1. Exactament què es pot
reclamar?:
L’Agència Tributària ha vingut considerant que la quantitat que es
percep de l’INSS com a prestació de maternitat/paternitat és una renda del
treball subjecte. Això implica que, habitualment, les contribuents hagin
presentat la seva declaració de l’IRPF considerant la maternitat com a renda
subjecte a tributació i per tant, sumant-la resta de rendiments del treball
(salaris) obtinguts.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 6 de juliol
de 2016 estableix que les quantitats percebudes de l’INSS com a prestació de
maternitat com a renda exempta de tributació.
Per tant, en base a aquesta sentència es pot reclamar una revisió de la
declaració de l’IRPF en el que s’hagi percebut la prestació de maternitat. En
aquesta revisió de la declaració es calcula la declaració de l’IRPF de
l’exercici o exercicis en qüestió i es quantifica l’import que es pot reclamar.
2. Puc reclamar aquesta
diferència independentment de l’any en el que s’hagi produït el naixement del
fill?
Malauradament no. Atès que els procediments de revisió de declaracions
tributàries prescriuen als 4 anys, només els poden reclamar les dels darrers 4
anys.
A efectes pràctics això implica que una reclamació per la prestació de maternitat
rebuda durant el 2011 no pot tenir èxit. Però si el nen ha nascut el 2011 i
s’ha rebut una part de la prestació de maternitat durant el 2012 aquesta encara
es pot reclamar a data d’avui.
Per les prestacions de maternitat rebudes durant el 2012 es pot reclamar com a data
màxim als 4 anys de la presentació de la declaració de l’IRPF del 2012 durant
el primer semestre de 2013. Per tant, si la declaració s’hagués presentat el
dia 15 de maig de 2013 es podrà presentar la reclamació fins el dia 15 de maig
de 2017.
 |
| Fotos lliures de drets amb llicència Creative Commons. Per a més informació: www.pixabay.com |
3. Només puc reclamar la
maternitat, o també puc reclamar altres prestacions?
Si bé la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid es
refereix només a la prestació de maternitat, altres prestacions rebudes com les
derivades de la paternitat, l’acolliment o l’adopció també es podrien reclamar
ja que es basen en el mateix supòsit de fet i la reclamació té el seu fonament en
el mateix precepte legal.
Tanmateix, la quantitat reclamable per la paternitat, si el pare ha
gaudit d’un permís de 15 dies, no és tant important com la de la maternitat que
habitualment és de 16 setmanes.
4. Puc saber ara mateix quin
import exacte puc reclamar?
Doncs no, ja que cal fer un càlcul diferent per cada persona, ja que
dependrà de la declaració de l’IRPF presentada en el seu moment, i per tant
dels ingressos de cada un.
En les sol·licituds de revisions que ja hem presentat a l’Agència
Tributària estem reclamant per la maternitat entre 1.400 € i 3.400 €. De fet la
reclamació a la que es refereix la sentència de la Audiència Provincial de
Madrid és de 6 de juliol de 2015 es condemna a l’Agència Tributària a tornar
3.135 €.
Les reclamacions relatives a la paternitat que hem presentat oscil·len
entre 250 € i 600 €.
I en cas que s’hagi percebut la prestació per maternitat durant dos
exercicis la quantitat es pot reduir.
Els casos en els que pot sortir una quantitat més alta són aquells en
els que es produeix el que s’anomena un salt de base, en ser el tipus de l’IRPF
un tema progressiu.
I a la quantitat que obtingui se li afegiran els interessos de demora,
que en l’actualitat es troben en un 3,5% per cada any que transcorri.
5. Quin és el procés per a
reclamar?
En primer lloc ha de fer el càlcul i decidir si inicia l’acció contra
l’Agència Tributària.
Posteriorment cal presentar la sol·licitud de revisió davant l’Agència
Tributària. Estimem que l’Agència Tributària no contestarà expressament la
reclamació (per guanyar temps) .
Transcorreguts 6 mesos des de la presentació de la sol·licitud de
revisió a l’Agència Tributària o en el moment en el que es rebi una resposta
negativa, cal interposar una reclamació econòmica administrativa al Tribunal
Econòmic-Administratiu Regional.
Transcorregut un anys sense resposta del Tribunal
Econòmic-Administratiu regional (el més habitual) o en cas que fos negativa,
haurà d’interposar una reclamació judicial en forma de recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia.
El Tribunal Superior de Justícia haurà de dictar una sentència i
resoldre el cas. El procediment davant el Tribunal és llarg, podent arribar a
tardar dos anys a resoldre’s.
Per tant el procés pot durar fins a 4 anys abans no percebi la
quantitat reclamada.
6. Si m’han revisat la
declaració de l’IRPF puc reclamar igualment?
Sí però llavors haurem de comprovar el contingut d’aquesta revisió en
el moment de fer el càlcul. Caldrà que contacti telefònicament amb nosaltres
per a la revisió de la documentació.
7. Si no resideixo a Manresa,
puc fer la reclamació igualment?
És clar, podem contactar telefònicament i la documentació es pot
remetre per correu postal o correu electrònic. Les tramitacions a l’Agència
Tributària les fem des del nostre despatx telemàticament, i el procés judicial
és a Barcelona on hi treballem amb freqüència.
8. Si he rebut la prestació
per maternitat en dos exercicis, puc reclamar?
Sí pot reclamar. Segurament la quantitat reclamable no serà tant alta
ja que es reparteix la prestació per maternitat en dos anys i queda
lleugerament diluïda.
9. Si he compensat el
resultat de la renda amb la del meu marit, puc reclamar igualment?
Si igualment pot reclamar. Cal fer en qualsevol cas el càlcul previ.
10. És segur que pugui
cobrar?
Malauradament no és segur que pugui cobrar ja que depèn del resultat
d’un procediment que pot arribar als Tribunals, i el precedent del Tribunal
Superior de Justícia de Madrid té un raonament molt sòlid a favor de la
reclamació. Una recent reclamació
tramitada a Andalusia ha donat la raó a l’Agència Tributària. Pel moment no
coneixem el criteri del TSJ de Catalunya, però tard o d’hora s’acabarà
pronunciant el Tribunal Suprem i es crearà jurisprudència que totes les parts
hauran d’aplicar.
El que és segur és que com més persones reclamin més possibilitats hi
ha que vagin arribant sentències positives i que dins d’un temps podem afirmar
que les probabilitats d’un resultat positiu pels seus interessos són més altes.
I el que també és segur és que si no reclama ara, és possible que els
drets li prescriguin i que si canvia la situació i els Tribunals donen la raó
als contribuents de forma generalitzada, l’Agència Tributària no li pagarà
perquè no ha iniciat els tràmits.
11. Pot ser que Hisenda em
pagui si no faig res?
Difícilment li tornarà Hisenda cap quantitat si no fa res, ja que si li
prescriu el dret de reclamació (als quatre anys a comptar de la declaració).
Sí que és possible que Hisenda li retorni la quantitat si reclama
administrativament o davant el TEAR, no li donen resposta expressa i encara no
ha accedit als Tribunals, i Hisenda canvia de criteri.
12. Té algun cost la
reclamació?
Sí. Com tot procediment té un cost però aquest és força raonable.
Si ens encarrega la gestió el cost que li prometem és el següent:
-
Provisió de fons de 20 € per cada
declaració d’IRPF que s’hagi de revisar, quantitat que en cap cas es retornaria.
-
Cost d’atorgament de poders a
favor de Procurador i Advocat a través de Notari: aproximadament 30 € per cada
poder. Aquest cost es pot substituir per uns poders realitzats davant el Jutjat
i que en aquests moments és gratuït però que implica un desplaçament a
l’oficina judicial més propera en horari de matí.
-
Com a honoraris d’Advocat, un 10%
de la quantitat que obtingui a les que s’hi haurà d’afegir l’IVA. Si no es modifica
el tipus d’IVA els honoraris representarien un 12,1% de la quantitat que
obtingui inclosos els interessos, i de la que restarem la provisió inicial de
20 Euros.
-
L’accés al Tribunal Superior de
Justícia requereix la contractació d’un Procurador. El despatx de procuradors
amb el que col·laborem habitualment li cobrarà 80 Euros per aquest procediment.
Si coneix algun altre procurador de la seva confiança no tenim inconvenients
amb col·laborar-hi.
Com que estem segurs que el resultat serà positiu, només li cobrarem
els honoraris d’advocat si es guanya el procediment i si es perd només s’hauria
de fer càrrec de 20 € d’advocat, el cost del procurador i el Notari en el seu
cas.
Evidentment es signaria un full d’encàrrec amb aquest compromís
d’honoraris per a la seva garantia.
13. Puc recuperar les costes?
Tinc algun risc de pagar les costes?
Si no s’arriba al Jutjat no podrà recuperar els costos anteriors en cas
que l’Agència Tributària o el Tribunal Econòmic Administratiu li donessin la
raó.
Si s’arriba als Tribunals, com en el cas de la sentència del Tribunal
Superior de Justicia de Madrid de 6 de juliol, es pot arribar a condemnar a
l’Administració al pagament de les costes judicials que hagi hagut d’assumir
(excepte el cost dels poders per a plets atorgat davant de Notari). El més
probable, ja que acabarà esdevenint un tema controvertit, és que no es condemni
en costes a l’Agència Tributària.
Si bé hi ha un risc de que hagi de pagar les costes a l’Agència
Tributaria si es perd el cas davant els Tribunals, el més probable és que no
s’imposin les costes judicials. La
reclamació inicial i la reclamació econòmica-administrativa davant el TEAR no
tenen cost.
En tot cas, abans d’accedir als Tribunals si hi hagués un risc de
perdre el cas i que li posin les costes del procediment procediríem a
informar-lo per a que prengui la decisió adequada.
14. Quina documentació els
haig de fer arribar per tirar endavant la reclamació?
Per a tramitar aquesta reclamació ens fa falta que contacti amb
nosaltres i ens faci arribar la següent documentació:
1. Llibre de família.
2. Certificat de l’INSS conforme ha
rebut la prestació de paternitat, maternitat o adopció.
3. Declaració o declaracions de l’IRPF
on es va declarar la prestació com a renda subjecta.
4. Esborrany de la declaració que va
rebre en el seu dia de l’Agència Tributària.
5. Fotocòpia del seu DNI i en cas de
declaració conjunta el DNI de la seva parella.
6. El número de compte en el qual, cas
que així s’acordés per l’Agència Tributària o el Jutjat, volgués que se li
ingressés aquest import.
En cas
que no pugui obtener alguna d’aquesta informació si es posa en contacte amb
nosaltres l’ajudarem a obtenir-la.
15. Hisenda em pot revisar la
declaració per altres motius si faig aquesta reclamació?
Si bé no hauria de ser així, i el motiu per una revisió d’Hisenda no
serà mai una reclamació que vostè hagi fet, no es pot descartar mai que l’Agència
Tributària revisi la seva declaració en els 4 anys següents a la seva
presentació.
16. Si he rebut la prestació
de maternitat durant el 2016 com haig de procedir al presentar la declaració
d’IRPF?
Pot optar per declarar la prestació de maternitat exempta o pot optar
per declarar-la com a subjecte.
En el primer cas segurament l’Agència Tributària li reclamaria la
diferència amb els seus interessos i possibles sancions. Per això no recomanem
en cap cas aquesta opció ja que pot sortir molt cara.
En el segon cas, el recomanat des del nostre despatx, seria presentar
la declaració considerant la prestació de maternitat com a renda del treball
subjecte per a posteriorment reclamar la devolució de la quantitat pagada de
més.
Jaume Pich
Advocat
