Prestació de maternitat i IRPF

Malgrat que l’Agència Tributària considera que la prestació de maternitat que perceben de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social les dones que treballen durant les 16 primeres setmanes posteriors a la data de naixement dels seus fills és un rendiment del treball i per tant, subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estableix que aquesta pensió és una renda exempta de tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques.  I en el mateix supòsit es trobarien els permisos de paternitat o per adopció ja que el fonament és el mateix.

 Per tant, si vostè va ser beneficiària d’aquesta prestació per maternitat, paternitat o adopció de la Seguretat Social els anys 2012, 2013, 2014 o 2015 i va incloure-la en la seva declaració de l’IRPF com a rendiment del treball, pot sol·licitar a l’Agència Tributària una rectificació de la declaració de l’IRPF on va declarar aquests rendiments com a subjectes a tributació i demanar que li retornin la diferència entre el que va pagar i el que resultaria com a conseqüència de considerar exempta la prestació més els interessos legals. No cal dir que les declaracions que es presentin a partir de 2016 aniran en el mateix sentit de considerar aquesta prestació com a exempta.

Tanmateix el procés per a recuperar aquests imports es preveu llarg atès que l’Agència Tributària ha declarat recentment que tot i el resolt  pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid en relació a una contribuent, continua considerant que aquesta prestació és un rendiment del treball subjecte. L’actitud de l’Agència Tributària farà que després de sol·licitar la prestació, s’hagi de fer una reclamació econòmica-administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional, i posteriorment, una demanda judicial davant el Jutjat del Contenciós-Administratiu i per tant ens trobem davant un cas litigiós. Suposem que la posició de l’Agència Tributària variarà si els Tribunals van anant donant la raó als contribuents que van formulant reclamacions.

Com que el procés de reclamació d’aquest import caduca als 4 anys, només es poden reclamar aquestes diferències corresponents a les declaracions dels exercicis 2012 i següents. Per tant, si s’espera que l’Agència Tributària modifiqui el seu criteri, potser el dret a efectuar la reclamació li prescriurà pel mer transcurs del temps. En qualsevol cas, pels naixements o adopcions produïts durant el 2012, el període de reclamació finalitzaria passats 4 anys des de la presentació de la declaració d’IRPF de 2012, declaracions que es van fer durant el primer semestre de 2013.

I finalment, cal tenir present, que si no es reclama la rectificació de la declaració, difícilment l’Agència Tributària procedirà a retornar d’ofici aquestes quantitats. Val la pena, doncs, primer de tot quantificar l’import a rebre, i en el seu cas, iniciar la reclamació a l’Agència Tributaria quan abans, no només perquè el procés de devolució dels imports es preveu llarg i tortuós sinó també perquè en cas de no fer res li pot prescriure el dret a reclamar-lo i perdre irremeiablement aquesta quantitat.

Des del nostre despatx d’economistes i advocats li podem tramitar aquesta reclamació i per això caldrà que ens faci arribar la següent documentació:

1.       Llibre de família.

2.       Certificat de l’INSS conforme ha rebut la prestació de paternitat, maternitat o adopció.

3.       Declaració o declaracions de l’IRPF on es va declarar la prestació com a renda subjecta.

4.       Esborrany de la declaració que va rebre en el seu dia de l’Agència Tributària.

5.       Fotocòpia del seu DNI i en cas de declaració conjunta el DNI de la seva parella.

6.       El número de compte en el qual, cas que així s’acordés per l’Agència Tributària o el Jutjat, volgués que se li ingressés aquest import.

Fotos lliures de drets amb llicència Creative Commons.
Per a més informació: www.pixabay.com

Tingui present que no només es pot reclamar la prestació de maternitat sinó també la prestació de paternitat així com qualsevol altre vinculada a una adopció, i per tant, es pot reclamar pels dos progenitors.

Amb aquesta documentació (si té algun dubte sobre la forma d’obtenir qualsevol dels documents anteriors) li farem una revisió de la seva declaració i li calcularem la quantitat que pot reclamar a l’Agència Tributària.

En cas que després vulgui tramitar aquesta reclamació el procés és el següent:

1.   Reclamació de rectificació de declaració d’IRPF i de l’abonament de la diferència que en resulti.

2.    En un termini de sis mesos l’Agència Tributària li ha de donar una resposta a la reclamació presentada. En cas que no existeixi resposta o aquesta sigui negativa cal formular una reclamació econòmica administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional del lloc del seu domicili (227.2.b LGT).

3.    En un termini d’un any (art. 240 LGT) el Tribunal Econòmic Administratiu Regional ha de resoldre la reclamació. Si en aquest termini no existeix resposta o aquesta és negativa pot formular una reclamació judicial davant el Jutjat del Contenciós Administratiu.

4.    Els Tribunals del Contenciós Administratiu han de resoldre el procediment, no estant subjectes a cap termini de resolució. El temps mig de resolució d’aquesta mena de procediments es al voltant d’un any i mig.

Per tant, és evident que només si reclama pot rebre la devolució de l’import que haurà pagat de més. Si bé el temps de resolució és molt llarg, es pot produir, mentre es tramita la seva resolució, un canvi de criteri en l’Agència Tributària (segurament com a conseqüència de que hi hagi més sentències en el mateix sentit que la del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 6 de juliol de 2016) i que per tant, l’Agència Tributària s’avingui a reconèixer el seu dret.

I en cas que finalment se li reconegui el dret a rebre la quantitat de més que s’ha abonat a l’Agència Tributària, aquesta quantitat vindrà incrementada en l’interès legal del diner. Els anys 2013 i 2014 el tipus legal del diner es va fixar en un 4% mentre que el 2015 el tipus legal del diner es va fixar en un 3,5% i el 2016 ho ha estat en un 3%. Per tant, finalment, la quantitat a rebre es pot incrementar entre un 12% i un 25% aproximadament pels interessos de demora que li hauria d’abonar l’Agència Tributària, sempre que es mantinguessin aquests tipus en un futur i que el termini de resolució es mogués en els paràmetres temporals abans esmentats.

Jaume Pich

Advocat