El Legislador de 1908 va considerar que s'havia de posar fi a la usura i als abusos las ciutadans que sovint, cometien prestamistes desangelats, cobrant interessos elevadíssims. Podríem escriure molt sobre l'evolució histórica que ha tingut el préstec de diners durant els últims 4000 anys, passant-se d'una prohibició total del préstec amb interés en les lleis mesopotàmiques, gregues, romanes i medievals fins a arribar a l'Edat Moderna, on el calvinisme va permetre que cristians poguessin prestar o rebre préstecs amb interés, i amb les tendències més recents (encara que amb precedents antics) de limitar els imports dels interessos dels préstecs. Darrera aquestes prohibicions o limitacions al préstec amb interés hi havia consideracions morals de tota mena en les que no m'extendré i que podreu trobar a la xarxa fàcilment.
[El canvista i la seva dona, Marinus van Reymerswale, 1539, Museo del Prado]
I la Llei de 1908 pretenia posar fi i ordenar aquestes situacions en les que el prestamista cometia tot tipus d'abusos contra deutors indefensos o necessitats. Cal tenir en compte que en aquella época l'economia espanyola, era segurament, de les menys desenvolupades econòmicament, i que l'activitat bancària era incipient, estant control·lat el mercat del crèdit per prestamistes privats.
Aquesta Llei va voler posar fi a tres tipus d'abusos amb la sanció de la NUL·LITAT DEL CONTRACTE:
1. Els préstecs usurers, on el tipus d'interés era notòriament superior al normal del diner. En aquells temps, l'Estat ja establia el preu del diner que era per tant la referència dels interessos. En aquestes circumstàncies, es donava un marge de discrecionalitat als Jutges per a determinar si un interés era usurer o no, havent de valorar si el concret interès era "notòriament" superior al preu del diner (tipus d'interès legal).
2. Els préstecs lleonins, és a dir, contractes desproporcionats que només tenien avantatges per a una de les parts, normalment el prestamista. Una altra vegada ens trobem davant una gran discrecionalitat judicial a l'hora de valorar un préstec com a lleoní.
3. Quan en el contracte de préstec es fa constar una quantitat superior a la que realment s'ha rebut. Circumstància, de difícil prova, ja que és complex acreditar que has rebut menys del que consta en els documents, sobretot si ho has rebut en efectiu numerari.
La dificultat del prestatari a l'hora de sol·licitar la nul·litat del préstec, es troba en que la Llei imposa al Jutge no només la valoració del contracte en sí i per tant els interessos pactats, sinó també la situació del prestatari, i en concret, si el préstec havia estat acceptat a causa de la seva situació d'angoixa, la seva inexperiència o de la limitació de les seves facultats mentals. Per tant, difícilment podía donar la nul·litat a un préstec concedit a un advocat reputat, a un economista sagaç o a un metge canós ...
Perquè no cal oblidar que la sanció als interessos usurers o lleonins és la nul·litat del contracte, i la nul·litat implica que el què s'ha de restituir és únicament el principal (el tantundem dels préstecs del dret romà), havent-se de computar els interessos abonats com a principal, i no havent-se de tornar interés algun. Quan el negoci del prestatari és l'interès, evidentment moltes sancions de nul·litat en el contracte fan que el negoci del prestatari entri en fallida ...
En els darrers temps molts advocats ens havíem trobat amb moltes dificultats per aplicar la Llei de 1908: costava que els Jutges es creguessin l'estat de necessitat, angoixa o inexperiencia dels deutors, consideraven que interessos superiors al 15 % no eren superiors als normals de mercat o anul·laven interessos pactats i els substituien pel preu del diner (entre un 4% i un 5%).
Tinc la sensació, però, que la crisi que ha esclatat arrel de la bombolla immobiliària i financera ha fet que molts jutges modifiquessin la seva tradicional posició de protecció als prestamistes (majoritàriament Bancs en l'actualitat) en considerar que són els principals proveïdors de crèdit, i el crèdit és essencial pel funcionament de l'economia, per a considerar que els Bancs han comès errors i abusos i cal mirar el cas concret amb més deteniment.
Una recent sentencia de l'Audiència de Barcelona ha donat la raó a un client del despatx que havia demanat un préstec a Citi Bank. El tipus d'interès pactat era d'un 24,72% TAE mentre que el legal del diner era d'un 5% i l'interés mig dels préstecs que donaven els Bancs i Entitats de Crèdit, segons l'Instituto Nacional de Estadística, era de prop més d'un 9%. El Jutjat, però, no es va atrevir a donar la nul·litat del préstec i va reduir el tipus d'interés a abonar al Banc al 5% (l'interès legal=. L'Audiència Provincial ho ha corregit en el sentit que la Llei de 1908 imposa la nul·litat, i per tant, que no s'hagi de pagar ni un cèntim d'interès i només s'hagi de tornar el capital, no podent-se suplir la voluntat de les parts reduint el tipus d'interès.
Podeu consultar la sentencia en el següent link: https://www.dropbox.com/s/9v789yc2uduxyzj/usura.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada