La mediació: la gran oblidada

Molt sovint, quan tenim un conflicte amb alguna altra persona, i em refereixo a qualsevol mena de conflicte (econòmic, familiar, veïnal, escolar, laboral ...) i que aquest conflicte provoca una situació injusta sobre la que cal posar-hi una solució, pensem que la millor forma és que un expert en administrar justícia ens la resolgui, reconegui que la situació és injusta i que tenim la raó. I si resulta que l’altra persona amb qui tenim el conflicte també pensa el mateix que nosaltres, és a dir, que té un conflicte, que la situació és injusta i que té tota la raó, tenim un problema perquè el tercer expert en administrar justícia, només podrà donar la raó a una de les parts. Per tant, l’administració de justícia genera una frustració en la part a la que nega la raó, per molt que sàpiga que és possible que perdi el plet. En definitiva, no n’hi ha prou amb què un tingui la raó perquè hi ha algú que té el poder de decidir si la tens, realment i te l’ha de donar. I per tant, quan algú té aquest poder, vol dir que els protagonistes del conflicte se n’han desprès.



Imatge procedent de www.pixabay.com

Cal tenir present que aquest tercer que decideix qui té la raó en un conflicte, no ha viscut el conflicte, no ha vist, no ha sentit, no ha ensumat, no ha palpat el què passava sinó que ha rebut la informació relativa al conflicte de forma indirecta i mediata, a través de la lectura de documents, d’escoltar a les parts, testimonis i pèrits, i de rebre una explicació sobre el mateix d’un advocat. En definitiva, el tercer que decideix qui té la raó rep una informació a vegades no exacte, ja que depèn de la memòria de les persones, així com de la seva capacitat d’explicar-se amb claredat i precisió. Això provoca que existeixin dues veritats, la veritat de la part i la veritat processal que és la que es genera en un procediment judicial. I com que a vegades no coincideixen la veritat processal dels fets amb la veritat que han viscut les persones, ja que no se’ls pregunta pel què han viscut sinó pels fets que han vist i/o sentit, la solució que es dona al conflicte, tècnicament perfecte, a vegades pot no ser encertada des d’una perspectiva subjectiva. I si hi afegim que el llenguatge emprat en l’ambient jurídic utilitza fórmules arcaiques i un llenguatge incomprensible per una oïda no experta en la matèria, o que la resolució del conflicte es pot demorar en anys, la incomprensió i la frustració están servides.

Però, hi ha alternatives a la forma tradicional de resoldre els conflictes que potser no s’haurien de considerar com una alternativa sinó que haurien de ser el primer pas per a resoldre un conflicte, i cal pensar en mètodes com la mediació abans d’optar per la via judicial, tant per les persones que pateixen un problema com pels professionals, els advocats normalment, que l’ajuden a resoldre’l.

imatge procedent de www.pixabay.com

En una mediació, les parts es presenten de forma voluntària davant d’un tercer, el mediador, que les ajuda a resoldre el seu conflicte asseguts al voltant d’una taula de reunions. El mediador és un expert en la resolució de conflictes, és un expert en un mètode per a fer aflorar sobre una taula el conflicte, els interessos que tenen les parts, i ajudar-los per a què ells trobin una solució al seu conflicte, i si s’adona que necessita assessorament li recomanarà que s’assessori per tal que no quedi indefens a la taula de mediació. El mediador, normalment amb coneixements jurídics i psicològics que ha obtingut en una formació continuada obligatòria,  de forma informal (no cal demanar permís per parlar ni deixar de parlar sobre les coses que un considera importants), ajuda a les parts a entendre el conflicte i els interessos en joc des de totes les perspectives, les ajuda a tenir-se respecte i a escoltar-se, i crea un ambient propici a un acord que resolgui el conflicte. I si pateix per la confidencialitat, no cal dir que el procés de mediació és absolutament confidencial i que ningú pot revelar allò que ha conegut davant un procés de mediació. Evidentment, si el procés de mediació no porta enlloc o l’altra part no l’accepta o l’utilitza per a guanyar temps, en ser el procés voluntari es pot desistir del mateix.

Els principals avantatges que, al meu entendre, té la mediació és que les parts, i no un tercer, tenen el poder sobre el seu problema o conflicte, i per tant, la capacitat per a construir la solució al conflicte; en segon lloc, el factor temporal, la solució al conflicte en una mediació és molt més ràpida que en un procés judicial o arbitral i ja se sap que temps són diners; el cost d’un procés de mediació també és un factor a considerar, ja que sol ser més baix que el d’un procés judicial o arbitral; i finalment, el grau de compliment dels acords de mediació (pel fet que són de mutu acord i no imposats per un jutge o un àrbitre) és molt més alt que el d’una sentència o un laude arbitral, de forma que el conflicte s’extingeix abans.

Per tant, no s’oblidi que vostè pot optar per resoldre el seu conflicte a través d’una mediació i que el seu Advocat el pot ajudar, i serà una peça molt important, a resoldre el conflicte en un procés de mediació.