El cas que se'ns presenta és el tancament d'un negoci obligat pel govern com a conseqüència de l'estat d'alarma i la pandèmia de la COVID-19 i que aquest negoci tingui una pòlissa d'assegurança vigent on hi hagi una cobertura de pèrdues de beneficis per paralització de l'activitat. Com que el govern va decretar el març passat (o la tardor passada) el tancament obligatori dels negocis cal veure si aquest fet està cobert en la pòlissa i es pot obtenir una indemnització d'aquesta.
Ens trobem davant d’una qüestió jurídica molt controvertida en el món assegurador i que ha donat lloc a molts litigis, normalment resolts a favor dels assegurats, i no precisament en l’àmbit de la COVID-19, sinó en altres procediments en els que es discuteix la cobertura de les assegurances. Es tracta de discernir si el redactat de la clàusula en concret és una clàusula delimitadora del risc que estableix exclusions objectives de la pòlissa i que solen concretar l’objecte del contracte o aquelles clàusules limitadores que en restringeixen, condicionen o modifiquen la seva cobertura en relació a determinats fets o circumstàncies. La Llei del contracte d’assegurança estableix que les clàusules delimitadores del risc només precisen d’una acceptació genèrica sense més formalitats ni requisits especials, mentre que les clàusules limitadores han de complir dos requisits: a) estar destacades de forma especial i b) ser expressament acceptades per escrit amb el conegut requisit de la doble signatura, formalitats que cal que siguin acreditades i que resulten essencials per a comprovar que l’assegurat va tenir un coneixement exacte del risc cobert i va consentir expressament la indicada limitació dels seus drets. El Tribunal Suprem, per determinar si una clàusula té aquesta natura de “limitant”, utilitza conceptes molt clars com el “contingut natural del contracte” o les “expectatives raonables de l’assegurat”.
Sentències del Tribunal Suprem de 25 de novembre de 2013, 12 de desembre del 2019 o 6 de juliol de 2020 avalen aquesta interpretació i doctrina sobre les clàusules limitadores.
Cal tenir present que en casos semblants en relació a la COVID, al Regne Unit l’organisme regulador s’ha pronunciat favorablement sobre l’eficàcia de multitud de jocs de clàusules semblants (cobertures de “business interruption”, a França s’hi han pronunciat favorablement diversos Tribunals (cobertures de “pertes d’explotation”) i que al nostre país ja hi comença a haver pronunciaments favorables també, tot i que en primera instància.
Per tant, si arribem a la conclusió que la clàusula és “limitadora” i no consta destacada de forma especial en la pòlissa (per exemple en negreta) i signada expressament amb la tècnica de la doble signatura, la reclamació judicial del lucre cessant patit pel botiguer front l’asseguradora pot resultar reeixida.
El primer pas és l'anàlisi jurídica de la documentació del contracte (condicions generals, condicions particulars i rebut de l'assegurança, a banda de la documentació que acrediti el tancament del negoci i la pèrdua econòmica). Posteriorment es comunica el sinistre a l'asseguradora i si la companyia denega la seva responsabilitat al·legant falta de cobertura, llavors es pot procedir a efectuar la demanda judicial.
No dubti a contactar-nos per a estudiar el seu cas.
Jaume Pich
Advocat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada