d'executar un pronunciament i que s'hagi embargat els comptes o el sou de l'altra part per a poder cobrar; i que en ambdós casos es tardin setmanes a percebre aquests imports o s'hagi de complir una burocràcia insòlita, unes esperes desesperants o unes limitacions d'horari per a realizar els cobraments a l'entitat bancària que en té conferida la gestió.
 
Per tal d'agilitzar els cobraments de quantitats consignades en un entorn judicial on s'ha d'acreditar l'urgència per accedir a la tutela judicial efectiva, s'ha hagut de dictar una Instrucció (Instrucció 1/2020 del Secretari General de l'Administració de Justicia) per a agilitzar els cobraments de quantitats consignades i que aquestes no es trobin retingudes fins el final de l'estat d'alarma.
 

Font: Pixabay

Atès que tota normativa, normalment es presta a interpretacions, molts Lletrats de l'Administració de Justicia han interpretat, a la vista del contingut de l'esmentada Instrucció, que només cal realitzar la transferencia de les quantitats consignades en assumptes de dret de família atès que en la part explicativa d'aquesta instrucció es parla precisament de les quantitats consignades en dret de familia com un exemple. Però si anem a la part dispositiva no es fa cap limitació per quantitats consignades en cap ordre jurisdiccional, i per tant, es poden cobrar les quantitats consignades en qualsevol d'ells, sigui l'ordre civil, de familia, social, contenciós administratiu o penal, qualsevol. I és lògic, ja que atesa les dificultats de tresoreria que provoca la gairebé aturada del país per combatre la pandèmia del corona virus COVID-19, aquesta injecció de quantitats a qui s'ha vist perjudicat i sorprès en la bona fe per la morositat o la mala sort de patir un conflicte que arriba als Jutjats per a ser resolt, es fa necessària i imprescindible. Al compte de consignacions judicials, aquest import no hi fa res. A la butxaca dels ciutadans permet fer-ne un ús raonable en les circumstàncies en les que ens trobem.
 
Així, aquesta semana hem aconseguit desbloquejar prop de 66.000 € que s'havien consignat a mitjans del mes de març per a una persona autónoma que havia guanyat un plet civil, que ha hagut de tancar el seu negoci per no estendre la malatia, de baixa mèdica per sospita de patir-la i que no disposa d'ajudes de l'estat per sortir dels problemas de tresoreria perquè teòricament pot continuar obert i en actiu, i que inicialment, no havia de rebre ni un cèntim segons el criteri inicial de molts Lletrats de l'Administració de Justicia de només alliberar les quantitats vinculades a procediments de família. Tot plegat amb només una simple transferencia.
 
Cal interpretar les normes amb sentit comú per en aquestes difícils circumstàncies per tots, no causar perjudicis que poden ser irreparables, i que s'interpreti per tots els Lletrats de l'Administració de Justicia que cal transferir qualsevol quantitat que es trobi consignada al seu legítim titular.
 
Pots contactar amb mi a través del meu correu electrònic.
 
Jaume Pich
Advocat