I us faig a mans la primera que he rebut (que no es correspon amb el primer judici que vaig fer) i que us podeu baixar a: https://dl.dropboxusercontent.com/u/44877830/interlocutoria%20hipoteca%20nul.litat.pdf
En aquest cas, el Banc havia iniciat l'execució hipotecària contra el deutor reclamant 238.584,79 Euros pel préstec hipotecari que no havia pagat el 2012 (es va quedar sense feina). La hipoteca s'havia constituït el 2006 (en el moment punta de la bombolla immobiliària) per un préstec de 240.000 Euros en una casa taxada en 326.000 Euros que s'havia de tornar a 30 anys, pagant un interès variable d'euribor + 1 punt i li van imposar un tipus d'interès de demora del 18%. El deutor ja havia tingut dificultats per pagar la hipoteca el 2009 i el banc li va oferir, i ell va acceptar (com molta gent no es va anar a aconsellar), allargar el termini 10 anys més i repartir les quotes de forma que es reduïa la quota, circumstància que va quedar reflectida en la corresponent escriptura. Però el 2012 es va quedar sense feina, i no va poder pagar el préstec, al Banc als tres mesos el va donar per vençut i en va reclamar el capital en un procediment d'execució hipotecària.
En entrar en vigor la Llei 1/2013 vam formular l'incident extraordinari d'oposició, es va admetre a tràmit i es va celebrar el corresponent judici. Demanàvem la nul·litat de dues clàusules, la de venciment anticipat i la dels interessos de demora al 18%. I el motiu de la nul·litat era perquè eren CLÀUSULES NO NEGOCIADES INDIVIDUALMENT. El Banc va al·legar que la nova Llei preveu que amb 3 quotes es pot donar per resolt el préstec, i que limitava la petició d'interessos de demora al 15%.
La resolució del Jutjat és favorable al Banc pel que fa a la clàusula de venciment anticipat, i en canvi afavoreix al deutor pel que fa a la clàusula d'interessos.
Considera que com que el deutor va renegociar en el seu dia una ampliació del termini i això es va concedir pel Banc per a beneficiar al deutor, no es pot considerar que sigui una clàusula abusiva. Entenc que el raonament és erroni ja que la negociabilitat o no d'una clàusula que no ha estat modificada, difícilment la pot convalidar una altra clàusula acordada posteriorment. La novació va ser parcial.
Quan a la clàusula d'interessos, es considera que el Banc ja està d'acord amb l'abusivitat d'uns interessos d'un 18% i per tant, només cal veure els efectes de la nul·litat de la clàusula, ja que el Banc pretenia reduir els interessos de demora a un 15%. I aquí, és on crec, que el Jutjat també fa una interpretació errònia de la Llei ja que si bé diu que no pot substituir la voluntat de les parts reduint el tipus d'interès, al final, sí que integra el contracte indicant que els interessos són els legals del diner. És a dir, el que manifesta que no pot fer, ho acaba fent en integrar el contracte. Si bé, es redueixen els interessos de demora d'un 18% a un 4%, i per tant, això pel deutor és un estalvi considerable (de deure prop de 43.000 Euros anuals per la demora, passa a deure'n 9.500 aproximadament).
En definitiva, caldrà anar perfilant l'aplicació de la nova Llei 1/2013 per diferents tribunals, esperant que les Audiències Provincials comencin a donar el seu superior parer (a partir, suposo de principis de l'any vinent). Crec que es pot portar molt més enllà en la protecció als deutors hipotecaris, davant els abusos negocials que hi ha hagut en la concessió d'hipoteques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada