dijous, 17 de juliol del 2014

La cessió de crèdits. Un negoci lícit però d'ètica dubtosa.

La cessió de crèdits.

Quan contraiem un deute (préstec, crèdit ...) amb un Banc, li haurem de tornar la quantitat lliurada més els interessos pactats a aquest Banc. Però, sempre tindrem el deute amb aquest Banc? O el podem tenir amb una tercera persona o entitat?

Atès que els crèdits bancaris normalment es pacten a termini, durant aquest temps, el crèdit pot ser objecte de transmissió  a un tercer, i per tant, durant la vigència del crèdit pot resultar que haguem de pagar el deute (o part del deute) a un tercer que l’hagi adquirit. I aquestes transmissions es realitzen a canvi d’un preu, de forma que el Banc que el cedeix rep una quantitat o preu del tercer que adquireix el crèdit, i aquest tercer serà el que tindrà el dret a cobrar el pactat del primitiu deutor.

I els crèdits poden cedir-se de forma individual o de forma col·lectiva. La cessió d’un crèdit individual, és quan un creditor cedeix a un tercer un concret i determinat crèdit d’un concret i determinat deutor. I una cessió col·lectiva és quan es cedeix més d’un crèdit, coneixent-se aquest negoci com la cessió d’una cartera. Tots haurem sentit que un determinat Banc cedeix una cartera de crèdits a una entitat que està especialitzada en la gestió i cobrament de crèdits. De fet amb la crisi bancària espanyola, s’han realitzat múltiples cessions de carteres de crèdits d’entitats bancàries fallides al SAREB i a altres entitats privades. I amb aquests negocis els Bancs solen fer caixa i eviten incórrer en el risc d’insolvència dels deutors que conformen la seva cartera de crèdits.

I habitualment, el Banc creditor comunicarà la cessió del crèdit al deutor, de forma més o menys correcte i adequada a la Llei

A partir del moment en el que es rep una comunicació del Banc en la que l’hi indica que s’ha cedit el crèdit, s’ha de pagar a la tercera empresa, essent vàlids els pagaments fets a aquesta. Però és el Banc el que ho ha de comunicar oficialment i no aquest tercer. Si el Banc cedeix el crèdit a un tercer però no ho comunica, seran vàlids els pagaments realitzats al Banc.

En principi, si el crèdit està al corrent de pagament el deutor no es pot oposar a aquesta cessió, n’ha de prendre nota. Però si no estès al corrent de pagament i el crèdit fos litigiós, el deutor podrà extingir el crèdit pagant a l’adquirent del seu crèdit el preu que hagi pagat pel crèdit, els seus interessos i les costes que se li hagin ocasionat, i s’haurà de fer aquest reemborsament en 9 dies des del moment en què el tercer li reclami el crèdit al deutor. Es considerarà un crèdit litigiós el reclamat judicialment en unes circumstàncies molt determinades. En cap cas el deutor es podrà oposar a la cessió però sí reemborsar-lo anticipadament en les condicions indicades.

Si el nou deutor fos el SAREB, tindrà més dificultats en aquest reemborsament atès que existeix una legislació especial que ho limita expressament i deroga els preceptes del Codi Civil que ho regulen.

Tanmateix, atès que habitualment els bancs cedeixen carteres amb importants descomptes sobre el nominal del deute, sovint es fa complex saber com es pot exercir aquest dret i esbrinar quin és l’import que s’ha de pagar. Però hom pot tenir l’oportunitat per extingir un deute de 100 pagant-ne possiblement 40 o 50.


Si bé pot semblar que aquesta mena de procediments que utilitzen els Bancs són il·legals, no ho són (una altra cosa és que els Bancs facin tot el possible per no donar l’oportunitat de reemborsar el crèdit en el curt termini de 9 dies quan aquest és litigiós). Es tracta d’un negoci totalment lícit regulat en el Codi Civil de 1881. Tanmateix, segurament es poden jutjar aquesta mena de negocis sota altres perspectives, ètiques, bàsicament. Quan anem a un Banc i els hi expliquem que no podem pagar un determinat préstec, normalment ens diuen que s’ha de pagar fins a l’últim cèntim, i que no es poden avenir (o és molt difícil) a reduir el nominal o els interessos que en el seu dia es van pactar. En canvi, el mateix Banc, no tindrà cap recança en cedir aquest mateix crèdit que s’ha negat a reduir l’import a un tercer per un 30% o un 40% del seu nominal. No crec que s’hagi de fer més comentaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada