RECLAMACIO MATERNITAT IRPF: PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

 

1. Exactament què es pot reclamar?:

L’Agència Tributària ha vingut considerant que la quantitat que es percep de l’INSS com a prestació de maternitat/paternitat és una renda del treball subjecte. Això implica que, habitualment, les contribuents hagin presentat la seva declaració de l’IRPF considerant la maternitat com a renda subjecte a tributació i per tant, sumant-la resta de rendiments del treball (salaris) obtinguts.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 6 de juliol de 2016 estableix que les quantitats percebudes de l’INSS com a prestació de maternitat com a renda exempta de tributació.

Per tant, en base a aquesta sentència es pot reclamar una revisió de la declaració de l’IRPF en el que s’hagi percebut la prestació de maternitat. En aquesta revisió de la declaració es calcula la declaració de l’IRPF de l’exercici o exercicis en qüestió i es quantifica l’import que es pot reclamar.

2. Puc reclamar aquesta diferència independentment de l’any en el que s’hagi produït el naixement del fill?

Malauradament no. Atès que els procediments de revisió de declaracions tributàries prescriuen als 4 anys, només els poden reclamar les dels darrers 4 anys.

A efectes pràctics això implica que una reclamació per la prestació de maternitat rebuda durant el 2011 no pot tenir èxit. Però si el nen ha nascut el 2011 i s’ha rebut una part de la prestació de maternitat durant el 2012 aquesta encara es pot reclamar a data d’avui.

Per les prestacions de maternitat rebudes  durant el 2012 es pot reclamar com a data màxim als 4 anys de la presentació de la declaració de l’IRPF del 2012 durant el primer semestre de 2013. Per tant, si la declaració s’hagués presentat el dia 15 de maig de 2013 es podrà presentar la reclamació fins el dia 15 de maig de 2017.

Fotos lliures de drets amb llicència Creative Commons. Per a més informació: www.pixabay.com

3. Només puc reclamar la maternitat, o també puc reclamar altres prestacions?

Si bé la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid es refereix només a la prestació de maternitat, altres prestacions rebudes com les derivades de la paternitat, l’acolliment o l’adopció també es podrien reclamar ja que es basen en el mateix supòsit de fet i la reclamació té el seu fonament en el mateix precepte legal.

Tanmateix, la quantitat reclamable per la paternitat, si el pare ha gaudit d’un permís de 15 dies, no és tant important com la de la maternitat que habitualment és de 16 setmanes.

4. Puc saber ara mateix quin import exacte puc reclamar?

Doncs no, ja que cal fer un càlcul diferent per cada persona, ja que dependrà de la declaració de l’IRPF presentada en el seu moment, i per tant dels ingressos de cada un.

En les sol·licituds de revisions que ja hem presentat a l’Agència Tributària estem reclamant per la maternitat entre 1.400 € i 3.400 €. De fet la reclamació a la que es refereix la sentència de la Audiència Provincial de Madrid és de 6 de juliol de 2015 es condemna a l’Agència Tributària a tornar 3.135 €.

Les reclamacions relatives a la paternitat que hem presentat oscil·len entre 250 € i 600 €.

I en cas que s’hagi percebut la prestació per maternitat durant dos exercicis la quantitat es pot reduir.

Els casos en els que pot sortir una quantitat més alta són aquells en els que es produeix el que s’anomena un salt de base, en ser el tipus de l’IRPF un tema progressiu.

I a la quantitat que obtingui se li afegiran els interessos de demora, que en l’actualitat es troben en un 3,5% per cada any que transcorri.

5. Quin és el procés per a reclamar?

En primer lloc ha de fer el càlcul i decidir si inicia l’acció contra l’Agència Tributària.

Posteriorment cal presentar la sol·licitud de revisió davant l’Agència Tributària. Estimem que l’Agència Tributària no contestarà expressament la reclamació (per guanyar temps) .

Transcorreguts 6 mesos des de la presentació de la sol·licitud de revisió a l’Agència Tributària o en el moment en el que es rebi una resposta negativa, cal interposar una reclamació econòmica administrativa al Tribunal Econòmic-Administratiu Regional.

Transcorregut un anys sense resposta del Tribunal Econòmic-Administratiu regional (el més habitual) o en cas que fos negativa, haurà d’interposar una reclamació judicial en forma de recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal Superior de Justícia haurà de dictar una sentència i resoldre el cas. El procediment davant el Tribunal és llarg, podent arribar a tardar dos anys a resoldre’s.

Per tant el procés pot durar fins a 4 anys abans no percebi la quantitat reclamada.

6. Si m’han revisat la declaració de l’IRPF puc reclamar igualment?

Sí però llavors haurem de comprovar el contingut d’aquesta revisió en el moment de fer el càlcul. Caldrà que contacti telefònicament amb nosaltres per a la revisió de la documentació.

7. Si no resideixo a Manresa, puc fer la reclamació igualment?

És clar, podem contactar telefònicament i la documentació es pot remetre per correu postal o correu electrònic. Les tramitacions a l’Agència Tributària les fem des del nostre despatx telemàticament, i el procés judicial és a Barcelona on hi treballem amb freqüència.

8. Si he rebut la prestació per maternitat en dos exercicis, puc reclamar?

Sí pot reclamar. Segurament la quantitat reclamable no serà tant alta ja que es reparteix la prestació per maternitat en dos anys i queda lleugerament diluïda.

9. Si he compensat el resultat de la renda amb la del meu marit, puc reclamar igualment?

Si igualment pot reclamar. Cal fer en qualsevol cas el càlcul previ.

10. És segur que pugui cobrar?

Malauradament no és segur que pugui cobrar ja que depèn del resultat d’un procediment que pot arribar als Tribunals, i el precedent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid té un raonament molt sòlid a favor de la reclamació.  Una recent reclamació tramitada a Andalusia ha donat la raó a l’Agència Tributària. Pel moment no coneixem el criteri del TSJ de Catalunya, però tard o d’hora s’acabarà pronunciant el Tribunal Suprem i es crearà jurisprudència que totes les parts hauran d’aplicar.

El que és segur és que com més persones reclamin més possibilitats hi ha que vagin arribant sentències positives i que dins d’un temps podem afirmar que les probabilitats d’un resultat positiu pels seus interessos són més altes.

I el que també és segur és que si no reclama ara, és possible que els drets li prescriguin i que si canvia la situació i els Tribunals donen la raó als contribuents de forma generalitzada, l’Agència Tributària no li pagarà perquè no ha iniciat els tràmits.

11. Pot ser que Hisenda em pagui si no faig res?

Difícilment li tornarà Hisenda cap quantitat si no fa res, ja que si li prescriu el dret de reclamació (als quatre anys a comptar de la declaració).

Sí que és possible que Hisenda li retorni la quantitat si reclama administrativament o davant el TEAR, no li donen resposta expressa i encara no ha accedit als Tribunals, i Hisenda canvia de criteri.

12. Té algun cost la reclamació?

Sí. Com tot procediment té un cost però aquest és força raonable.

Si ens encarrega la gestió el cost que li prometem és el següent:

-       Provisió de fons de 20 € per cada declaració d’IRPF que s’hagi de revisar, quantitat que en cap cas es retornaria.

-       Cost d’atorgament de poders a favor de Procurador i Advocat a través de Notari: aproximadament 30 € per cada poder. Aquest cost es pot substituir per uns poders realitzats davant el Jutjat i que en aquests moments és gratuït però que implica un desplaçament a l’oficina judicial més propera en horari de matí.

-       Com a honoraris d’Advocat, un 10% de la quantitat que obtingui a les que s’hi haurà d’afegir l’IVA. Si no es modifica el tipus d’IVA els honoraris representarien un 12,1% de la quantitat que obtingui inclosos els interessos, i de la que restarem la provisió inicial de 20 Euros.

-       L’accés al Tribunal Superior de Justícia requereix la contractació d’un Procurador. El despatx de procuradors amb el que col·laborem habitualment li cobrarà 80 Euros per aquest procediment. Si coneix algun altre procurador de la seva confiança no tenim inconvenients amb col·laborar-hi.

Com que estem segurs que el resultat serà positiu, només li cobrarem els honoraris d’advocat si es guanya el procediment i si es perd només s’hauria de fer càrrec de 20 € d’advocat, el cost del procurador i el Notari en el seu cas.

Evidentment es signaria un full d’encàrrec amb aquest compromís d’honoraris per a la seva garantia.

13. Puc recuperar les costes? Tinc algun risc de pagar les costes?

Si no s’arriba al Jutjat no podrà recuperar els costos anteriors en cas que l’Agència Tributària o el Tribunal Econòmic Administratiu li donessin la raó.

Si s’arriba als Tribunals, com en el cas de la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de 6 de juliol, es pot arribar a condemnar a l’Administració al pagament de les costes judicials que hagi hagut d’assumir (excepte el cost dels poders per a plets atorgat davant de Notari). El més probable, ja que acabarà esdevenint un tema controvertit, és que no es condemni en costes a l’Agència Tributària.

Si bé hi ha un risc de que hagi de pagar les costes a l’Agència Tributaria si es perd el cas davant els Tribunals, el més probable és que no s’imposin les costes judicials.  La reclamació inicial i la reclamació econòmica-administrativa davant el TEAR no tenen cost.

En tot cas, abans d’accedir als Tribunals si hi hagués un risc de perdre el cas i que li posin les costes del procediment procediríem a informar-lo per a que prengui la decisió adequada.

14. Quina documentació els haig de fer arribar per tirar endavant la reclamació?

Per a tramitar aquesta reclamació ens fa falta que contacti amb nosaltres i ens faci arribar la següent documentació:

1.       Llibre de família.

2.       Certificat de l’INSS conforme ha rebut la prestació de paternitat, maternitat o adopció.

3.       Declaració o declaracions de l’IRPF on es va declarar la prestació com a renda subjecta.

4.       Esborrany de la declaració que va rebre en el seu dia de l’Agència Tributària.

5.      Fotocòpia del seu DNI i en cas de declaració conjunta el DNI de la seva parella.

6.      El número de compte en el qual, cas que així s’acordés per l’Agència Tributària o el Jutjat, volgués que se li ingressés aquest import.

En cas que no pugui obtener alguna d’aquesta informació si es posa en contacte amb nosaltres l’ajudarem a obtenir-la.

15. Hisenda em pot revisar la declaració per altres motius si faig aquesta reclamació?

Si bé no hauria de ser així, i el motiu per una revisió d’Hisenda no serà mai una reclamació que vostè hagi fet, no es pot descartar mai que l’Agència Tributària revisi la seva declaració en els 4 anys següents a la seva presentació.

16. Si he rebut la prestació de maternitat durant el 2016 com haig de procedir al presentar la declaració d’IRPF?

Pot optar per declarar la prestació de maternitat exempta o pot optar per declarar-la com a subjecte.

En el primer cas segurament l’Agència Tributària li reclamaria la diferència amb els seus interessos i possibles sancions. Per això no recomanem en cap cas aquesta opció ja que pot sortir molt cara.

En el segon cas, el recomanat des del nostre despatx, seria presentar la declaració considerant la prestació de maternitat com a renda del treball subjecte per a posteriorment reclamar la devolució de la quantitat pagada de més.

Jaume Pich
Advocat

IRPF y prestación de maternidad

Aunque la Agencia Tributaria considera que la prestación de maternidad que perciben del Instituto Nacional de la Seguridad Social las mujeres que han trabajado durante las 16 primeras semanas después del nacimiento de sus hijos es un rendimiento del trabajo y por tanto, sujeto al impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF), una reciente sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid establece que esta pensión es una renta exenta de tributación en el impuesto sobre la renta de las personas físicas. Y en el mismo supuesto se encontrarían los permisos de paternidad o por adopción ya que el fundamento jurídico sería el mismo.

Por lo tanto, si usted fue beneficiaria de esta prestación por maternidad, paternidad o adopción de la Seguridad Social los años 2012, 2013, 2014 o 2015 y la consignó en su declaración del IRPF como rendimiento del trabajo, puede solicitar a la Agencia Tributaria una rectificación de la declaración del IRPF donde declaró estos rendimientos como sujetos a tributación y pedir que le devuelvan la diferencia entre lo que pagó y lo que resultaría como consecuencia de considerar exenta la prestación más los intereses legales. Huelga decir que las declaraciones que se presenten a partir de 2016 irán en el mismo sentido de considerar esta prestación como exenta.

Sin embargo el proceso para recuperar estos importes se prevé largo ya que la Agencia Tributaria ha declarado recientemente que a pesar de lo declarado por el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en relación a una contribuyente, sigue considerando que esta prestación es un rendimiento del trabajo sujeto a tributación. La actitud de la Agencia Tributaria hará que después de solicitar la revisión, se tenga que interponer una reclamación económica-administrativa ante el Tribunal Económico Administrativo Regional, y posteriormente, una demanda judicial ante el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo. Supongamos que la posición de la Agencia Tributaria variará si los Tribunales van yendo dando la razón a los contribuyentes que formulan sus reclamaciones.

Como el proceso de reclamación de este importe caduca a los 4 años, sólo se pueden reclamar estas diferencias correspondientes a las declaraciones a partir de 2012. Por lo tanto, si se espera a que la Agencia Tributaria modifique su criterio, tal vez el derecho a efectuar la reclamación le prescriba. En cualquier caso, los nacimientos o adopciones producidos durante el 2012, el período de reclamación finalizaría pasados ​​4 años desde la presentación de la declaración de IRPF de 2012, declaraciones que se hicieron durante el primer semestre de 2013.

Y finalmente, hay que tener presente, que si no se reclama la rectificación de la declaración, difícilmente la Agencia Tributaria procederá a devolver de oficio estas cantidades. Vale la pena, pues, ante todo, cuantificar el importe a recibir, y en su caso, iniciar la reclamación a la Agencia Tributaria cuando antes, no sólo por que el proceso de devolución de los importes se prevé largo y tortuoso sino también porque en caso de no hacer nada le puede prescribir el derecho a reclamarlo y perder irremediablemente esa cantidad.

Desde nuestro despacho de economistas y abogados le podemos tramitar esta reclamación y por ello será necesario que nos haga llegar la siguiente documentación:

1. Libro de familia.

2. Certificado del INSS conforme ha recibido la prestación de paternidad, maternidad o adopción.

3. Declaración o declaraciones del IRPF donde se declaró la prestación como renta sujeta.

4. Borrador de la declaración que recibió en su día de la Agencia Tributaria.

5. Fotocopia de su DNI y en caso de declaración conjunta el DNI de su pareja.

6. El número de cuenta en el que, caso de que así se acordara por la Agencia Tributaria o el Juzgado, quisiera que se le ingresara este importe.

Fotos publicadas bajo Creative Commons CCO:
www. pixabay.com

Tenga presente que no sólo se puede reclamar la prestación de maternidad sino también la prestación de paternidad así como cualquier otro vinculada a una adopción, y por tanto, se puede reclamar por los dos progenitores.

Con esta documentación le haremos una revisión de su declaración y le calcularemos la cantidad que puede reclamar a la Agencia Tributaria.

En caso de que después quiera tramitar esta reclamación el proceso es el siguiente:

1. Reclamación de rectificación de declaración de IRPF y del abono de la diferencia que resulte.

2. En un plazo de seis meses la Agencia Tributaria le debe dar una respuesta a la reclamación presentada. En caso de que no exista respuesta o ésta sea negativa hay que formular una reclamación económica administrativa ante el Tribunal Económico Administrativo Regional del lugar de su domicilio (art. 227.2.b LGT).

3. En un plazo de un año (art. 240 LGT) el Tribunal Económico Administrativo Regional debe resolver la reclamación. Si en este plazo no existe respuesta o ésta es negativa puede formular una reclamación judicial ante el Juzgado de lo Contencioso Administrativo.

4. Los Tribunales de lo Contencioso Administrativo deben resolver el procedimiento, no estando sujetos a ningún plazo de resolución. El tiempo medio de resolución de este tipo de procedimientos se puede fijar en alrededor de un año y medio.

Por tanto, es evidente que sólo si reclama puede recibir la devolución del importe que habrá pagado de más en el impuesto sobre la renta. Si bien el tiempo de resolución es muy largo, se puede producir, mientras se tramita su resolución, un cambio de criterio en la Agencia Tributaria (seguramente como consecuencia de que haya más sentencias en el mismo sentido que la del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de 6 de julio de 2016) y que por tanto, la Agencia Tributaria se avenga a reconocer su derecho.

Y en caso de que finalmente se le reconozca el derecho a recibir la cantidad de más que se ha abonado a la Agencia Tributaria, esta cantidad vendrá incrementada en el interés legal del dinero. Los años 2013 y 2014 el tipo legal del dinero se fijó en un 4% mientras que en 2015 el tipo legal del dinero se fijó en un 3,5% y en 2016 lo ha sido en un 3%. Por lo tanto, finalmente, la cantidad a recibir se puede incrementar entre un 12% y un 25% aproximadamente por los intereses de demora que le debería abonar la Agencia Tributaria, siempre que se mantuvieran estos tipos en un futuro y que el tiempo de resolución se mueva en los parámetros temporales antes comentados.

Jaume Pich

Abogado

Prestació de maternitat i IRPF

Malgrat que l’Agència Tributària considera que la prestació de maternitat que perceben de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social les dones que treballen durant les 16 primeres setmanes posteriors a la data de naixement dels seus fills és un rendiment del treball i per tant, subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estableix que aquesta pensió és una renda exempta de tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques.  I en el mateix supòsit es trobarien els permisos de paternitat o per adopció ja que el fonament és el mateix.

 Per tant, si vostè va ser beneficiària d’aquesta prestació per maternitat, paternitat o adopció de la Seguretat Social els anys 2012, 2013, 2014 o 2015 i va incloure-la en la seva declaració de l’IRPF com a rendiment del treball, pot sol·licitar a l’Agència Tributària una rectificació de la declaració de l’IRPF on va declarar aquests rendiments com a subjectes a tributació i demanar que li retornin la diferència entre el que va pagar i el que resultaria com a conseqüència de considerar exempta la prestació més els interessos legals. No cal dir que les declaracions que es presentin a partir de 2016 aniran en el mateix sentit de considerar aquesta prestació com a exempta.

Tanmateix el procés per a recuperar aquests imports es preveu llarg atès que l’Agència Tributària ha declarat recentment que tot i el resolt  pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid en relació a una contribuent, continua considerant que aquesta prestació és un rendiment del treball subjecte. L’actitud de l’Agència Tributària farà que després de sol·licitar la prestació, s’hagi de fer una reclamació econòmica-administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional, i posteriorment, una demanda judicial davant el Jutjat del Contenciós-Administratiu i per tant ens trobem davant un cas litigiós. Suposem que la posició de l’Agència Tributària variarà si els Tribunals van anant donant la raó als contribuents que van formulant reclamacions.

Com que el procés de reclamació d’aquest import caduca als 4 anys, només es poden reclamar aquestes diferències corresponents a les declaracions dels exercicis 2012 i següents. Per tant, si s’espera que l’Agència Tributària modifiqui el seu criteri, potser el dret a efectuar la reclamació li prescriurà pel mer transcurs del temps. En qualsevol cas, pels naixements o adopcions produïts durant el 2012, el període de reclamació finalitzaria passats 4 anys des de la presentació de la declaració d’IRPF de 2012, declaracions que es van fer durant el primer semestre de 2013.

I finalment, cal tenir present, que si no es reclama la rectificació de la declaració, difícilment l’Agència Tributària procedirà a retornar d’ofici aquestes quantitats. Val la pena, doncs, primer de tot quantificar l’import a rebre, i en el seu cas, iniciar la reclamació a l’Agència Tributaria quan abans, no només perquè el procés de devolució dels imports es preveu llarg i tortuós sinó també perquè en cas de no fer res li pot prescriure el dret a reclamar-lo i perdre irremeiablement aquesta quantitat.

Des del nostre despatx d’economistes i advocats li podem tramitar aquesta reclamació i per això caldrà que ens faci arribar la següent documentació:

1.       Llibre de família.

2.       Certificat de l’INSS conforme ha rebut la prestació de paternitat, maternitat o adopció.

3.       Declaració o declaracions de l’IRPF on es va declarar la prestació com a renda subjecta.

4.       Esborrany de la declaració que va rebre en el seu dia de l’Agència Tributària.

5.       Fotocòpia del seu DNI i en cas de declaració conjunta el DNI de la seva parella.

6.       El número de compte en el qual, cas que així s’acordés per l’Agència Tributària o el Jutjat, volgués que se li ingressés aquest import.

Fotos lliures de drets amb llicència Creative Commons.
Per a més informació: www.pixabay.com

Tingui present que no només es pot reclamar la prestació de maternitat sinó també la prestació de paternitat així com qualsevol altre vinculada a una adopció, i per tant, es pot reclamar pels dos progenitors.

Amb aquesta documentació (si té algun dubte sobre la forma d’obtenir qualsevol dels documents anteriors) li farem una revisió de la seva declaració i li calcularem la quantitat que pot reclamar a l’Agència Tributària.

En cas que després vulgui tramitar aquesta reclamació el procés és el següent:

1.   Reclamació de rectificació de declaració d’IRPF i de l’abonament de la diferència que en resulti.

2.    En un termini de sis mesos l’Agència Tributària li ha de donar una resposta a la reclamació presentada. En cas que no existeixi resposta o aquesta sigui negativa cal formular una reclamació econòmica administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional del lloc del seu domicili (227.2.b LGT).

3.    En un termini d’un any (art. 240 LGT) el Tribunal Econòmic Administratiu Regional ha de resoldre la reclamació. Si en aquest termini no existeix resposta o aquesta és negativa pot formular una reclamació judicial davant el Jutjat del Contenciós Administratiu.

4.    Els Tribunals del Contenciós Administratiu han de resoldre el procediment, no estant subjectes a cap termini de resolució. El temps mig de resolució d’aquesta mena de procediments es al voltant d’un any i mig.

Per tant, és evident que només si reclama pot rebre la devolució de l’import que haurà pagat de més. Si bé el temps de resolució és molt llarg, es pot produir, mentre es tramita la seva resolució, un canvi de criteri en l’Agència Tributària (segurament com a conseqüència de que hi hagi més sentències en el mateix sentit que la del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 6 de juliol de 2016) i que per tant, l’Agència Tributària s’avingui a reconèixer el seu dret.

I en cas que finalment se li reconegui el dret a rebre la quantitat de més que s’ha abonat a l’Agència Tributària, aquesta quantitat vindrà incrementada en l’interès legal del diner. Els anys 2013 i 2014 el tipus legal del diner es va fixar en un 4% mentre que el 2015 el tipus legal del diner es va fixar en un 3,5% i el 2016 ho ha estat en un 3%. Per tant, finalment, la quantitat a rebre es pot incrementar entre un 12% i un 25% aproximadament pels interessos de demora que li hauria d’abonar l’Agència Tributària, sempre que es mantinguessin aquests tipus en un futur i que el termini de resolució es mogués en els paràmetres temporals abans esmentats.

Jaume Pich

Advocat