El passat mes de juny vaig viure una de les experiències professionals més gratificants que pot viure un advocat. Del dia 17 al dia 29 de juny vaig fer d'advocat defensor en un judici amb tribunal del jurat per un delicte d'assassinat. Després d'una feina molt acurada, vem obtenir els fruits desitjats: una sentencia absolutòria i la immediata posada en llibertat del client.
La tasca de la defensa no era fácil, el meu client l'acusaven d'un homicidi, enfrontant-se a una petició de pena de 15 anys i es trobava en presó provisional des de feia vora tres anys i vuit mesos, i durant la vista, el Ministeri Fiscal i l'Acusació Particular van modificar les seves conclusions i van transformar la petició en 17 anys i mig de presó en imputar un delicte d'assassinat.
Abans de l'inici de les sessions em preocupaven dos altres judicis que corrien paral·lels al nostre: el judici pel cas del "gendre dels Tous" que finalment no va arribar a començar, i el judici pel cas de les nenes de Còrdova les sessions del qual es van iniciar el mateix dia però que afortunadament es va prolongar més enllà del nostre. I la preocupació era fonamentada, ja que el tribunal del jurat, un cop finalitzada cada sessió torna a casa, parla amb la família i llegeix diaris, i els altres casos, podien influir, per les analogies, en el que estava defensant.
I també em preocupava moltíssim el fet que el plantejament d'un judici amb tribunal del jurat és molt diferent al plantejament amb un Jutge (o tribunal) profesional. Per això, vaig demanar consell a un company advocat que ja ha tingut altres procediments d'aquesta mena. I em va anar molt bé.
El primer que vaig plantejar-me era la imatge que com a profesional volia transmetre, i això em va fer pensar en petits detalls d'imatge externa: la roba (amb especial cura en l'elecció de corbates i els colors de les camises), els complements (rellotge, agulles ...) o fins i tot el bolígraf que duia per anar prenent notes.
En segon lloc, és molt important l'elecció que es fa dels jurats (9 persones) i els suplents (2 més). La Llei ens permet recusar candidats sense expressar cap mena de motiu. Però que no expressis els motius no vol dir que no hi siguin. Això ens va obligar a pensar en un determinat perfil de persones que volíem com a jurats. I tot i que, per circumstàncies, no vem aconseguir el perfil que havíem predefinit, sí que el la tria final es va demostrar encertada. Vem tenir la sort que les acusacions no van recusar cap dels jurats el perfil del qual desitjàvem, la qual cosa va provocar que no exhauríssim les 4 recusacions que ens autoritza la Llei.
La diferència fonamental entre un judici amb jurat d'un judici amb Jutge professional radica en què el Jutge professional té coneixement de tot el contingut de la instrucció, contingut que es llegeix amb anterioritat, i que d'una forma o un altre l'acaba influint. En canvi, el Jurat no té accés a la instrucció, i per tant, només pot jutjar en relació a les proves que examina directament en l'acte del judici: allò que sent i veu. Per tant, actuant com a defensa (i per tant sent el darrer en interrogar i parlar), això ens va obligar a pensar no tant amb les preguntes que havíem de formular a l'acusat, testimonis o pèrits, sinó en les que no havíem de fer en cap cas, llevat que abans les realitzessin les acusacions i desitgéssim una explicació addicional desincriminatòria.
També vull destacar el paper de la Magistrada que va dirigir el judici, així com de tota l'oficina judicial que et fan sentir com una peça molt important de l'engranatge de la justicia ja que et consideren la garantía dels innocents indegudament acusats: l'acusat mentre dura el judici encara no és culpable. Mai havia sentit aquesta mena de tracte per part de l'Administració de Justicia ...
Cal destacar també que en aquesta mena de judicis t'adones de la trascendència, avantatge i importancia dels drets que la Llei dona als acusats: la presumpció d'innocència, el dret a no declarar o el fet de ser l'advocat defensor el darrer en interrogar a testimonis o perits, i al final, en l'al·legat final.
La durada del judici també és un factor a tenir present. Va durar vuit sessions (i alguna va finalitzar tard a la tarda). La durada et permet cada dia fer una valoració, veure què es pot millorar i aplicar-ho la següent sessió. La durada, també afecta la resta de feina que té l'Advocat, ja que la feina diària se'n pot ressentir. En aquest cas, els companys del despatx em van recolzar i van cobrir la meva absència de forma que vaig poder estar concentrat de forma exclusiva en aquest cas. També, des de casa, vaig rebre el suport que necessitava per no perdre la concentració necessària per un cas molt rellevant.
L'oratòria també és important. Els Fiscals als que s'encomana l'acusació en aquesta mena de casos són molt experimentats i per tant, rivals experts i durs. Com que parles amb persones del carrer (el tribunal del jurat) i no t'adreces a un Jutge, has de cuidar detalls en la forma de parlar, parlar de forma molt més planera i natural, evitar els tecnicismes (en definitiva només han de saber si algú ha matat a un altra i no cal dir que "no es compleixen els requisits objectius i subjectius del tipus penal") i donar la imatge de persona que està convençuda de la innocència del client (va ser fácil doncs el meu convenciment era absolut). L'informe final va ser duríssim, ja que la Fiscal va fer un discurs molt lògic, coherent i ben trabat d'una durada de 90 minuts (el millor que mai he sentit a un tribunal), la qual cosa em va obligar a modificar l'informe que havia preparat i a parlar d'aspectes sobre els que no tenia interés a parlar. Al final, em va sortir un informe d'una durada similar, i vaig veure'm obligat a improvitzar i modificar-ne, substancialment, l'estructura. Eren quarts de set de la tarda, havíem començat a les deu del matí i el jurat estaba molt cansat. Així, vaig fer al principi un resum del que explicaría, vaig desenvolupar les idees, i al final vaig reiterar el que havia explicat inicialment, tot això, martellejant amb la idea força que va cuallar al final en el veredicte: no hi havia cap prova que directament o indirecta posés a les màns del meu client el ganivet que es va clavar en el cos de la víctima. Al final tots badallaven, però els havia quedat molt clara la idea.
Finalment, l'espera del veredicte va fer aparèixer papallones al meu estómac durant el desplaçament del despatx a l'Audiència. I les papallones van aparèixer dos cops, ja que el primer cop que em van cridar, van sorgir alguns problemes tècnics que van retrassar la lectura del veredicte a l'endemà.
I la lectura del veredicte per part del portaveu del jurat també és una experiència. No téns el veredicte escrit. No el pots llegir. I per tant, no pots anar al final per veure si és innocent o culpable. Te'l llegeixen i comencen pel principi i acaben per la decisió de culpabilitat o innocència que està al final. Si bé, a mida que es va llegint ja et vas adonant com pot acabar, sempre tens la sensació que hi podría haver una incoherència i arribar a una conclusió diferent a la que t'esperes.
Finalment, després del veredicte d'innocència, va venir l'explosió d'emocions amb el client, i la familia d'aquest. Inoblidables sensacions. Puresa de sentiments. Satisfacció per la feina ben feta.
I l'endemà, tornada a la realitat de cada dia amb un judici de faltes per lesions ...
En el link hi trobareu la opinió del Regió 7 un cop llegit el veredicte.
http://www.regio7.cat/opinio/2013/07/02/innocents-preso/237633.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada