Hipoteques indexades a l'IRPH. Problemes derivats d'una mala praxis bancària.

Un dels índexs més freqüents a l'hora de calcular el tipus d'interès de les hipoteques és l'IRPH (Índex de referència de Préstecs Hipotecaris). En la comercialització d'hipoteques durant les dues darreres dècades, les entitats financeres, en oferir hipoteques a tipus d'interès variables, vinculaven l'evolució del tipus d'interès a un índex eteri de nom impronunciable, l'IRPH. Quan comercialitzaven aquestes hipoteques un argument per a col·locar-les al mercat era la seva estabilitat, es deia que era un tipus que tenia poca variació (i que per tant quan pujaven els tipus d'interès es mantenia més estable i quan baixaven també variava poc). A l'altra cantó de la comparació s'hi posava l'euríbor que té una evolució molt més variable.

L'IRPH és el segon índex més utilitzats per a referir els tipus d'interès variables en hipoteques en el nostre país després de l'Euríbor. Fins l'entrada en vigor de la Llei 14/2013 de 27 de setembre de 2013 existien a Espanya fins a quatre tipus de la mena IRPH: l'IRPH concedit per Caixes d'Estalvi, l'IRPH concedit per Bancs, el tipus actiu de referència de Caixes d'Estalvi (també  conegut com a índex CECA) i l'índex IRPH d'entitats de crèdit. Com a conseqüència de l'entrada en vigor d'aquesta norma el 2013 van desaparèixer els tres primers, quedant subsistent només l'índex IRPH d'entitats de crèdit.

Aquesta desaparició era lògica en un procés de concentració i desaparició de les Caixes d'Estalvi a Espanya. Si desapareixen les entitats financeres amb les quals es fa el càlcul de l'índex, l'índex no hauria d'existir o no seria objectiu ja que només van sobreviure a la crisi financera unes poques caixes d'estalvi. 

Això obligava a donar una solució a una quantitat ingent d'hipoteques referides a l'índex IRPH. I quina solució es va donar davant la desaparició de la pràctica totalitat de les caixes d'estalvi?

Amb una defectuosa, deficient i deplorable tècnica legislativa (molt freqüent a l'estat espanyol), introduint una disposició addicional en una Llei com la del recolzament a l'emprenedor i a la seva internacionalització, que res té a veure amb les hipoteques o les caixes d'estalvi, com aquell que no fa la cosa, es va declarar la defunció de l'IRPH i es va donar una solució legal a aquelles hipoteques que no havien previst cap índex substitutiu.

Cal per tant, en primer lloc, examinar l'escriptura d'hipoteca per a veure què van pactar l'entitat i el deutor hipotecari. Si el tipus IRPH pactat de forma principal és un dels que ha desaparegut (els de Caixes d'Estalvi, Bancs o CECA), l'índex a aplicar en substitució d'aquest és el previst com a substitutiu del primer en el contracte de préstec o crèdit hipotecari (podria ser l'euríbor més un diferencial). Si aquest índex substitutiu també ha desaparegut, la Llei preveu que s'aplicarà l'IRPH subsistent, és a dir, el d'entitats de crèdit i també estableix que no es podrà reclamar a l'entitat quan s'apliqui aquest índex per falta de pacte d'un alternatiu en la seva escriptura.

I quin problema hi ha si tot està donat i beneït en una norma legal i les normes legals serveixen per a solucionar problemes?

Doncs que alguns bancs, fan veure que no s'han assabentat del contingut de la norma i en lloc d'aplicar els tipus substitutius en la hipoteca apliquen l'IRPH relatiu a Entitats de Crèdit. Uns altres bancs han congelat la hipoteca a l´últim índex IRPH que es va publicar abans de la seva desaparició (curiosament uns mesos abans de la desaparició el tipus IRPH va créixer) sense aplicar la previsió contractual ni l'IRPH relatiu a Entitats de Crèdit. I alguns Jutjats estan obligant als Bancs a complir amb aquesta norma fent aplicar el pactat a l'escriptura.

Però és que a més a més, alguns Jutjats estan anul·lant els tipus d'interès referits a IRPH en casos de defectuosa informació precontractual i falta de transparència emparant-se en normativa comunitària, i condemnant als bancs a no aplicar cap tipus d'interès i inclús ordenant la devolució de tots els interessos pactats. Es considera per aquests Jutjats que l'IRPH era un índex manipulable ja que estava format per la informació proporcionada per les mateixes Caixes sobre les hipoteques que es vinculaven al mateix IRPH, i per tant, que es podia manipular no donant, per exemple, tota la informació de totes les hipoteques o una informació parcial. Fins i tot, l'escriptura que havia donat lloc a la hipoteca, formava part del paquet d'hipoteques que determinaven la formació de les següents revisions de l'IRPH, i el Banc no solia informar als consumidors d'aquestes circumstàncies, com és evident, ja que potser triaven un altre índex de referència.

En aquest cas el problema no ve d'una norma legal sinó d'una mala pràctica bancària en la comercialització d'hipoteques per part de les entitats financeres en la que no s'informava de forma adequada als consumidors. Com en les clàusules sòl. Com en els SWAPS. Com en les accions preferents.

Jaume Pich i Macià

Riera, Trullàs & Pich, economistes i advocats.