dimecres, 18 de març del 2020

Estat d'alarma (3): les relacions amb l'Agència Tributària i Tresoreria de la Seguretat Social

El passat dia 14 de març el Gobierno de España va decretar l'estat d'alerta com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la pandèmia del coronavirus (covid-19). En  aquest enllaç teniu disponible el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19.

No han passat ni quatre dies quan el Gobierno ja ha tingut que modificar les condicions de l'estat d'alarma, precisament en l'entrada que informàvem anteriorment: .

Sembla ser que els alts funcionaris de l'Agència Tributària i la Seguretat Social s'han posat les màns al cap i han clamat al cel i han aconseguit convèncer als polítics que no els convenia que els terminis i plaços administratius quedessin en suspèns  en virtut del que disposava la Disposició Addicional 3a i ja l'han modificat per medi del  Real Decreto 465/2020 de 17 de marzo por el que se modifica el Real Decreto 463/2020 de 14 de marzo   .

Així, pel que fa a la Tresoreria, la suspensió i interrupció de terminis administratius no és aplicable als àmbits d'afiliació, liquidació i cotització de la Seguretat Social.

Pel que fa a l'Agència Tributària, tampoc els és aplicable als terminis tributaris subjectes a "normativa especial" (què dimonis és la normativa "especial") ni afectarà als terminis per a la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries. És a dir, tots aquells autònoms i empreses que hagin de presentar declaracions tributàries el mes de març o abril hi continuaran obligats. I si l'estat d'alarma es prolongués més enllà del mes d'abril, també hauran de presentar decaració de l'Impost sobre la Renda tots els ciutadans que hi tinguin obligació.

Per tant, per molt teletreball que es faci a les empreses, hauran de tancar la comptabilitat del trimestre, contactar amb els seus assessors professionals i presentar les declaracions. Càrregues als ciutadans i a les empreses perquè els poders de l'estat no pateixin perjudicis. Si l'Administració sempre complís els terminis de resolució dels expedients que se li sotmeten no seria criticable aquesta decisió, però en la mesura que no compleixen, continuarem dient que sempre paguen els mateixos. I ja tenim les primeres excepcions de les excepcions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada